• El ministeri de Cultura no aportarà més diners a la Fundació Ramon Llull tot i la defecció de les Illes

El ministre Esteve rep el conseller Mascarell i Villatoro, el juny passat Foto: EL PERIÒDIC

El ministre de Cultura, Albert Esteve, no té intenció de convocar una reunió extraordinària del patronat de la Fundació Ramon Llull –aquell artefacte constituït el 2008, als temps de les vaques grasses, per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes– tot i la recent defecció de les Illes Balears: com recordarà el lector, ara fa deu dies va transcendir que el govern balear havia liquidat de l'esborrany de pressupostos per al 2013 la partida de 760.000 euros inicialment prevista per a l'Institut Ramon Llull –que és l'organisme a través del qual participa en la Fundació. Una plantofada que el president del govern balear, el popular Jose Ramon Bauzà, va justificar per la «deriva independentista» en què –diu– s'ha embarcat la Generalitat de Catalunya, i que afectarà al funcionament ordinari de l'Institut –i, per tant, de la Fundació– perquè, tal com va admetre el director d'ambdues institucions, Vicenç Villatoro, «sense dotació pressupostària serà difícil continuar l'activitat al ritme actual».

El cas és que la Fundació Ramon Llull ha funcionat aquest curs amb u pressupost de 25.000 euros aportats parts iguals pels tres governs implicats –el d'Andorra, el de les Illes i el de la Generalitat– i que, amb la retirada de les Balears, algú haurà d'assumir els seus 8.275 euros. El ministeri considera que no li tocarà al Govern, sinó que serà el mateix Institut qui els acabarà pagant, i tampoc creu que el mutis de Bauzà hagi d'afectar al normal funcionament de la Fundació. Fins al punt que no pensa convocar cap reunió del patronat fins a la data prevista al calendari per a la pròxima trobada ordinària, a la primavera del 2013. Val a dir que tota l'activitat anual de la Ramon Llull es limita a la convocatòria dels tres premis homònims: el de traducció d'una obra en català a qualsevol altra llengua –dotat amb 4.000 euros–, el destinat a reconèixer els catalanòfils d'arreu del món «que hagin destacat en la defensa de les cultures sense estat» –8.000 euros més– i el de suport a la projecció exterior de la cultura catalana –aquest, purament honorífic. Per cert, l'entrega de tots tres guardons, inicialment anunciada per a aquest novembre, s'ha retardat finalment fins a mitjans desembre, molt probablement a causa de les eleccions autonòmiques a Catalunya. El ministeri de Cultura insisteix que els 8.000 euros que constitueixen l'aportació andorrana a la Fundació són una partida «suportable». Potser la pregunta hauria de reformular-se així: ¿és el foment de la catalanofília i de les «cultures sense estat» la principal raó de ser de la Fundació? I si és així, ¿hi ha de ser, Andorra? ¿De veritat?

Per a més informació consulti l'edició en paper.