PUBLICITAT

El pla Renova destina 600.000 euros a préstecs i 100.000 euros a subvencions

  • 37 projectes es beneficien del programa de rehabilitació entre els quals, 28 habitatges i 7 edificis
GLÒRIA GURDÓ
ANDORRA LA VELLA

Periodic
La façana d'un edifici en construcció recoberta de fibres i materials aïllants. FOTO: TONY LARA

El Govern i el Fòrum Energia i Futur van presentar a la Fira d'Andorra la Vella, el cap de setmana passat, el pla Renova que, fins ara, ha destinat 600.000 euros a préstecs preferents i 100.000 euros més, a subvencions per rehabilitar 28 habitatges, set edificis i dos comerços. Les obres subvencionades són per fer les construccions i els espais energèticament més eficients. Així mateix, a l'estand del Govern i del Fòrum Energia i Futur, uns panells explicatius confeccionats pel Col·legi d'Arquitectes i el Col·legi d'Enginyers d'Andorra, recollien alguns exemples dels 37 projectes subvencionats pel pla Renova i també exemplificava els problemes que presenten les tipologies de cases i edificis més corrents a Andorra. D'aquesta manera, el visitant de l'estand podia avaluar ràpidament els beneficis de cada intervenció des de l'aïllament més bàsic que permet un estalvi del 20% d'energia fins a una reforma més global per arribar a un estalvi del 80%.

De fet, la temàtica escollida pel Govern a l'hora de dissenyar l'estand de la Fira d'Andorra la Vella no és gens casual. La setmana passada el Consell de Ministres també va aprovar el conjunt de mesures per fer efectives algunes de les recomanacions del Llibre blanc de l'energia presentat pel Fòrum el juliol passat. I una de les accions més notòries és precisament l'aprovació de l'avantprojecte de llei per a la rehabilitació del parc immobiliari i la millora de l'eficiència energètica. El text ampliarà el pla Renova d'ajudes per a la rehabilitació d'habitatges i edificis i la implementació d'energies renovables, a tot tipus de construccions. L'objectiu és millorar la seguretat i l'accessibilitat dels edificis i potenciar-ne l'eficiència energètica a través d'un programa que atorga préstecs preferents a un interès de l'Euribor més mig punt i una subvenció del 10% per a cada projecte.

Oficina de l'energia / Tal com va explicar el director de Feda, Albert Moles a l'estand de la Fira, en un futur, serà l'oficina de l'energia qui s'encarregarà de gestionar tots aquests tràmits així com les certificacions de l'eficiència energètica en l'edificació que es concretarà en l'Etiqueta energètica, un distintiu que proporcionarà la informació objectiva dels edificis i habitatges per poder-ne valorar i comparar les prestacions. La creació de l'oficina també respon als criteris i recomanacions recollits en el Llibre blanc de l'energia, que va comptar amb la col·laboració de tots els agents implicats, des dels col·legis fins a les associacions de professinals.

El 60% dels edificis per renovar / El Col·legi d'Arquitectes va fer un estudi sobre l'estat del parc immobiliari que va servir per a la redacció del treball final del Fòrum de l'Energia, el Llibre blanc. La conclusió era que el 60% dels eficis en sòl consolidat no compleixen la més mínima norma d'eficiència energètica. Es tracta d'edificis construïts entre les dècades dels anys 50 i 80, que el COA va diagnosticar i registrar. La majoria es troba als nuclis més poblats, començant per Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, La Massana i Encamp, on també les escoles construïdes a mitjans del segle passat necessiten una rehabilitació global. El percentatge d'edificis energèticament poc eficients disminueix, però, quan es parla de vivenda unifamiliar, perquè una gran part s'ha construït més tard i amb tècniques constructives més vigilants, sobretot en els aïllaments.

Així, el Llibre blanc estima que les millores que caldria fer al parc actual d'habitatges a llarg termini, representen una inversió d'entre 225 i 383 milions d'euros. I argumenta aquesta forquilla segons es consideri la totalitat de la inversió en rehabilitació o es descompti la part que no afecta la rehabilitació per guanyar eficiència energètica. També pondera en 304 milions la inversió final en una primera fase, ja que a llarg termini la inversió a l'igual que l'estalvi es podrien doblar.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT