• La llei de serveis socials i sociosanitaris parteix dels principis de corresponsabilitat i d'autonomia

Els consellers Celina Mandicó i Carles Ensenyat, ahir, a la sala de premsa del Consell General. Foto: DA

«Passar de l'Estat a la societat del benestar». Un canvi que passa, segons el conseller demòcrata Carles Ensenyat, perquè la futura Llei de serveis socials i sociosanitaris d'Andorra parteixi del principi de corresponsabilitat en matèria social, és a dir, de responsabilitat compartida entre les institucions públiques i els agents socials. Una corresponsabilitat que es materialtizarà, en primer lloc, amb la creació de la Comissió Nacional de Benestar Social.

Però anem a pams. Ahir al matí, els consellers del grup parlamentari demòcrata Celina Mandicó i Carles Ensenyat van presentar als mitjans de comunicació la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris d'Andorra. Es tracta d'un text que, segons va explicar Ensenyat, ha estat elaborat a partir d'un procediment participatiu amb reunions amb les entitats socials del sector per conèixer de primera mà les problemàtiques, inquietuds i propostes. El text resultant s'ha enviat als comuns i a les pròpies entitats per integrar-hi les seves esmenes i comentaris. La intenció és que la llei es pugui aprovar, com a molt tard, abans de l'estiu.

L'objectiu de la llei és el de millorar la qualitat de l'atenció al beneficiari, posar ordre i optimitzar els recursos per evitar duplicitats i garantir que tots els usuaris que ho necessitin puguin accedir als serveis socials i sociosanitaris.

Parteix dels principis de corresponsabilitat i d'autonomia –és a dir, treballar perquè les persones tinguin una vida independent amb més capacitat de decisió. En aquest sentit, Ensenyat va assegurar que es tracta d'una «llei garantista, al mateix nivell de Suècia, tant pel que fa als drets de les persones i les famílies com en el control de l'ús dels diners públics dedicats a serveis socials».

El conseller demòcrata també va assenyalar que «la llei és pionera quant a la inclusió de les prestacions sociosanitàries, oferint així un millor servei a les persones que tenen simultàniament problemes socials i de salut i, al mateix temps, optimitzar els recursos». Aquest model integral només es troba al Québec, que serveix de referència per a aquesta llei, segons va informar Ensenyat, malgrat que legislacions d'altres països s'hi refereixin –com l'espanyola o la francesa .

El text de la proposició de llei també consolida les pensions de solidaritat per a les persones discapacitades sense possibilitat de treballar i per a la gent gran sense recursos suficients ni familiars per ajudar-los. En aquest aspecte, la llei els garanteix el salari mínim interprofessional, és a dir, 950 euros mensuals. Segons Ensenyat aquest tipus de pensions està per sobre de les que ofereix França –amb un màxim de 775 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.