Fer una ullada al quiosc és un goig per als amants dels espectacles bavós-esperpèntics. La dreta, ultra i no ultra, es delecta molt més en la patacada del PSOE que en la victòria del PP a Galícia, i a més es deixa portar pels seus somnis calenturients, que exageren fins a l'infinit la victòria d'uns i la derrota dels altres. Després vindran exigint carícies al PSOE a l'hora del festí nacionalista-independentista a Euskadi i Catalunya ... i potser el PSOE els concedeix aquestes carícies, Déu em perdoni. ¿A qui se li ocorre aplicar la recepta del continuisme després del desastre electoral del 20 de novembre de l'any passat? Rubalcaba és un bon home i una persona molt intel·ligent, però era el menys indicat per solucionar aquell desastre, doncs era un home del passat de la derrota, que fins i tot va ser vicepresident del Govern amb Rodríguez Zapatero. Però no només això, és clar, sinó que a més la política i la gestió del PSOE en aquest gairebé any transcorregut des de llavors han estat d'allò més anodí.

El futur proper coneixerà el total enfonsament del PP, després d'aquest valuós baló d'oxigen de Galícia. És llavors quan l'Espanya progressista i d'esquerra hauria d'estar preparada per omplir aquest buit, que no s'omple només amb difusos, encara meravellosos, moviments de ciutadania indignada ni amb estupendes manifestacions, concentracions i vagues generals al llarg i llarg de la geografia espanyola. No anem a assistir a l'espectacle que l'esquerra no socialista s'alegri del desastre socialista, o menyspreï a aquest partit, o pretengui construir el seu futur sense ell. Això més que un somni seria un malson. ¿És que no veuen com la dreta s'ha afanyat a aconseguir la seva unitat, malgrat les seves diferències internes –Rajoy, Esperanza Aguirre, Mayor Oreja, els mitjans ultres ... – empassant-se els gripaus que fossin necessaris? Cal ser molt crítics amb el PSOE i exigir un canvi radical de política i de dirigents. Però cal construir amb ell l'alternativa a aquesta dreta que se sosté sobre la divisió de l'Espanya progressista.

Per a més informació consulti l'edició en paper.