Foto: EL PERIÒDIC

Un dels problemes més habituals que tenen les Administracions Públiques és la seva manca de proximitat i de diàleg constant amb la ciutadania així com la incapacitat per a la presa de decisions conjuntes amb el poble. Amb el pas del temps aquesta desconnexió s'ha anat fent tan immensa que en els últims anys la relació ciutadà-administració s'ha limitat quasi únicament a l'exercici del dret a vot cada 4 anys. Però que passa amb els 1400 dies que transcorren fins a les pròximes eleccions?

Doncs passa que òbviament el ciutadà té moltes coses a dir al seu Govern. I és davant d'aquesta necessitat on pren forma el que avui es coneix com a «Open Government» o Govern obert. I què és el Govern obert? Doncs no és res més que una forma de relacionar-se que estableix una sèrie de canals de comunicació i contacte directe entre els ciutadans i l'Administració gràcies a les noves utilitats que avui en dia ofereix Internet. És un apropament de la ciutadania a l'Administració ja que aquesta última precisament lliura a la ciutadania capacitat de control, de participació i de presa de decisió en les accions d'un Govern amb la finalitat que cada persona es pugui sentir part de l'executiu i de les seves polítiques. L'objectiu últim és fer realitat la idea originària de la democràcia: governar entre tots/es.

Darrere el Govern obert hi ha una revolució cultural en ple naixement on es modifiquen els rols ja que la ciutadania ja no vol rebre més propaganda o informació dirigida, deixa de ser un ciutadà pacient, comença a involucrar-se més, a demanar informació veraç, vol formar-se, crear, compartir, opinar , participar i decidir activament. Per tant, com més transparents, sinceres i obertes siguin les institucions públiques, més acceptació tindran de la ciutadania i s'avançarà en aconseguir una societat del coneixement, informada i formada. En aquest escenari, l'administració pública utilitza les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per establir una constant conversa amb els ciutadans, brindant l'accés i l'ús de la informació pública, i la possibilitat de participació i col·laboració, la qual cosa suposa un traspàs de poder de les autoritats públiques cap la ciutadania.

Tal i com resumeix molt bé la Directora de Govern Obert i Comunicació a Internet del Govern Basc, Nagore de los Rios, el Govern obert no és una operació de «maquillatge tecnològic per fer creure que els polítics gestionen bé» sinó que «és una forma de fer política basada en tres pilars: transparència, participació i col·laboració».

Respecte a la transparència, en l'àmbit de l'administració pública, suposa l'obertura de tots els assumptes del Govern perquè la ciutadania, informació en mà, sigui capaç de prendre part amb solvència en les decisions que l'afecten. Transparència és, per tant, tornar a la ciutadania part del poder que diposita en l'administració, perquè participi i col·labori en la construcció del públic, el de tots. Així doncs, implica posar a disposició de la ciutadania la informació i les dades a temps real sobre la seva activitat, actuacions, decisions o intencions. Mentrestant, participació significa que totes les actuacions d'un Govern poden ser debatudes, valorades, criticades i completades amb les opinions dels ciutadans. I col·laboració vol dir escoltar. Els Governs han de col·laborar amb la ciutadania aportant eines innovadores i nous mètodes de treball . Han de saber escoltar i treballar amb la ciutadania per construir una societat connectada.

En resum, com diria la mateixa Nagore de los Rios, Govern obert «és escoltar i dialogar enlloc d'imposar. És buscar i demanar ajuda als ciutadans i escoltar totes les seves iniciatives per poder-les aplicar. És canviar l'agenda per tornar a posar el ciutadà al centre. És donar tota la informació al ciutadà perquè si la informació és poder, ja és hora que se la torni als ciutadans perquè és pública, els hi pertany, és seva». En seguirem parlant.

Per a més informació i consultes:

www.dixitcomunica.com

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.