• La societat ja no amaga la diferència i aposta per a la diversitat, una evolució més humana

Les noves dependències de l'EENS, el dia de la seva inauguració, el passat 15 de setembre. Foto: ÀLEX LARA

La residència de l'Escola d'Educació Especial de Nostra Senyora de Meritxell (EENS) està gairebé plena i necessita reformes, no obstant això,no és la primera prioritat del centre perquè els temps en què les famílies hi internaven els fills amb limitacions han passat a la història. Cosa que reconeix la directora de l'EENS, Carolina Serra, que explica que «quan es va crear aquesta escola, Andorra no tenia cap servei per a les persones amb limitacions intel·lectuals. O bé es quedaven a casa amb la mare o la germana o bé els desplaçaven a molts quilòmetres de casa». I afegeix que «això va canviar amb la construcció de l'escola i de la residència, però és cert que avui la gent prefereix tenir els fills a prop i que la situació d'abandono al fill per sempre més, ja no es dóna».

Serra argumenta: «Com que la residència s'acabarà d'omplir amb no gaires més residents, el que volem fer és aconseguir pisos prou grans per poder-hi portar grups de quatre nois o noies perquè els comparteixin, sense deixar de rebre el nostre suport perquè cap seria capaç de fer una vida totalment autònoma, però també és cert que conforme es van fent grans també els fa gràcia ser més autònoms, sobretot si treballen com és el cas de molts». En quant a la residència, molt criticada per algunes persones a la web de EL PERIÒDIC en motiu de la inauguració dels nous espais de dia, el passat 15 de setembre, Serra explica que té un número finit de places, «no són infinites i ja està bastant ocupada tot i que encara hi ha habitacions, però la previsió a curt termini és que s'omplirà i caldrà reservar-la per aquelles persones que no es poden valdre per elles mateixes. Que demanen més assistència o més suport», i insisteix que «aleshores per als més autònoms, caldrà buscar pisos». Aquesta manera de fer que potser és nova a Andorra no ho és al nostre entorn on la integració d'aquests nois i noies va un parell de passes per endavant, apostant per la integració plena en la societat. Serra, que no ho desmenteix, també assegura però, que «el següent pas serà fer millores a la residència. Per l'ocupació que tenim i per les característiques de l'edifici, és una intervenció que s'haurà de fer gradualment, espai per espai, no es podrà fer tot de cop però si que caldrà fer-la». I descarta fer un edifici nou perquè entre altres coses, «ja hem esgotat el terreny que se'ns havia cedit, i ara mateix no és la idea, i tampoc hi ha probablement ni la necessitat ni la urgència». Entre els residents del centre s'hi compta un petit número d'usuaris de la Seu, que «potser no poden tenir els mateixos serveis que aquí i que per no fer trasllats diaris s'hi queden». A la residència, malgrat el que es pugui pensar, els interns disposen de tots els serveis que necessiten: «Com a mínim hi és tot i tot funciona, no passen fred ni gana. Poden tenir algun problema puntual d'estructura, però res que no puguem arreglar». L'EENS va néixer com una escola especialitzada quan al país no n'hi havia cap altra i en un temps on les escoles eren molt poc integradores. Serra recorda que «no acceptaven nens amb limitacions, cosa que ja no és el cas. La tendència s'ha invertit i afortunadament, les escoles ordinàries són molt integradores, de manera que només tenim un grupet molt en edat escolar».

Per a més informació consulti l'edició en paper.