• El Tribunal de Comptes haurà de decidir si Moviment Massanenc rep o no l?ajut estatal

Jordi Serra i Robert Albós en una roda de premsa de Moviment Massanenc, durant la campanya del 2011. Foto: TONY LARA

El Tribunal de Comptes té, damunt la taula, la comptabilitat de la candidatura Moviment Massanenc, que va concórrer a les darreres eleccions comunals, celebrades el 4 de desembre del 2011, i que va presentar el detall dels seus ingressos i despeses amb mesos de retard respecte al termini que fixa la Llei qualificada de finançament electoral: «Entre els seixanta i els vuitanta dies posteriors a les eleccions, les candidatures que acomplissin els requisits per a rebre subvencions estatals [...] presenten, davant del Tribunal de Comptes, una comptabilitat detallada dels seus respectius ingressos i despeses». I és precisament el dret a la subvenció el que està realment en joc, ja que el Tribunal de Comptes difícilment es podrà inhibir de la seva funció fiscalitzadora, malgrat el retard.
De fet, la mateixa llei no preveu cap sanció expressa pel retard en el lliurament dels comptes, amb la qual cosa la decisió del Tribunal de Comptes implicarà necessàriament una interpretació del text legal en un sentit o l’altre. El dret a la subvenció emana, en primer lloc, dels principis recollits a l’article 25 de la Constitució: «Tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis. L’exercici de càrrecs institucionals queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta Constitució o els tractats internacionals».
Així mateix, el Títol Segon de la Llei qualificada de finançament electoral, dedicat a «la subvenció estatal i les aportacions privades», estableix, en el seu article 5, que «l’Estat subvenciona les despeses ocasionades a les candidatures que concorren a les eleccions generals i comunals, d’acord amb les regles establertes al present títol. La subvenció no serà superior, en cap cas, a la xifra de les despeses electorals declarades justificades pel Tribunal de Comptes en l’exercici de la seva funció fiscalitzadora». En aquest títol, que defineix doncs «les regles» per accedir a la subvenció, no es menciona cap termini per presentar els comptes. Aquest termini sí que apareix a l’article 11.3 del Títol Quart –citat anteriorment–, deslligat, però, de qualsevol règim sancionador.

El Tribunal de Comptes haurà de decidir, finalment, si amb la llei a la mà pot denegar la subvenció a Moviment Massanenc –cosa que es podria entendre com la sanció màxima per a la candidatura encapçalada per Robert Albós, malgrat no disposar d’un règim sancionador específic inclòs a la llei.
L’altre desenllaç possible, és clar, és que el Tribunal de Comptes emeti l’informe corresponent i faci una proposta de subvenció que, tal com és preceptiu –article 12.2 de la Llei qualificada de finançament electoral–, hauria de trametre’s al Consell General per a la seva posterior aprovació. En aquest cas, la sanció a Moviment Massanenc derivaria directament del fet d’haver presentat els comptes amb mesos de retard, i no seria altra que el retard consegüent en la percepció de la subvenció.
A tot això, el cap de llista de Moviment Massanenc i actual conseller de comú, Robert Albós, reitera la seva predisposició a oferir «les explicacions que es considerin necessàries» davant del Tribunal de Comptes. Albós insisteix que el retard respon a «raons de força major», que haurien impedit que l’administrador electoral presentés els comptes a temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.