• Fenoll apunta la necessitat que es pugui incapacitar i nomenar tutor amb un sol procediment

Els membres del patronat de la Fundació Privada Tutelar es reuneixen, el juny passat. Foto: TONY LARA

Si fa uns dies era el fiscal general, Alfons Alberca, qui apostant per canvis legislatius per millorar els diferents procediments posava l'exemple de la llei de tutela, ara és des de la Fundació Privada Tutelar que es critica que els procediments legals són massa llargs i que cal fer canvis a la llei.

«Tampoc són canvis molt importants, sinó d'una petita part de l'articulat», exposa la gerent de la Fundació Privada Tutelar, Ester Fenoll. Explica que la primera de les modificacions necessàries és permetre que en un sol procediment es pugui incapacitar la persona i nomenar tutor. «Facilitaria el dia a dia», assegura Fenoll, que està acostumada a treballar amb la llei de tutela. Ara, s'ha de fer seguint dos procediments, un primer d'incapacitació –que és un procediment civil abreujat–, i després que s'hagi dictat la sentència incapacitant la persona, se n'ha d'instar un altre de jurisdicció voluntària per nomenar un tutor.

Això fa que el procediment «s'allargui en el temps», exposa Fenoll, que recorda que des que la persona ha estat incapacitada fins que se li nomena un tutor, hi ha un període en què l'incapacitat queda desprotegit. Per això, entén que seria «molt més avantatjós i lògic» que amb un sol procediment es poguessin aclarir les dues coses. És a dir, que «en instar la incapacitació es pugui proposar un tutor», així el batlle a la mateixa sentència ja pot determinar qui s'ha de fer càrrec de l'incapacitat.

Un segon canvi que es reclama és «que es pugui rehabilitar la pàtria potestat». Fenoll explica que en cas que l'incapacitat sigui menor d'edat, es pot prorrogar la pàtria potestat, de tal manera que els pares continuen sent els responsables legals de la persona més enllà dels 18 anys, continuen actuant com si l'incapacitat fos menor d'edat. Però quan el procediment d'incapacitació arriba després de la majoria d'edat, la llei estableix que només es pot nomenar un tutor. En aquests casos, tal i com explicava Alberca, la parella normalment acorda que es nomeni tutor aquell qui té més llibertat de moviments. Però això que un dels dos pares sigui nomenat tutor «ja grinyola», per Fenoll. A banda que en cas de separació de la parella, qui no és el tutor ja no pot dir ni fer res, i «això genera problemes». Per això la gerent de la Fundació Privada Tutelar aposta per la rehabilitació de la pàtria potestat, i que els dos pares puguin exercir de tutors, com si l'incapacitat fos menor d'edat.

Una altra cosa és quan els pares, preveient una futura situació en què ells faltin, nomenin un tutor per quan l'incapacitat en tingui la necessitat.

SENSE INVENCIONS / Els canvis de la llei que es proposen no són cap invenció. De fet, a Espanya, per exemple, ja fa anys que l'ordenament jurídic recull aquestes possibilitats que ara demana la Fundació Privada Tutelar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.