• La finalitat és que els millors exemplars puguin participar a la competició nacional a Vilaller

Cavalls pirinencs catalans en una fira. Foto: EL PERIÒDIC

El tercer concurs comarcal de cavall pirinenc català tindra lloc al camp de terra annex a l'aparcament del Dr. Peiró de la Seu avui, amb 30 tancats i amb la participació de ramaders de la comarca.

Els cavalls es trobaran exposats al públic de les 9 del matí a les 5 de la tarda. El concurs s'iniciarà a les 12 del migdia i l'acte de lliurament de premis tindrà lloc a les dues del migdia.

Al concurs hi participaran 45 cavalls en les categories de sobrany, terçó i semental pel que fa als mascles, i sobranya, terçona i parella pel que fa a les femelles. La finalitat d'aquest concurs és que els millors exemplars puguin participar al concurs nacional de cavall pirinenc català que aquest any tindrà lloc a Vilaller (Alta Ribagorça), el proper 17 de novembre.

Sobre l'organització d'aquest concurs, el regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de la Seu, Jordi Pallarès, ha manifestat que «aquest concurs serveix per potenciar el sector primari, sector arrelat al territori, i ajuda a posar en valor un producte de qualitat i de referència».

El cavall pirinenc català és una raça equina d'aptitud càrnia que està molt ben adaptada al territori. Pel que fa a l'Alt Urgell, l'Associació de Criadors i Propietaris del Cavall Pirinenc Català compta amb 19 associats, que són propietaris d'aproximadament uns 300 animals.

El concurs comarcal de cavall pirinenc català està organitzat per l'Associació de Criadors i Propietaris del Cavall Pirinenc Català de l'Alt Urgell i l'Ajuntament de la Seu d'Urgell.

El febrer passat el Ministeri d'Agricultrua, Alimentació i Medi Ambient va publicar una Ordre que atorga el reconeixement del Cavall Pirinenc Català com a raça autòctona i la seva inclusió, a tots els efectes, en els programes i regulacions establerts pel ministeri a nivell estatal.

L'actual raça cavall pirinenc aatalà té com a origen els animals autòctons a Catalunya. Sobre l'antic substrat de cavall català (extingit durant el primer terç del segle XX; dècades dels 30 i 40) van actuar gran varietat de races pesades europees. Conjuntament, amb les especials característiques orogràfiques i ambientals del Pirineu van acabar conferint, a aquest bestiar mestís, un segell particular i característic

creuament / Existeixen dades històriques que als Pirineus catalans es criava cavalls des del segle III aC. Des de l'Edat Mitjana fins a principis de segle XX, els cavalls de la Cerdanya i les mules obtingudes pel creuament amb el guarà català eren molt apreciats en els mercats espanyols i estrangers. Desprès de la quasi desaparició del bestiar boví, al segle XVIII, a conseqüència d'una epizoòtia, la criança dels cavalls era vital per a l'economia de les cases de pagès.

A partir del primer terç de segle XX, davant de la demanda descendent de mules i l'increment de la demanda d'animals per a l'abast, els ramaders comencen una important millora genètica de la població equina, sobretot a la zona més oriental del territori. Aquests cavalls, d'origen racial multiètnic, però de base ancestral autòctona, comencen a ser anomenats col·loquialment com a Hispano-Bretons.

Per a més informació consulti l'edició en paper.