• Les previsions dels científics generen divisió d'opinions entre els camps de neu del Principat

Un aficionat fent una baixada a l'estació d'esquí a Vallnord, a la zona d'Arcalís Foto: TONY LARA

El canvi climàtic ja és una realitat i el nostre país es podria veure especialment perjudicat si tal i com prediuen els experts es redueixen els gruixos de neu al voltant del 75% a la cota 1.800 en quaranta anys. Per a les cotes més altes de 2.400 metres la disminució prevista seria d'entre el 30 i el 57%. La realitat actual és que en els darrers 30 anys s'ha produït un augment de les temperatures, al voltant d'un grau. Els científics dibuixen escenaris de futur diferents en funció de com evolucioni la societat i dels gasos hivernacle que s'emetin en els propers anys.

La necessitat de disposar d'estudis sobre la matèria és fonamental per buscar-hi alternatives. Tot i així les estacions d'esquí andorranes es consideren preparades per poder fer front i aconseguir minimitzar al màxim els seus efectes.

GRAND VALIRA-ENSISA / El director de qualitat i medi ambient de Grand Valira-Ensisa, Ton Naudi, manifesta la seva preocupació pel canvi climàtic però alhora considera que cal estar ja preparat pel futur, intentant adaptar-se als nous temps per produir neu a més baixa temperatura. Les noves tecnologies són fonamentals i, en aquest sentit, aquest domini ja disposa des de fa dos temporades d'una màquina equipada amb un radar que permet repartir la neu i que els gruixos del blanc element siguin els mateixos d'una zona amb un altre. L'objectiu amb el que es treballa és equipar totes les màquines amb aquest sistema per tal d'estalviar el màxim d'aigua i neu. També cal tenir en compte en el moment de definir les pistes d'esquí, l'orientació que se'ls dóna ja que si estan cara al nord la neu aguanta més. Un altre dels elements a considerar és el manteniment de superfícies llises i rasses, ben sembrades d'herba que facilitin la pràctica de l'esquí amb un menor volum de neu. Per a Naudi cal respectar el camí natural de l'aigua i incrementar les seves reserves, «a la primavera els llacs han d'estar ben plens per tenir un volum important a l'estiu, evitant recórrer als rius o fonts amb poc cabdal». I creu que és molt necessari «està pendent de tots aquells productes i tècniques noves i buscar alhora activitats alternatives a les pistes més baixes, com ara, per exemple, crear una zona de snowpark, entre d'altres».

VALLNORD / El director de Vallnord, Martí Rafel, discrepa sobre la versió «apocalíptica» que al seu entendre es transmet per part d'alguns experts en relació a com afectarà el canvi climàtic en el futur del turisme de neu. Rafel es remet al Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya celebrat el 2008 a Encamp, que va tractar sobre aquesta mateixa temàtica, i en el qual no es va arribar a cap tipus de consens, «son previsions a molt llarg termini sense tenir-ho clar i cal agafar-les amb pinces». Al respecte posa com exemple les previsions meteorològiques que tenen una fiabilitat a curt termini. Precisament Vallnord té contractes amb empreses externes que ofereixen les informacions del temps a una setmana vista i «tot i així a vegades no les encerten».

«Més que buscar alternatives, cal buscar complements, un més a més que permeti explorar noves possibilitats, algunes d'elles ja estan implementades com és el cas dels canons de neu», afegeix. Vallnord va apostar en el seu dia per compensar aquests efectes que s'estan produint en els darrers anys amb complements com ara l'allargament de la temporada d'estiu a través d'activitats com la de les bicicletes de muntanya. Rafel llança un missatge positiu davant “la temptació d'agafar-se a la part negativa” d'un sector que «està molt viu i té molt de futur».

ESTUDI DEL CENMA / El tècnic del Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra (Cenma) Pere Esteban considera que l'increment de les temperatures influirà en l'acumulació de gruixos de neu, que es veurà notablement reduïda. En un termini de temps més proper, entre el 2021 i el 2050, per a les cotes de 1.800 metres es preveu una disminució d'entre el 74 i el 76%, segons els mesos, en un escenari pessimista, i entre el 71% i el 89% en un escenari optimista.

En canvi, per a les cotes que superin els 2.400 metres els gruixos de neu es reduiran entre el 55 i el 57% en un escenari pessimista, i en escenari optimista es reduirien un 30% els mesos de desembre, gener i febrer, però fins a un 53% els mesos de març, abril i maig.

Per a més informació consulti l'edició en paper.