• Els representants de les associacions de treballadors consideren que cal depurar responsabilitats

Xavier Surana i Salvador Prieto del CFPA davant de l'edifici intel·ligent d'Andbank a Escaldes-Engordany. Foto: ÀLEX LARA

El Col·lectiu de Funcionaris del Cos de Policia (CFPA), el Sindicat de Polia d'Andorra (SIPA) i la Unió Sindical de Sindicats (USdA) consideren que l'afer de les escoltes a la seu central de la Policia, és «un afer molt greu i cal depurar-ne responsabilitats» va afirmar ahir Salvador Prieto, president del CFPA. I el secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, va afegir que «demostra com estan les coses en aquest país» i va insistir en que «pensem que és lamentable, això no hauria de passar en un Estat de dret, però passa i una vegada més veiem com funciona el sistema». Ubach va ser taxatiu en demanar que es vagi fins al fons de la qüestió. Cosa que també va demanar Prieto que va argumentar «tot això no només atempta a la intimitat de les persones que van ser gravades sense saber-ho sinó també a la bona reputació de la Policia, i de cada un de nosaltres».

Sota secret de sumari / A tot això, el portaveu del SIPA, Joan Comella també va matisar que «nosaltres no ens podem pronunciar gaire en el sentit que l'afer ara està en mans de la justícia, però esperem que si algú ha obrat il·legitímament que n'assumeixi la responsabilitat penal pròpia al que mana la Llei». En quant al fet que afers com aquest danyen la bona reputació del Cos de Policia, Comella va reconèixer que «és lamentable però confio en la justícia, crec que s'arribarà al final i que es demostrarà que és un incident aïllat que de cap manera reflecteix el tarannà del nostre Cos». A la qual cosa Prieto va afegir que la investigació s'està instruint sota secret de sumari i que «per això, encara tenim poca informació, a més hem de respectar la instrucció». No obstant això, va reconèixer que «alguns companys ja han anat a declarar davant la jutge, però ningú no sap qui va donar l'ordre de fer les gravacions». Prieto va convenir que «aquestes persones que van ser escoltades i que ara ho saben, perquè la jutge els ho ha comunicat, tenen tot el dret d'interposar una querella contra la o les persones que les van espiar, per això pensem que cal esbrinar fins on arriba tot l'afer, per això i per al bon nom de la Policia». I va explicar que les úniques gravacions que la majoria de policies coneixia eren les que s'efectuen d'ofici «quan algú truca als números d'urgència com ara el 110, requerint la nostra intervenció», un dispositiu universal que s'acciona per a la seguretat dels ciutadans que es poden trobar en perill en aquell moment, i per als quals la gravació de la trucada d'auxili també pot ser determinant per al seguiment posterior de la intervenció. Tret d'aquesta gravació, Prieto conclou que «ningú sabia que se l'estés gravant o escoltant al lloc de treball, i tret de les càmeres de vídeo que tenim a les sales d'interrogatori, per raons també òbvies, no teníem coneixement de que se'ns podés gravar o escoltar en qualsevol altre moment».

Espionatge / Amb tot, Prieto no té notícia que, a banda de les gravacions de veu, «es fes qualsevol altre tipus de gravació a l'edifici a més de les escoltes telefòniques, cosa que ja és prou greu». L'afer de les escoltes i gravacions telefòniques irregulars a l'edifici administratiu de l'Obac, seu de la Policia i del Ministeri d'Interior, va fer un pas endavant la setmana passada, quan la batlle instructora del cas va començar a notificar a diferents funcionaris que van ser-ne objecte per part de membres del mateix cos. L'afer va esclatar a mitjans d'any quan els mitjans de comunicació van publicar que la Policia estaria enregistrant les converses telefòniques dels agents del propi cos de forma il·legal. L'aleshores ministre d'Interior, Marc Vila, va reconèixer els fets i va afirmar que les «gravacions irregulars només van afectar els funcionaris i no els càrrecs públics».

El 2009, el govern del PS va portar un presumpte cas d'escoltes telefòniques a la Batllia. Els fets van passar a finals del mandat d'Albert Pintat i, segons el PS, va ser el director de la Policia, Jordi Lluis, qui va informar de les gravacions que podrien atemptar contra la intimitat de les persones. Una altra persona que afirma desconèixer el cas és l'ex-ministre Riberaygua, que no obstant, va declarar a la Batllia. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.