• Les dues formacions protagonitzar el concert de Santa Cecília

Els grups de violes i violins de l'Institut, en acció ahir a l'Auditori Foto: TONY LARA

Insisteix sempre que pot el concertino director de l'ONCA, Gerard Claret, que una de les raons de ser tant de la formació sènior com de la Jonca és l'efecte mirall que exerceix en les generacions de músics avui al conservatori: que vegin que és possible tocar en una orquestra de cambra, estimular en els joves intèrprets l'esperit d'emulació. I fer-los pujar a l'escenari de l'Auditori Nacional per compartir faristol i tamboret amb els professionals de l'ONCA és probablement una de les millors maneres de predicar amb l'exemple. Aquest és el sentit últim del tradicional concert de Santa Cecília, que va tenir lloc ahir a Ordino amb l'orquestra i els solistes de l'Institut de Música de la capital i que va registrar una excel·lent entrada. Una mena d'examen amb peces d'especial complexitat assajades les últimes setmanes que els estudiants, d'entre 10 i 17 anys, han d'interpretar –sense desentonar– amb els mestres de l'ONCA. I fer-ho, a més, amb públic... encara que sigui un públic la major part de les vegades entregat.

El repertori d'ahir al migdia a l'Auditori incloïa la Serenata per a orquestra de cordes de Wiren, a càrrec de l'ONCA, amb què va arrencar la vetllada, així com peces d'Offenbach, Dussek, Mancini, Purcell, Bréval, Mozart, Carulli, Rodgers i Alfaràs. Per l'orquestra de l'Institut –fundada i dirigida des del 1990 per Jordi Albelda– van anar desfilant els grups de violes i de violins, així com tres dels solistes –el violoncel·lista Jordi Albelda (fill), la flautista Elizabeth Downes i la guitarrista Laia Montestruc–, que també van tenir l'oportunitat d'estrenar-se com a caps de corda de l'ONCA. La direcció del concert, en fi, va anar a càrreec de Claret i del mateix Albelda, i l'únic però que se li pot trobar probablement sigui la periodicitat anual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.