Tot just fa quatre mesos que es va inaugurar la Universitat Oberta de La Salle (UOLS), un projecte que ha d'esdevenir paradigma del que es vol que sigui l'obertura econòmica: gestió del coneixement, capital forà i generació de riquesa al país, entre d'altres. El seu rector, Lluís Vicent, fa balanç d'aquests inicis i valora quin ha de ser l'encaix de la universitat al país.

–Estem començant. La universitat és oficial des del 28 de juny i ja podem operar. Hem obert programes propis perquè tenim autonomia total per llançar-los, i ara estem a l'espera que els títols oficials que hem demanat siguin publicats al BOPA. Paral·lelament, hem iniciat la campanya de màrqueting per a donar-los a conèixer.

–A l'agost vam iniciar el de Posicionament a internet, presencial i online. Tenim 22 estudiants de nou països diferents. Està funcionant molt bé i estem molt contents. L'altre programa, que precisament vam iniciar el passat 22 d'octubre, és el Postgrau en estudis Lasalians. Per nosaltres és una formació molt important, perquè està dedicada a la nostra xarxa. També superem la vintena d'alumnes i es fa de forma semipresencial.

–En el cas del Postgrau en formació Lasaliana s'estan un mes a Roma, perquè és la central de La Salle al món. La resta de l'any es treballa de manera online.

–No depèn de nosaltres. Hi ha dos casos, el Doctorat i l'MBA, que estan aprovats i només falta la publicació. Confiem començar-los al gener. Per altra banda, hem entrat també el de Formació Lasaliana per fer-lo oficial, i tenim creada una taula de treball per crear el títol estatal de Negocis digitals.

–Sí, tenim moltes sol·licituds d'informació. Falta veure com es materialitzarà amb matrícules. Fa només dues setmanes que hem iniciat la campanya de màrqueting per a donar-los a conèixer.

–No, la demanda és molt forta sobretot de programes curts d'especialització. I és en aquest segment on nosaltres estem preparant una oferta important.

–Sí. Els inicis són els més difícils, però el règim permanent després sempre és més senzill. És una xifra a assolible.

–El perfil és molt variat, tenim gent de tot arreu. Ara tenim països del nord d'Europa i dels Països Baixos i Bèlgica. Tenim un alumne de Rwanda, un de l'Índia, un d'Azerbaidjan... En el cas de la formació Lasaliana en tenim de Mèxic, Colòmbia, els Estats Units... Pel que fa als andorrans, a la formació de Posicionament en internet sí que n'hi ha. I tenim sol·licituds d'informació de gent d'Andorra per als títols oficials que estem a punt de llançar.

–Impartim en anglès, francès i castellà. I ara pròximament llançarem un programa sobre E-learning que serà en català, del qual ja tenim una demanda de 80 persones. És un programa dedicat als professors de tota la vida, que els servirà perquè introdueixin les noves tecnologies a la seva manera d'ensenyar. Aquesta formació, per tant, estarà també molt adreçada a gent d'Andorra. L'obrirem en un període imminent, aquesta setmana apareixerà a la pàgina web.

–No és que sigui el futur. És que la presencialitat pura s'ha acabat. Treballar amb els alumnes sense ordinadors és un concepte en decadència. Tampoc crec que el concepte online serà tot, perquè la presencialitat quedarà. Hem de parlar sobretot del concepte universitat oberta: combinació entre online i presencial. Després també hi ha el concepte online pur i dur. De fet puc dir, partint de la meva experiència, que els alumnes online tenen igual o més èxit que els presencials. Les millors notes, en cursos similars, sempre les trobes en l'online. Sempre hi ha una major responsabilitat per part de l'alumne.

–Sí. Nosaltres hem creat un concepte nou dins de La Salle i un concepte nou dins el mapa universitari mundial. Tenim 73 universitats establertes a tot el món i podem col·laborar amb totes elles.

–El projecte de la universitat oberta és del 2003. La idea era ajuntar alumnes de tot el món i de diferents perfils, per veure la realitat de diversos països. Vam pensar que no era òptim que una universitat establerta, com la de Barcelona, o la de Mèxic, ho fes. Per tant vam buscar fer una universitat nova en un lloc neutral. Buscàvem un lloc on els títols fossin reconeguts. El fet que Andorra hagi entrat dins l'Espai Europeu d'Educació Superior per a nosaltres és fonamental. I buscant, va coincidir amb l'obertura econòmica. Tot ens abocava a que Andorra era el país òptim per a tirar endavant aquest projecte.

–Sí, perquè els programes que hem llançat ja estan funcionant. I també ens ha donat molta empenta el Simposi internacional d'informàtica educativa que hem fet aquesta setmana. Hem tingut un èxit molt gran en quant a contribucions científiques i com a involucració de la societat andorrana. Veiem que Andorra té un potencial molt important per fer congressos, per atraure científics i tan de bo ells pensin en Andorra com un lloc per a muntar stand ups, spin-offs i empreses d'última generació. Però això només és possible si portem els científics aquí, no podem fer el revés i portar els cervells a fora.

–Sí. La formació universitària té dues branques fonamentals: l'acadèmica i la de recerca. En la part de recerca hi volem apostar, i una part d'aquesta és crear congressos, portar coneixement aquí. A més ens agradaria arribar a tenir fortalesa de recerca, és a dir, que grups andorrans fossin reconeguts a tot el món. Aquí ens trobarem, però, amb dificultats financeres, pel fet de no estar a la Unió Europea, que és una font molt important de subvenció. Paral·lelament la partida pressupostària actual de recerca que hi ha al país no es competitiva. Això és una limitació, però tot i això, treballant amb d'altres universitats consorciadament i obtenint altres fonts de finançament creiem que Andorra pot tenir molt de potencial en aquest sentit. De fet ja hem creat un grup de recerca en l'àmbit de l'educació. Des d'Andorra volem ajuntar a gent que està treballant en aquest àmbit, siguin de la nostra xarxa o de fora. Que puguin fer el Doctorat en educació i també el d'educació Lasaliana. Pot ser online però també tenir grups aquí.

–Idea és una empresa amb relació amb La Salle. El fet que La Salle estigués primer a Andorra ha facilitat la seva arribada. Ells estan a l'edifici de Barcelona i aquí hem aprofitat la mateixa tendència. Idea és una empresa que aprofita el fet d'estar a prop de la universitat per a crear coneixement. Totes aquestes connexions són importants per a nosaltres, però també per a Andorra. Per això una de les coses que ens agradaria d'aquest simpòsium és que sorgissin empreses amb idees per crear noves empreses de tecnologia, i que aquestes es desenvolupessin a Andorra. Hem de donar l'oportunitat perquè això passi.

–En primer lloc, pot ser presencial també. I per altra, el fet que hi hagi formació online els fa treballar d'aquesta manera, també amb les empreses que puguin tenir al voltant. I també es pot donar que un alumne estigui interessat a venir a Andorra perquè hi ha una empresa que li interessa. Penseu que les titulacions d'aquests alumnes portaran el segell d'Andorra. I no veig gens descartable que considerin venir aquí a muntar la seva iniciativa empresarial.

–Sí, n'hi ha alguna més. Però calen ajudes. Sé d'algunes que han preguntat però no puc dir que estiguem en un estadi molt avançat.

–Seguirem ampliant les formacions. Estem en la creació de tot. Ampliarem programes, formacions oficials, volem ampliar en recerca, en personal, en espais... És un projecte de creixement, i quan tinguem molts alumnes necessitarem molta gent i més espai per a treballar.

–Sí, estem treballant i estudiant-les. Estic parlant amb grans fronts andorrans i tenim alguna idea ja llançada. Però de moment no puc avançar res, s'ha de ser prudent. Tenim dos o tres coses pensades. Primer cal conèixer la realitat i necessitats. Estaríem parlant de cursos online, però també presencials.

–Estem treballant-ho. Som conscients que la Universitat d'Andorra és pública i treballa amb preus públics. Nosaltres ens situem en uns preus una mica més alts i per tant això pot ser un handicap.

–Ara mateix som cinc persones, però a la UOLS som moltes més. I sí, ens situarem dins aquestes xifres del 20% de personal andorrà a mesura que anem ampliant plantilla.