• Eliminar el debat sobre l'atur, la sanitat o l'educació de Catalunya és un error gravíssim

Foto: NOE

Existeix una creença molt generalitzada de qui creu que quan les coses no van bé, quan no hi ha diners o quan les expectatives futures són negatives és millor no fer res i esperar que passi «el temporal». Totalment fals! Només falta fer un petit tomb pels grans canvis de la història per comprovar que els avenços més importants dels pobles han estat precedits de períodes molt crítics que han estat superats amb grans dosis d'enginy, renovació i valentia. Segurament hem viscut massa anys d'aquella màxima errònia que diu: «¿Si tot va bé, perquè canviar?» Valgui la reflexió per a la crisi que viu actualment Europa i, sobretot, per a tots els països i regions del sud que més estan patint. Està tot per fer i no es pot perdre més temps. Cal iniciar un nou camí que permeti canviar els paradigmes socials i econòmics que hem espremut durant les darreres dècades. No n'hi ha prou en fer petits canvis o tímides reformes ja que així només s'eternitza la situació actual.

Canvis substancials a les institucions, per exemple. ¿Com pot ser que Catalunya encara no tingui llei electoral? ¿Com podem tenir una participació ciutadana tan minsa en els afers públics? Canvis en la governança i el control del sistema financer i dels bancs. El rescat financer amb diners de tots hauria de comportar condicions més exigents al sector en benefici de tots. Canvis en la neutralitat i la veracitat dels mitjans de comunicació també és determinant. Canvis, també, en la responsabilitat i transparència de les grans empreses. La gestió negligent al capdavant d'una gran empresa té conseqüències dramàtiques per als seus treballadors, les famílies, l'entorn i fins i tot regions senceres. Tot plegat, evidentment, comptant amb la corresponsabilitat dels ciutadans i les ciutadanes a l'hora d'exigir aquests canvis i efectuar un control constant de l'interès general. Perquè, no ens enganyem, durant els anys de bonança la preocupació ciutadana sobre el que és de tots ha estat molt insuficient i molts dels problemes actuals en són conseqüència directa.

En resum, l'èxit o el fracàs de tota aquesta colla de canvis queda condicionat a un regeneració política en profunditat: d'idees, de valors, d'actituds, etc. Només així, podrem actualitzar i modernitzar la democràcia del nostre país.

Qui cregui que tot s'arreglarà el dia després de les eleccions del 25-N va molt errat. La falta d'autocrítica sobre el govern sortint i el monopoli del debat entorn el fet nacional agreujaran, encara més, la situació actual davant la manca de respostes i solucions. Desplaçar, o pràcticament eliminar, el debat sobre l'atur, la sanitat o l'educació de Catalunya és un error gravíssim que no ajuda a construir un país modern i pròsper. Les expectatives creades per CiU xocaran amb les grans dificultats del moment i la incapacitat per governar amb eficàcia (tan a Barcelona com a Madrid).

No nego el debat indentitari. Només faltaria! Però m'indigna que, una vegada més, s'utilitzi i es maximitzi per «amagar les vergonyes» dels qui han tingut responsabilitat de govern. Mentre parlem de la consulta (que consti que hi estic d'acord) no parlem de les retallades, de la nefasta gestió econòmica del Govern, de les propostes de futur per a l'economia, la investigació, el medi ambient, la cultura, els serveis socials, les infraestructures o de l'excés d'austeritat que ens està ofegant.

Ja ningú parla de la cohesió social o territorial. ¿Cohesió? Podríem anomenar el nou model social de Catalunya com el «campi qui pugui». I ja se sap què passa amb la llei del més fort: les desigualtats entre persones i territoris augmenten i la solidaritat no té lloc, ni entre amics.

Ahir llegia en un mitjà de comunicació que les retallades de les administracions públiques afectaven amb major intensitat les zones rurals del país. Això és degut a la falta d'alternatives als serveis públics que hi ha als pobles i que poden suposar limitar l'accés a serveis essencials com; la sanitat, l'educació, els serveis socials, etc.

Sempre he defensat que cada persona i cada territori necessiten una recepta diferent per tirar endavant amb igualtat d'oportunitats. Aquesta recepta, per tant, també s'ha d'adaptar en el cas de fer retallades. ¿Es pot retallar el transport escolar al Pirineu si no hi ha transport públic alternatiu? ¿Es pot retallar en subvencions al menjador escolar als alumnes que s'han de quedar a dinar a l'escola forçosament perquè viuen molt lluny de l'escola? ¿Es pot retallar en sanitat si l'hospital més proper es troba a 160 quilòmetres de distància? ¿Es poden eliminar determinades oficines de la Generalitat o de l'Estat que eviten haver de fer desplaçaments molt llargs? ¿Es pot deixar de fer una carretera que és l'únic accés per arribar a un poble? ¿Es pot deixar un poble sencer sense telèfon o internet? La respostes són clares: no! Tenim clar que no hi ha diners, però també tenim clar que el règim pressupostari afecta molt més on no hi ha alternatives.

Si les persones que viuen a les capitals lamenten les dificultats o la manca de suport als emprenedors o empresaris, això s'eleva a l'enèsima potència en el cas de les zones més despoblades o de muntanya. La cohesió territorial del país està en joc. Tots sabem que la carrera serà molt llarga i dura i hauríem de treballar en la bona direcció per tal que arribem tots junts al final. H

Candidatura PSC eleccions al Parlament