• L'experiència del múixing canvia la neu per la sorra durant els mesos estivals, però manté la seva essència: vuit gossos i un guia marcant el ritme, obediència i fidelitat

Preparació Castells posa a punt el trineu i els gossos. Foto: ORIOL LLAURADÓ

No es troben al seu hàbitat natural. Però quan corren, gaudeixen. No se senten còmodes amb les temperatures actuals, en alguns moments del dia per sobre els 30 graus. Però udolen amb ràbia si la guia de l'empresa Múixing Extrem, Sandra Castells, no els selecciona per estirar els trineus habilitats per l'època estival.

Diàriament, Castells arriba a la zona de les gàbies. Les obre, neteja i desinfecta tots els gossos i els alimenta. "Tenim 50 gossos, la majoria Alaskans, a banda d'un parell de Huskies", explica. Fins ara la tasca rutinària era hivernal, però aquest any, per primera vegada i amb Naturlàndia com a plató de fons, també ho fa durant els mesos d'estiu, ja que el múixing de les instal.lacions lauredianes s'ha ampliat als 365 dies de l'any.

A l'estiu cada gos menja un pollastre i mig diari, que representa 200 kg de menjar al dia per mantenir-los forts i preparats per fer avançar amb velocitat els trineus i carrosses. No és feina fàcil, però el feeling entre els treballadors i els canins és total, pràcticament fraternal. I indispensable perquè l'experiència del múixing sigui gaudida al 100% per part del client.

Durant l'estiu, els trineus tenen rodes, i la neu desapareix per donar pas a la sorra. "Els gossos pateixen més, no els podem fer sortir tan habitualment i els hem d'anar rotant", manifesta Castells. Al final del circuit, d'uns dos quilòmetres per la zona del Camp de Tir, els canins reclamen aigua i repòs. S'ho mereixen, després d'una lliçó solemne d'obediència a la seva guia i de solidaritat, en què els més frescos arrosseguen als més cansats, "el Cesar és una fera, quan ningú pot més, fins i tot jo, és ell qui ens empeny a tots", explica Castells, mentre acaricia l'animal. És una acció que efectua constantment amb la cinquantena de gossos, i que poden fer també els visitants, fins i tot els més petits; "tots els gossos són boníssims i tenen un comportament molt amigable amb tothom; si no es deixen tocar, és per por", comenta.

No són humans, però també pateixen i mostren emocions. Ara a l'estiu mostren cansament físic i a l'hivern, mental. Castells assegura que al final de la temporada d'hivern és complicada perquè els animals estan molt saturats mentalment de repetir el mateix circuit.

L'experiència és un grau

De la cinquantena de gossos, només corren els que tenen més d'un any, però no hi ha edat per a jubilar-se. La Bali, la més veterana, té dotze anys i encara estira trineus. Els més joves s'inicien a poc a poc, al costat dels més experts. Cal paciència i fer-los sentir importants dins del grup, format normalment per vuit gossos.

Amb tot, i tenint en compte que es tracta d'una estació de l'any inhabitual, també l'experiència del múixing és diferent a l'estiu que a l'hivern. Amb neu se superen els 30 quilòmetres l'hora, amb sorra s'arriba només als 20. Però amb menys velocitat, també més temps per contemplar les magnífiques vistes. Dues opcions, però la mateixa essència. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.