• Alberca entén que cal adequar i modernitzar els procediments per tal que siguin inatacables

Alberca, al seu despatx, durant una recent entrevista concedida a EL PERIÒDIC Foto: ÀLEX LARA

«Crec que s'ha de fer una reforma estructural plena, sobretot del sistema penal». Aquesta és la demanda formulada pel fiscal general, Alfons Alberca. La Justícia podria funcionar de millor manera, i per Alberca, cal valorar la possibilitat de la reforma del penal i fer un codi civil, «perquè no existeix». Això, a més, aportaria seguretat jurídica, que és un dels principis en els que s'ha de sustentar el sistema segons estableix la pròpia Constitució.

«Són procediments del segle XXI», exposa. Un exemple: «tots els comunicats que es fan des de Justícia, es fan per carta física». És una cosa impensable en «qualsevol empresa de més de 100 treballadors, com és la Justícia, en l'àmbit privat». Però més enllà d'això, cal tenir un codi civil i un de procediment civil, i reformar els penals, per tal de guanyar en seguretat jurídica.

La reflexió sorgeix arrel de qüestionar el fet que tot i tenir nombroses proves d'un delicte, s'hagi de retirar l'acusació i el processat sigui absolt –i per tant quedi lliure de càrrecs i no se'l pugui tornar a jutjar per aquell fet– en haver-hi un error en el procediment que fa que les proves s'hagin obtingut sense seguir un correcte control, i s'hagin de declarar nul·les. Això va passar l'any passat, per exemple, en un cas de blanqueig de diners. Alberca defensa, d'entrada, que el que hi ha és «un sistema de garanties pels ciutadans, i ciutadans ho som tots, els que delinqueixen i els que no». El procediment s'estableix per llei, que ve a ser l'expressió « de la sobirania popular», doncs són els elegits pels ciutadans, els consellers generals, a qui correspon fer les lleis. I «el procés degut és una norma constitucional», que s'ha de respectar. Quan hi ha un error en el procediment, es trenca aquest principi. «Per tant, si hi ha una actuació que no és conforme a la Constitució i a les lleis», cal corregir-ho. «Jo em puc equivocar quan treballo 100 vegades, el que no puc permetre és mantenir-me en l'error», justifica el fiscal general, que recorda que en accedir al seu càrrec es jura o promet «sotmetre's a la Constitució i a les lleis».

Per evitar aquests casos, una solució és canviar els procediments, reformar-los. «El que no es pot fer mai és legislar a cop de jurisprudència», manifesta el fiscal, és a dir, a partir de sentències, que senten un precedent per a possibles casos venidors similars. Això portaria, al parer d'Alberca, a «reformes, que no deixen de ser puntuals, i que després els sistemes no quadren». Els sistemes «són harmònics i han de quadrar», explica, i diu que és justament «el que cal valorar, i el que s'ha proposat des de fa anys». «Si l'estructura és adequada, és inatacable», afirma. Tot plegat porta Alberca a creure «que cal» una reforma, doncs el sistema d'estructures va ser pensat anys enrere, «és el mateix que teníem fa 30 anys, i potser cal canviar-lo».

EQUIPS ESPECIALITZATS / Una de les coses a valorar per afrontar la reforma és «si realment un batlle ha d'instruir 1.200 causes cada any, o evacuar 1.200 causes cada any, a part de les que tingui a tràmit, i d'aquestes 1.200 potser n'hi ha una desena que superen els 5.000 o 10.000 folis», reflexiona Alberca, que assegura que no és el mateix tractar un dossier d'aquestes dimensions, que a més «requereix col·laboració internacional, comissions rogatòries a països d'arreu del món». El batlle «no té la disponibilitat efectiva ni el temps suficient per a desplaçar-se a fer ell mateix la comissió rogatòria a fora, com fan tots els països del món», perquè si no, «les altres 1.190 causes no hi hauria ningú que les tramiti». Per això, una reestructuració permetria que aquestes «40, 50, o 80 causes noves cada any d'aquesta magnitud, que les portin dues persones únicament sobre aquestes matèries, i que es puguin dedicar de forma absoluta a aquestes, i la resta la podrien portar altres batlles». És a dir, una de les apostes és fer grups especialitzats, com passa a França, o com fa l'Audiència Nacional a Espanya.

Però la reforma s'hauria d'estendre també a l'àmbit civil. «Caldrà valorar dins els supòsits si realment els procediments dels que disposem avui són els adequats». I aquí també hi cap la llarga reivindicació d'un batlle de família, per exemple, entre d'altres especialitzacions.

INCAPACITACIONS INTERMINABLES / Un exemple concret de procediments a revisar són els relatius a la incapacitació de persones. «La llei de tutela i altres fórmules de protecció caldria revisar-les», afirma el fiscal, que explica que és en la pràctica on s'han detectat problemàtiques que fan el procés «lent i carregós». Alberca està d'acord que el procés d'incapacitació «és molt garantista», i ho ha de ser, però «les garanties constitucionals s'han d'integrar en el procediment».

D'entrada, és difícil que la persona reconegui la seva malaltia, i per la família «és molt dur haver de fer un contenciós contra un familiar», i no volent interposar la demanda perquè «els sembla que és abandonar-lo». Però a vegades és necessari, i la fiscalia pot fer-ho d'ofici. Si és així, caldrà nomenar una persona que defensi el malalt, i això és un procediment completament diferent i separat del d'incapacitació. Un cop es dictamina la incapacitació, llavors cal nomenar un tutor. I aquí comença un nou procediment. Normalment són els pares de l'afectat els qui veuen la necessitat d'incapacitar el fill i escollir tutor. Però quan la parella es trenca, «com tantes d'altres», el nomenament s'haurà fet en unes «altres circumstàncies», i la guàrdia i custòdia no es tornarà a discutir, i per fer-ho, caldrà iniciar un nou procediment.

Per a més informació consulti l'edició en paper.