• Leopoldo Abadía recomana economia molt senzilla, basada en la família i amb treball fort amb «ungles i dents»
• El creador del concepte crisi ninja recomana no fer cas als experts

Leopoldo Abadía, ahir al Centre de Congressos. Foto: ÀLEX LARA

Leopoldo Abadía pot parlar d'allò que li vingui al cap, però sempre enamora al seu auditori. Amb la seva mirada sincera i amb les bromes que va barrejant amb xifres i més xifres. Però el que realment fa que tothom li dediqui orelles i concentració és la facilitat en explicar això que tothom diu que és tan avorrit. Tant si es tracta d'un expert en això dels percentatges i dels números, com si és algú aliè a l'economia, la xerrada d'aquest doctor econòmic sempre origina simpatia. I és possible que allò que digui sigui molt bàsic. Al cap i a la fi, recomana les receptes més bàsiques de la família aplicades a l'economia. Però igualment pocs saben simplificar tan bé com ell i al mateix temps encertar-la.

Ahir va venir a Andorra. A la presentació de la memòria anual de BPA. El creador del concepte de la crisi ninja, una teoria que va convertir-lo en la veu d'un blog que va arribar als cinc milions de visites –ell pensava que no tindria més d'un centenar– i que es va convertir en un llibre d'èxit. I va parlar per a tothom.

«Jo no sóc un expert d'economia, només aplico el que passa a una família al que passa al món». I ho fa bé. ¿Quina és la seva recepta per aquests temps de crisi? Precisament, no parlar de crisi. «Que no vol dir que llavors s'hagi de fer com que no passa rés», sinó treure'ns l'excusa de la recessió i buscar solucions i formes de tirar endavant.

I com que ell defensa que «ningú té ni la menor idea del que passa» amb l'economia després que «els bancs venguessin porqueria perfumada i tothom pensés que anava de meravella», recomana prendre's tota la situació com si d'una família es tractés. Perquè, en cas contrari, Abadía va recordar que agents de la mida del Fons Monetari Internacional han mesurat el cost de la crisi en valors que van dels 100.000 milions de dòlars fins als 5,3 trilions. «No feu cas a ningú, sigui espanyol, andorrà, francès, americà... no tenen ni idea, ningú sap fins a on arriba» la crisi.

Amb aquest concepte i el fet de que Espanya, de la que tan depén Andorra, està intervinguda, ell demana sensatesa. Precisament, la sensatesa que molts al carrer tenen i la política no, tal i com va explicar. I per això, demana «no fer cas a qualsevol», encara que «sigui alemany». Perquè Abadía diu que sembla que tothom fa cas a allò que alguns parlen amb certa autoritat. I contra això recomana «criteri».

«La gent va al vent que millor bufa i es deixa portar, s'ha de tenir criteri». I per construir aquest, va explicar que ell llegeix, des que va començar la crisi, dos periòdics cada dia. Un generalista i un altre econòmic. «Quan portes uns mesos ja pots tenir criteri, ja saps el que veus apropiat i no, el que t'agrada i el que no», va rematar.

Perquè el conegut teoritzador considera això com el «més bàsic». I que un país on tothom té un criteri i pot opinar amb raons és «molt i molt ric», mentre que aquells on la població no pensa no va enlloc.

«Necessitem optimisme, així que el primer que hem de fer és deixar de parlar de la crisi. I això no vol dir fer com que no passa rés, significa no escudar-se en la crisi», va refermar. Tal i com va dir, moltes empreses diuen «em va malament amb això de la crisi», que és una «excusa» per no canviar allò que pot anar cap a millor. «Treballant amb ungles i dents, les empreses surten endavant», va recomanar.

I això, va explicar, no ha de significar treballar més hores. No per obrir el bar més hores anirà millor, va explicar, i en canvi sí que pot anar millor si es canvia la forma de servir, es dona un millor tracte. «D'això se'n diu innovació, i no el famós I+D+i de les empreses; la verdadera innovació està a les perruqueries, a les botigues, a les sastreries», va explicar. No sense deixar de demanar que la gent arrisqui, i que això de «l'austeritat» es faci «amb cap». A més de no comprar cap producte financer que no s'entengui. En definitiva, tornar al que és natural.

Per a més informació consulti l'edició en paper.