• La segona edició del cicle inclou incursions en la música clàssica, la tradicional i la cançó brasilera

NOM GRUP Foto: EL PERIÒDIC

Agafa embranzida el cicle JazzHivern Andorra, aquella ocurrència que el Ministeri de Cultura es va treure l'any passat de la màniga per revifar el moribund Auditori Nacional i que, 12 mesos després, presenta una segona edició corregida i molt, molt augmentada. Ho fa, a més, amb la inèrcia d'uns registres notables: més de 1.500 espectadors van passar per taquilla en els sis concerts del primer cartell, amb una ocupació mitjana del 75% i dos plens fins a la bandera: l'estrena universal de l'Andorra Big Band, el gener passat, i la vetllada amb Andrea Motis, la nena prodigi del jazz català. Llàstima que la Big Band no hagi donat des d'aleshores més senyals de vida. Però això, és clar, no té res a veure amb el cicle.

El que toca avui és parlar de la molt prometedora segona edició, que incrementa de sis a set el nombre de concerts, explora les possibilitats de les fusió del jazz amb gèneres aparentment als antípodes –¡la música tradicional del Pirineu!–, estrena un minicle de cine de temàtica naturalment jazzística, i continua apostant pel producte nacional. Vegin, vegin, perquè la cosa promet: un projecte tan ambiciós com inèdit que, amb la coartada de retret homenatge al desaparegut baixista nord-americà Jaco Pastorius, reunirà sota el molt apropiat nom de The Chicken –pel tema d'aquest títol del mateix Pastorius– una desena de músics nacionals: els baixistes Migue Guerra, Greg Aguiló, Òscar Llauradó i Fabian Villalba; els saxos Gerard Sánchez, Pep Bordas i Guillem Sarlé; Oriol Vilella, a la guitarra; Lluís Cartes, a la bateria, i el germà d'aquest últim Jan, als teclats. Un experiment absolutament marcià en el nostre context, ja es veu, i que només té una pega: caldrà esperar fins al 24 de maig per comprovar com sona.

L'altra proposta amb regust local el JazzHivern 2.0 és farà esperar també fins al juny, en l'última vetllada del cicle i ja fora de temporada –per això li han posat el nom d'Off, que queda ben cool: els Solistes de la Jonca –corda, corda i més corda– mesclats amb metall i un quartet vocal, i al faristol un repertori especialment cuinat per un arranjador català «de primera fila» –les cometes són del cap de Promoció cultural, Josep Maria Ubach. No hi haurà aquest curs, és veritat, noms més o menys mediàtics com l'any passat va ser el d'Andrea Motis. A canvi, i color local de banda, el cartell reserva un parell d'estimulants sorpreses: d'una banda, la presència del contrabaixista argentí Horacio Fumero –vell conegut de l'afició local, i col·laborador esporàdic de l'ONCA– que compareix aquesta vegada amb la guitarra flamenca de Pedro Javier Gpnzález i un menú que salta del tango, la chacanera i la milonga fins a les bulerías i el fandango. Queda clar perquè li han donat a l'àpat el nom d'Acords del sud.

L'altra ocurrència del cartell és la que presentarà el quartet del bateria urgellenc Arnau Obiols –percussió, piano, trompeta, contrabaix i flugelhorn–, que ha passat pel sedàs de la improvisació jazzística el repertori de la cançó tradicional catalana. Un experiment que arribarà el 8 de febrer i amb els millors auguris. I queden tres propostes més: la hispanobrasilera Sara Pi juga a la lliga de les promeses, amb un disc –Burning– acabat de sortir del forn que fusiona soul, rythm&blues i cançó brasilera, mentre que Funkysteps & The Sey Sisters i Las Divinas hi posaran el toc més ortodox, amb una escapada al soul i el funk canònic –els primers– i el swing retro de les segones, amb un espectacle teatralitzat estil Chikiboom, per entendre'ns.

Per a més informació consulti l'edició en paper.