• El River desfà el Leyma Corunya en un partit magistral per quedar-se tot sol en el lideratge de la lliga

Safford entra a cistella ahir, envoltat de rivals i amb el públic que omplia ahir el pavelló al darrera Foto: ÀLEX LARA

Quan el públic andorrà fa l'onada, vol dir que alguna cosa rutlla. És aquest River un equip per tenir en compte. Ara sí. Ja pot dir Joan Peñarroya que tinguem els peus a terra, que ahir es va veure clar que la cosa funciona com ningú no s'ho esperava. 73-61 i líders en solitari en LEB Or, envoltats d'un públic absolutament entregat.

Com s'esperava, el partit va mostrar dos rivals disposats a tot, amb un esforç màxim en defensa i intentant administrar de la millor manera els atacs. La força del River va fer que en els primers minuts els andorrans se situessin 7-4, manant en el rebot defensiu, amb un Pablo Sánchez que en va agafar de seguits i que no deixava opcions amb el seu potencial en aquest vessant del joc. Aquest any el càntabre té un treball més fosc, no juga de cara a l'espectacle, no prova de tres tant com abans i no és desestabilitzador en atac, però el que mostra en defensa és la seva polivalència: ahir zero total en estadístiques, però 6 rebots. Això ho agraeix l'equip, aquest que continua fent somiar l'afició que ahir va donar una imatge al pavelló del Govern que no es recordava en anys. La millor entrada de la temporada per veure el partit entre els dos millors, fins ahir, de la LEB Or.

Però estava clar que el Corunya no havia vingut al Principat a passejar-se, i així la reacció que tothom esperava va arribar. Un parcial de 0-4 va situar els gallecs a un punt (7-8), tot i que Safford s'encarregava de mantenir el ritme local (10-8) amb una cistella de show-time, enlairat quan ja anava cap avall, joc de braços i alehop. Amb tot, al final del primer quart es va arribar amb els visitants al davant, 10-12, cosa que no preocupava a la parròquia andorrana, immersa en un somni que no se sap quan acabarà.

El segon quart va aportar un River pletòric. amb un parcial de 25-11 demolidor. I això que va ser Asier Zengotitabengoa (el crack del rival) qui, amb un triple només moure's el crono, va posar un 10-15 per fer por... No va durar ni un minut. Flis feia de dos i en la següent jugada de tres per empatar a 15, després arribava Dani Pérez amb un altre triple, i novament el català posava més distància pel mig amb el 20-17. Els gallecs s'ho miraven tranquils, perquè Suka-Umu mantenia el ritme dels seus (20-20), o això semblava... A partir d'aquí, els visitants van desaparèixer. Pérez, Blanch, Wright, Flis, la maquinària andorrana cremant llenya i posant la locomotora a tota velocitat per obrir una escletxa impossible per al rival. Al final del quart es va arribar amb el River manant 35-23, quan havia aconseguit un màxim avantatge de 15 punts en la jugada d'abans. El Leyma Corunya venia de colíder, però ho estava passant realment mal.

Maresch feia més agressiva la ferida en el rival quan en començar el tercer quart encertava de dos i feia tornar els 15 per sobre per al River. El Leyma intentava fer treballar Asier i el basc posava de la seva part (21 punts al final), però els seus cinc punts seguits no es notaven (44-33). Seguia sent una ampla distància, i més quan el River demostrava eficiència en tots els sentits. Tanta com Flis, que de tres anotava el 47-33 i s'hi afegia en la següent amb el 49-33. D'aquí al màxim avantatge va haver només un pas: 54-33, 21 per als locals gràcies a un triple de Blanch. Amb 54-36, final del tercer parcial.

En el quart, l'onada del públic demostrava el que estava passant. Un equip que havia arribat a Andorra pletòric, que tenia a la seva disposició derrotar un River que, segons diuen, està condemnat a perdre partits, estava per contra amb el genoll a terra, demanant clemència. Del 54-36, això sí, es va passar a un 62-51 que tampoc no feia por, tot i que Peñarroya, que té per norma no refiar-se ni de la seva ombra, vigilava amb els braços creuats i seriós, no fos que hagués de posar ordre. Ep, que va haver de demanar temps mort amb 62-53 per una relaxació que podríem dir que va ser normal, vista la distància en el marcador i que restaven menys de dos minuts per al final. Amb els punts sobre les is al seu lloc, va acabar el matx: Compte, que toca gaudir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.