Dani Pérez, ahir abans de l'entrenament de la tarda, a les graderies del Poliesportiu d'Andorra. Foto: ÀLEX LARA

Dani Pérez va néixer a l'Hospitalet del Llobregat el 28 de febrer de 1990. Aquesta és la seva quarta temporada a la LEB Or. Va arribar a Andorra el passat estiu després de guanyar-se en la pista la plaça ACB per al Menorca Bàsquet que ja no hi és. És el director de l'orquestra que gestiona des de la banqueta Joan Peñarroya, i de moment, té al públic als seus peus.

–Quarta temporada a la LEB Or amb 22 anys. ¿Vol dir que encara no ha rebut cap trucada d'un equip de l'ACB?

–No, realment no he tingut cap oferta sobre la taula d'ACB. Sí que s'ha parlat d'interessos, però mai cap oferta formal.

–¿I quins han estat els interessats?

–Em van parlar de l'interès del Valladolid i d'altres, però sempre van ser rumors.

–¿Serà aquest l'any?

–Tant de bo. A tots els jugadors els agradaria rebre una oferta d'un equip de l'ACB. De moment estic concentrat aquí, intentaré seguir en un bon nivell i a veure què passa al final de la temporada. Tenia molt clar que amb 21 i 22 anys el que volia era minuts i guanyar experiència al camp, que és on realment aprens.

–¿Per què es va decidir pel River?

–Un dels principals factors va ser que ja coneixia l'entrenador d'anys anteriors a la selecció espanyola. Va parlar amb mi i em va agradar molt el que volia de mi, el que volia fer aquest any, i sóc jove i volia créixer.

–Sis jornades i l'afició ja ha oblidat Fede Bavosi.

–M'alegro perquè això vol dir que estem fent les coses bé, però som dos jugadors diferents. Ell aportaria unes coses i jo suposo que seré diferent. Estic content que l'afició estigui contenta, i ara el que he de fer és mantenir aquest nivell.

–¿Què creu que aporta vostè?

–Sóc un jugador que ofereix intensitat, sóc molt agressiu de cara a la cistella, m'agrada buscar avantatges i després em considero un jugador amb caràcter a la pista.

–El seu promig de punts en sis partits fins el moment és de 13,8 punts per matx. La temporada passada, en 45 duels que va disputar amb el Menorca, era de 8. Mira més d'anotar.

–Sí, mai dels anys anteriors havia sobrepassat els deu punts. Suposo que he crescut en aquest quatre anys, i també el Joan em dóna llibertat per decidir a la pista. Els altres anys no tenia aquesta llibertat que tinc ara a l'hora de jugar.

–Quan Peñarroya divendres contra el Leyma el canvia al final del partit i l'afició l'ovaciona, ¿què va pensar?

–Pell de gallina. En aquell moment no penses res. Per sort havíem guanyat el partit i estava molt content. L'afició de peu aplaudint, per mi va ser el màxim.

–Quan vostè va arribar a Andorra, ¿coneixia algú de la plantilla, a banda de Marc Blanch, amb qui va jugar a Menorca?

–No, la veritat. Coneixia al Marc i al Devin, contra qui havia jugat alguna vegada, però de la resta, res.

–¿I quant ha trigat el procés d'adaptació en la plantilla per fer un equip?

–Crec que, sincerament, a la pretemporada ens va anar bé perdre partits, perquè potser sí que vam veure realment que, o treballàvem, o no guanyàvem i perdríem contra qualsevol. Crec que aquestes derrotes, que van ser algunes ajustades, però d'altres perquè no vam jugar bé, ens van ajudar molt a tots per saber que si no ens esforçàvem no érem ningú. Ara som un equip humil, ningú es creu més que ningú i des del treball estem aconseguint treure partits contra equips que, suposadament, tenen més pressupost i més nivell, tot i que això s'ha de demostrar a la pista.

–El base sempre té una connexió especial a la pista amb algun company. ¿Qui és el seu?

–En general em sento molt còmode jugant amb tots. Potser amb el Thomas Schreiner, que també és base. Em trobo molt a gust, perquè a vegades em treu aquest pes de dirigir, de manar. Quan estic amb ell ens el repartim.

–¿Baixarà el River d'aquest núvol en què hi és ara?

–Esperem que no sigui un núvol. Intentarem fer que això sigui la realitat, que estiguem dalt al final de la temporada. S'estan fent bé les coses i per això s'estan donant els resultats.

–Els jugadors sabeu realment quan esteu a un equip si una realitat com aquesta és desinflarà o no. ¿Com ho veu?

–No considero que estem on estem per sort, ni per casualitat ni per res. Crec que estem treballant superbé, com a grup humà som una pinya, això és importantíssim, i aquest equip no es rendeix, així que crec que podem seguir aquí a dalt.

–¿Quins missatges rep de la gent de la LEB Or de fora d'Andorra?

–Hi ha una mica de sorpresa, perquè pensaven que aquest era un equip que acabava de pujar de LEB Plata, amb una plantilla nova, però la sorpresa és en positiu.

–¿I quin aire es respira al vestidor?

–Som un grup molt humil que sap que ha de donar el 100% a la pista o qualsevol ens pot guanyar. El missatge del club cap a fora és el mateix que ens han donat a nosaltres: hem d'anar partit a partit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.