Detall de la portada del llibre "Andorra, tresors gràfics", de Pere Moles Foto: EL PERIÒDIC

Vull començar, si tal cosa és possible, amb una digressió. Fa alguns dies, mamprenguí la relectura del diari que escrigué, durant el seu viatge a Alaska, Thomas Merton –de nacionalitat estatunidenca, però nascut a Catalunya, en concret a Prada de Conflent. El prefaci del volum va signat per David D. Cooper, un dels editors i estudiosos del monjo i escriptor, i en el moment que parla dels textos que llegia Merton en aquell indòmit territori, es mostra potser una mica omnicomprensiu: «les seves lectures són versàtils i eclèctiques, i abracen des de llibres de teologia ortodoxa russa i obres de Hermann Hesse fins a còmics i grafits als lavabos de l'aeroport d'Anchorage». Efectivament, a la citació, hi posa «grafits». I això de pensar que els cors, escuts, telèfons, eslògans, bromes, improperis, etc., formen part del bagatge lector d'una persona no deixa de tenir una certa dosi de frivolitat, encara que, potser, també de realitat. De totes maneres, Merton no en va fer teoria, d'aquelles mostres, com tampoc no cal fer-ne després de visionar un film. Ara bé, si pensem com poden arribar a influir-nos certes imatges, les «lectures» del gran escriptor americà havien de ser globals i obertes, i tal volta el mogueren a la nostàlgia.

Al Principat d'Andorra s'ha publicat enguany, sota el segell editorial 2+1, un petit volum que a molts els pot servir com li aprofitaren els grafits d'Alaska a Thomas Merton: Andorra, tresors gràfics. Un passeig per l'inici de la publicitat a Andorra. Signat per Pere Moles Sans, i amb text de Joan Vila i Triadú, les poc més de 60 pàgines de què consta estan plenes de retalls de premsa i revistes, concretades, justament, en els anuncis publicitaris, en un marc de temps que abraça des del 1917, data d'aparició del periòdic Les Valls d'Andorra, i amb la capçalera del qual s'inicia el volum, fins a l'any 1969. El llibre és per complet deutor, en la divisió que fa del segle XX, de la periodització realitzada per Carles Pont i Jaume Guillamet en llur Història de la premsa andorrana (1917-2005), tot i que les mostres gràfiques seleccionades per Moles Sans van més enllà del que hom entendria per premsa (llibrets de festa, butlletins de societats privades…). Com s'esperaria, som lluny de la publicitat colorista i somniadora de les ciutats de la Costa d'Atzur, de les estacions alpines d'esquí, dels trens de gran recorregut entre grans capitals europees… que encara continuen meravellant-nos gairebé un segle després. L'estética art déco, malauradament, no arribà a Andorra amb la potència que va conèixer per tot Europa (incloses Catalunya i València, amb l'imprescindible Josep Renau), però algun ressò sí: per exemple, a la publicació Poble Andorrà, l'any 1935, un anunci de la Cambra de Turisme d'Andorra a Barcelona publicita excursions al costat d'un cartell en miniatura del port d'Envalira amb una estètica que no passa desapercebuda (a la pàgina 12 del llibre). Fora d'això, paraules i més paraules en anuncis d'hotels, garatges, comerços, guies de muntanya… i, com no podia faltar en aquella dècada, la música, amb un curiós anunci del 1932, aparegut a Nova Andorra, de l'orquestrina The Andorran's Jazz (la influència americana era també present a les nostres valls pirinenques). Ara bé, sens dubte el més intrigant és del 1933, a Andorra Agrícola, d'August Falip, constructor d'obres, amb un signe d'interrogació «¿» d'una centralitat absoluta i aïllat.

En el segon període que comprèn el llibre, mana ja la fotografia: hostals i hotels, l'emissora de Ràdio Andorra, estacions d'esquí, autobusos, botigues… i entre aquestes la de Boixeda Sports, a Neu, l'any 1966: una parella esmorza a la porta d'una tenda de campanya en un idíl·lic paisatge de muntanyes.

Com bé saben vostès, no parlem de literatura (i ni tan sols de paraliteratura) quan ens posem a llegir les escasses paraules dels anuncis publicats on els comerciants pensaven que tindrien més impacte. Parlem d'una disciplina amb els seus canals propis, però amb una força de suggestió importantíssima que no es pot menystenir, i que de vegades pot conduir-nos a fantasiejar amb un món pretèrit, però no per això millor, encara que sí, per açò mateix, inassolible. Els anuncis que es recullen en aquest llibre, Andorra, tresors gràfics, no semblen del passat, sinó d'una altra vida, paral·lela a la nostra, existent sempre. Vet ací la seva força corprenedora, la seva lírica, i la visió d'un país que, en aquest aspecte, seguia les passes d'Europa, atraient, individualitzant-se, creixent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.