• L'equip de Sánchez, sempre a remolc, topa a casa amb el Playas després de dos partits sense perdre

Castilla perd l'equilibri després de perdre una pilota en una acció d'atac de l'Andorra, ahir al Poliesportiu contra el Playas de Castellón Foto: TONY LARA

El FC Andorra portava dues setmanes sense perdre i ahir, quan podia situar-se còmodament en posicions de privilegi, va topar a casa contra el Playas de Castellón (4-6) per mantenir-se a mitja taula.

Va ser un partit amb diferents fases, en funció de l'estat anímic dels dos equips, fluctuant d'acord amb el que indicava l'electrònic i amb nombroses anades i tornades de porteria a porteria. El conjunt tricolor, però, sempre va anar a remolc, intentant remuntar, fins que ja no va poder més. Va començar dominant però un xut de Pizarro des de gairebé la mitja pista a la sortida d'un córner va encadenar diverses caramboles que van acabar per desconcertar Aitor. L'alegria visitant pel 0-1 va durar poc perquè Castilla va empatar en el mateix minut amb una falta directa rasa i a prop del pal, però en el moment de posar la pilota el joc el Playas va trigar dotze segons en tornar a avançar-se. L'Andorra va tornar a respondre i al minut 7 Ique va redreçar de nou la situació per fer pujar un 2-2 amb què es va arribar al descans, tot i que Ique i Hicham van perdonar quan tenien el gol en safata de plata i davant la mirada d'un Carlos Sánchez que aplaudia indicant que aquell era el camí a seguir.

En la segona part el tècnic tricolor va ordenar més agressivitat en les marques. Un risc que semblava inofensiu perquè el porter Esteve es va haver d'aplicar al màxim, però que va acabar tornant-se en contra quan Toro es va quedar sol davant Aitor i després de fallar el mà a mà la pilota va rebotar en ell mateix i va marcar a porta buida.

Amb el 2-3 van arribar els millors minuts de joc del Playas, recolzats per la davallada que va tenir l'Andorra. Era la tercera vegada que els visitants s'avançaven i les formes –un altre rebot– al final van acabar afectant. Però el Playas no va saber sentenciar ni tan sols amb una rematada alta de Jesús García al segon pal i a porta buida (minut 23) o amb una vaselina de Cassio que, superat Aitor, va treure sota la línia de gol Xuxa (24') i això va alimentar l'Andorra per tornar a ficar-se en el partit. Amb Carlinhos a la banqueta Ique es va posar l'equip a les esquenes, i a la inversa perquè entre els minuts 20 i 30 no van coincidir a la pista, potser perquè el tècnic els volia conservar sencers per als últims minuts.. Ja s'havia vist en la primera part que tots dos equips estan limitats tècnicament i que amb una mica de pressió es cometien imprecisions. Tal i com estava el panorama tant Carlos Sánchez com Fran Torres van demanar això: pressió més intensa encara.

El partit es va convertir en un continu intercanvi de cops, de pista a pista, però sense gaire feina per als porters. Una mirada del meta visitant Esteve, que immòbil va veure com una falta d'Ique topava amb el pa al minut 31 i en la següent jugada un crit de desesperació d'Aitor, ja que en una falta en contra Pizarro va veure Cassio al segon pal sense marca i allà va enviar la pilota perquè el tanca del Playas marqués el 2-4. Un cinquè gol visitant hauria estat la sentència però Pizarro, que la va tenir, va xutar a la creueta en una contraatac visitant.

L'Andorra ja tenia pressa i buscava les jugades ràpides, en ocasions amb precipitació. Coses del futbol sala, el 3-4 de Carlinhos va ser arran d'una falta que va col·locar lluny de l'abast d'Esteve.

L'emoció augmentava perquè Pizarro va fer el 3-5 al 35 i amb l'Andorra bolcat a l'atac però segons més tard Hicham marcava de rebot per recuperar l'esperança tricolor encara amb cinc minuts per endavant i els dos equips amb cinc faltes.

El que dominava en el marcador, però, era el Playas, que tan sols necessitava ordre defensiu i aprofitar una contra com la que va culminar Revert al minut 38 i després d'un xut d'Ique que va trencar el pal i que hauria suposat l'empat.

Això va esvair ja qualsevol esperança, tot i que quedava per cremar el cartutx de Carlinhos com a porter jugador. No va funcionar perquè gairebé no hi havia temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.