• Els andorrans Galandòrum i els catalans Qui Hi Ha encarnen el xup-xup de base de l'univers gaiter Prop de 2.000 espectadors desfilaran per la 12a Trobada de Buners, que es clausura aquest matí a Ordino

Com totes les disciplines artístiques, esportives i --per què no-- laborals, el món de la gaita té la forma d'una piràmide: a dalt de tot hi ha les estrelles, els cracs, les patums. Els Hevia, Núñez, Spillane i Morrison, per entendre'ns. I a la base, sostenint tot l'artefacte, hi ha el xup-xup de grups que lluiten per fer-se un lloc al sol celta, i que en moltes ocasions en tenen prou a sobreviure. Entre aquest molt honorable proletariat de la buna hi ha els catalans Qui Hi Ha, joveníssima banda de Sant Boi de Llobregat que es va erigir en revelació de la taverna Folk amb què ahir a la nit va culminar, tal com mana la tradició, la primera jornada de la Trobada de Buners. Van néixer al 2005 i han patentat l'acid-folk, nou gènere cridat a fer fortuna, ni que sigui per la feliç troballa conceptual.

El gaiter Ricard Ros el defineix com una immersió en la psicodèlia dels 60 que afegeix a la uilleann pipe i al whistle els instruments de la formació rockera --baix, guitarra i bateria. "Això ens permet fugir del repertori tradicional celta i podernos obrir a d'altres sonoritats. I amb l'etiqueta d'acid-folk donem una pista de per on anirem; o millor, de per on no anirem. Que ningú no s'esperi folk convencional: toquem el repertori irlandès, sí, però sobretot temes propis. Al final, no som irlandesos: ¡som de Sant Boi!".

No els ha anat malament, amb el seu invent: cinc anys, tres discos i una setantena de bolos després, la banda despunta en la raquítica escena celta catalana, amb la diferència que l'any passat es van endur el primer premi al prestigiós concurs de noves bandes d'Ortigueira. Atenció: aquest curs formen part del cartell oficial. Ni això els ha servit, però, per treure la poteta al gran circuit i que els programadors es donin per assabentats: "Els folkies catalans són molt tancats. Per exemple, no hem tocat mai al Tradicionàrius. Impossible saber per què. N'hi ha que diuen que potser no sonem prou catalans. Però, ¿és que sonava gaire català, el rock català. Val més no amoïnar-s'hi gaire i anar fent: i no ens podem queixar?", dispara Ros.

L'honor andorrà, salvat

Si Qui Hi Ha encarna el prototip de banda amb aspiracions professionals que constitueix el gros de la piràmide, Galandòrum representa la vocació en estat pur, l'aficionat sense cap altra pretensió que desfogar les inquietuds artístiques a través de la buna. Fa tres anys que funcionen a recer de la Casa de Galicia. Primer, com a Os Gaiteros; ara, com a Galandòrum. Mario García (Lalín, 1961) forma la davantera gaitera de la banda, al costat de Rafael Fernández i Albert Adellach. Hi toca des dels inicis i --contra el que pugui semblar-- no va aprendre a tocar a la seva Galícia natal, sinó a Andorra, amb els veterans de la Casa de Galicia, algun curset de perfeccionament a la mare pàtria --de la gaita, s'entén-- i, sobretot, programes informàtics que ajuden a llegir partitures. Perquè García és gaiter sense solfa. Com déu mana. És mecànic de professió i la gaita --diu-- "m'ajuda a desconnectar, com qui pinta o fa esport. No tenim altra pretensió que passar-nos-ho bé i conservar i divulgar la tradició de la buna". De moment, pasdobles, muñeiras, valsets i masurques. Amb la noble aspiració d'incloure ben aviat al repertori peces tradicionals catalanes. I de tant en tant, de regal, una improvisació col.lectiva. Gravar un disc és per a Galandòrum pura ciència-ficció. Prou fan a existir i salvar així l'honor gaiter del país de la buna.

La segona i última jornada de la trobada tindrà lloc aquest matí, amb el concert de clausura a càrrec de John McSherry. Atenció a aquest irlandès de Belfast, que ha desfilat per grups llegendaris --des de Lunasa fins a Coolfin--i que ha exercit com a música acompanyant de patums com ara Sinnead O'Connor i The Corrs. El cartell de la cita s'ha completat amb els gallecs Coanhadeira, els occitans Bracaleone, els belgues Griff Trio i els catalans Ministrers del Sabre, substituts d'última hora de l'hongarès Jozsef Kozak. El Comú, que hi ha destinat aquest curs 28.000 euros, espera que la trobada hagi portat a Ordino aquest cap de setmana prop de 2.000 visitants. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.