• Coma vol assentar unes bases perquè a llarg termini Andorra estigui preparada per acollir uns Mundials tot i que l'Àliga no podrà ser candidata a ser seu de Copa del Món masculina

Una participant francesa, Tessa Worley, saluda el públic en l'eslàlom de Copa del Món femenina, al febrer a Soldeu Foto: ÀLEX LARA

Albert Coma, president de la Federació Andorrana d'Esquí (FAE), té un somni entre cella i cella. Des de fa anys, i l'ha dit en públic més d'una vegada: vol que Andorra acolli algun dia uns Campionats del Món. Hi haurà qui pensi que Coma és un ingenu per tenir un desig que potser mai arribi o que potser ell no veurà però amb ell al capdavant de la FAE Andorra ha crescut de manera gradual en els últims anys.

Gradual perquè el president vol assentar unes bases prou sòlides pensant en el llarg termini. S'ha començat de zero. No fa gaire, Andorra no tenia res per proposar-se com a seu per a cap competició. Van anar apareixent curses FIS de baix nivell però treballant sota l'assessorament de qui mana en tot això, la Federació Internacional d'Esquí (FIS) ha anat omplint en calendari fins acollir curses femenines de renom internacional començant per Copes d'Europa i l'any passat, per fi, va obrir-se a una nova dimensió: la Copa del Món.

Tenir una màxima cita mundialista és avui en dia una guerra entre les estacions d'esquí amb més infraestructura del planeta. Sense anar més lluny els Alps tenen molt terreny guanyat als Pirineus. Però la FIS està encantada d'ampliar horitzons, de tenir candidats nous per poder anar renovar els calendaris de les diferents competicions any a any i com als Pirineus falta potencial, t'ajuden en el que calgui perquè entris en el seu circ. Ara mateix només Aramón i properament Grandvalira seran les úniques de la nostra serralada que compten/comptaran amb totes les disciplines.

La pista de l'Aliga està dissenyada per acollir proves femenines de Copa del Món de descens i supergegant. El coordinador tècnic Janez Fleré, que va venir dimarts a supervisar les obres de la pista d'El Tarter ja va avisar que «basant-nos en els barems de la FIS» no tindrien cabuda les de categoria masculina principalment perquè el desnivell és de 750 metres; no arriba al mínim exigit. El cert és que no són molt rígids en tot això i es podria fer la vista grossa però el propi Flerez va trobar l'argument real: «Tenim moltes sol·licituts cada any i hi ha massa pistes amb millors condicions».

Però que no es pugui fer una Copa del Món masculina a l'Àliga no suposa una trava perquè el somni de Coma es faci realitat. En uns Mundials la reglamentació és una altra i entre l'Avet i l'Àliga, Grandvalira tindria tots els requisits necessaris per poder oferir-se. Això tampoc no ho va amagar Fleré: «Aquesta pista [la de l'Àliga] donarà grans alegries a Andorra. Quan estigui homologada seria possible la candidatura per als Mundials i fins i tot una cita olímpica».

Andorra està donant ara un salt qualitatiu que, segons el propi Coma va reconèixer, va massa a poc a poc com per donar salts d'alegria: «Fins d'aquí uns 20 o 25 anys» no hi haurà prou experiència i infraestructura per acollir uns Mundials. Però la cosa va pel bon camí. Del no res s'ha passat a les curses FIS, la transformació de la pista de l'Avet per fer diverses Copes d'Europa femenines abans de la Copa del Món femenina d'eslàlom i gegant i ara s'ha fet l'Àliga. Són uns anys més per imitar l'Avet, que ja pensa per al futur en la categoria masculina i algun dia aquell somni es podrà complir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.