• Justo ha tingut entre tres i set baixes per partit i l'Andorra en porta vuit sense guanyar

En onze jornades que s'han disputat en la Primera Divisió Catalana Justo Ruiz a vist com només 4 dels 22 jugadors del primer equip han estat disponibles per jugar. Aquests són Sebas, Leo, Moisés San Nicolás i Xavi Gil. La resta com a mínim en un partit han estat baixa, ja sigui per lesió –la gran majoria–, sanció, malaltia o motius personals.

Això és un problema sí o sí,que s'agreuja si es tracta de jugadors importants. Hi ha diversos noms de pes que han viscut més en la saturada infermeria tricolor que en els terrenys de joc. L'absència més enyorada ha estat la de Cristian Martínez, que va debutar el dissabte passat contra el Valls i s'havia perdut els deu primers partits per un trencament de la base del cinquè metatarsià del peu esquerre durant la pretemporada.

QUATRE BAIXES INDEFINIDES / Mejías encara no ha jugat ni un partit d'inici. Té problemes amb el tendó d'Aquil·les i una calcificació que el té de baixa per un temps indefinit. Ha estat set partits fora de la llista i tres a la banqueta. També està de baixa indefinida Ildefons Lima, que a més de perdre's el primer partit en no haver signat encara, es va lesionar al minut 31 del partit a Torreforta –jornada 8– i no se l'espera fins el gener. Paredes no té una data marcada de retorn per un problema al genoll que l'ha fet quedar fora de les convocatòries en set partits i tampoc se sap quan tornarà Toscano, que s'ha perdut set partits –jornades 5 a 11– per una pubàlgia i de fet s'està plantejant fins i tot passar pel quiròfan.

Tampoc és agradable la situació de Maneiro, que si ja té un problema crònic al genoll que de moment l'està respectant, s'ha perdut vuit partits –tres d'ells va estar a la banqueta per falta d'efectius– per un vessament pulmonar. Uns problemes als isquiotibials també van deixar Ludo a la banqueta per precaució en les jornades 4 i 5, mentre que en la 10 i 11 va haver de complir sanció.

La resta no s'han perdut gaires partits: Roch un per motius personals, Pujol dos per sanció i un per malaltia, Darío un, el primer, en no haver fitxat encara, Somoza va estar 15 dies amb problemes físics tot i que va ser convocat –jornades 3 i 4–, Emili la jornada 8 per una gastroenteritis, Roca les jornades 4 i 6 pels estudis, Ayala la 11 per sanció, Joel la 5 per malaltia i el juvenil Álvaro les tres primeres, ja que va pujar al primer equip a partir de la quarta vistes les circumstàncies.

AMB EL VALLS, RÈCORD DE BAIXES / Si la majoria dels jugadors han viscut una odissea personal amb les lesions, i nombroses vegades, el tècnic ha hagut de conviure cada setmana amb un mínim de tres baixes. Aquest cas, però, només s'ha produït en la setena jornada contra el Vilanova i la Geltrú.

En la jornada 3 Justo va tenir quatre baixes a més de Mejías i Somoza tocats a la banqueta –per tenir recanvis de garanties– i les mateixes va tenir en la 4, amb Ludo de suplent també per arrossegar molèsties. En la 5 va ser cinc els lesionats i Ludo de nou com a reserva i a partir de la jornada 8 és quan es van accentuar els problemes. Amb el Torreforta sis baixes, la lesió d'Ilde al minut 31 que el tindrà sense jugar fins el gener com a mínim i Maneiro tocat a la banqueta; a Tàrrega i davant el Reddis sis lesionats i Maneiro novament suplent; i a Amposta sis lesionats. Aquests quatre partits van acabar amb derrota tricolor. I en la onze, xifra rècord amb set lesionats contra el cuer Valls.

NOMÉS DoS ONZES REPETITS / La pel·lícula podria haver estat diferent amb els 22 jugadors a disposició. És difícil pensar en un onze ideal donada la qualitat de la plantilla però si especulem una mica –vostès m'ho permetran només avui– es pot fer un onze amb Ferran Pol a la porteria; Maneiro, Ilde, Emili i Moisés en defensa; Ayala i Roch de pivots; Ludo, Pujol i Cristian en la línia de creació; i Darío en punta. D'altres com Sebas, Mejías, Gil, Joel o Toscano també podrien entrar en les travesses per ser titulars i Paredes, Somoza, Roca, Leo o Álvaro ajudarien a multiplicar la competitivitat lluitant per un forat a les convocatòries i l'onze. Aquest pla, però, no s'ha pogut fer servir encara i vistes les baixes actuals, hauríem d'esperar com a mínim al gener, si ningú més es lesiona.

Així doncs la conclusió és que la infermeria està sent el mal de l'Andorra, que acumula vuit partits sense guanyar després de començar amb tres triomfs seguits. Encara que el tècnic miri a un altre costat –gest que l'honora– la junta és conscient d'aquest mal i les xifres objectives que avui us exposem en aquest article així ho corroboren.

Per a més informació consulti l'edició en paper.