• El prelat de l'Opus Dei beneirà la imatge del fundador a la parroquial de Sant Julià

Còpia en fang de l'escultura consagrada a sant Josepmaria que es beneirà l'1 de desembre. Foto: EL PERIÒDIC

L'home d'aquí al costat és un sant: sant Josemaria, des que el papa Joan Pau II el va canonitzar el 2002. Però l'escultora catalana Rebeca Muñoz –que és l'autora de la peça– no hi ha retratat el sant sinó el sacerdot i el fugitiu: Josepmaria Escrivá de Balaguer (Barbastre, 1902-Roma, 1975), el fundador de la prelatura de l'Opus Dei a qui la guerra civil espanyola havia posat –com a d'altres milers d'homes–davant de la prova definitiva, i que després de dos mesos de penosa fugida –fins a l'octubre del 1937 s'havia ocultat a l'ambaixada d'Hondures a Madrid– el matí del 2 de desembre trepitjava finalment terra andorrana.

Un episodi reconstruït en detall per Alfred Llahí i Jordi Piferrer a Terra d'acollida i El pas dels Pirineus i del qual aquest any la prelatura de l'Opus Dei i l'associació d'Amics del camí de Pallerols de Rialb commemora el 75è aniversari consagrant a l'aventura andorrana de sant Josepmaria la quarta edició de la jornada Camins de Llibertat a través dels Pirineus. Però tornem a la imatge d'aquí al costat: aquesta és la peça en fang tallada per Muñoz; el bronze definitiu s'instal·larà a la parroquial de Sant Julià de Lòria i el beneiran conjuntament l'1 de desembre l'arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, i el prelat de l'Opus Dei, Javier Echeverría, que assistirà en aquesta ocasió i com a estrella indiscutible a la jornada Camins de Llibertat. ¿I què hi fa un bronze de sant Josepmaria a Sant Julià, i exactament al costat del retaule barroc del titular? Doncs mantenir viva la memòria de la visita al Santíssim que el fundador de l'Opus Dei i el grup de vuit fugitius que l'acompanyava, el matí del 2 de desembre del 1937. Era la primera església sense profanar –recorda Llahí a terra d'acollida– que els fugitius veien des de l'inici de la guerra civil espanyola, el juliol del 1936. Aquella històrica jornada havia començat per a ells amb la sortida del sol, quan van aixecar l'últim campament plantat a les Roques de Caubela. De camí a Sant Julià van sentir les campanes de l'església que sentien en dos anys– però van arribar literalment a misses dites. Així que mossèn jaume Argelagós els va aver d'obrir el temple. Allí van resar per primera vegada sense la por a ser descoberts o delatats, i aquest és precisament el moment que recull el bronze de Muñoz: sant Josepmaria agenollat en primer pla, i darrere la porta de l'església, les muntanyes lauredianes que acabava de travessar, i tot plegat presidit per la rosa de Rialb, que el futur sant va trobar entre les runes de l'església de Pallerols i que li va donar les forces necessàries per continuar el camí fins a Andorra.

Precisament, el tret de sortida del 75à aniversari de l'efemèride que es commemorarà l'1 de desembre tindrà lloc quinze dies abans, el 17 de novembre, amb la Festa de la Trobada de la Rosa, a Pallerols. El gros dels actes serà, però, l'1 de desembre: al migida, i com ja s'ha dit, benedicció de la imatge de sant Josepmaria; a la tarda, a partir de les 16.30 hores, jornada camins de Llibrtat al Centre de Congressos de la capital, amb un documental que conté el testimoni de l'antic rectotr de la capital, mossèn Lluís Pujol; del rector de Pallerols, mossèn Joan Porta, i de Juan Jiménez, expedicionari i company d'aventures de sant Josepmaria; finalment, la matinada de l'1 al 2 de desembre s'ha organitzat una caminada nocturna que arrencarà a les 12 de la nit de les Roques de Caubella i que prebveu arribar a les 8 del matí a sant Julià, seguint exactament l'itinerari de l'última etapa del periple dels fugitius. Dues indicacions finals: tant per a la Missa del matí –que es podrà seguir a través en directe des de l'audotir Claror– com per a les conferències de la tarda cal reserva prèvia, al web de l'associació d'amics del Camí. Això acaba de començar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.