• Avui s'estrena a Londres 'Skyfall', la 23a entrega de la sèrie
• Divendres arriba a Illa Carlemany

Programa de mà del cine Modern, 30 de maig del 1980, amb Moonraker; cartell d'Alta tensión (1987) i rellotge promocional d'El mañana nunca muere (1997) Foto: EL PERIÒDIC

Una cartellera de cine pot tenir efectes quasi proustians. Per la magdalena, és clar. Mirin si no s'ho creuen la d'aquí al costat. És un dels milers de programes de l'oceànica col·lecció reunida al llarg de sis decennis per la família Cassany. Els cines Modern, etcètera. Aquest programa en concret no és que sigui especialment antic. I si li hem donat avui els seus quinze centímetres quadrats de glòria és per la pel·lícula de dalt de tot, a la dreta: Moonraker, la cinquena de les set pel·lícules en què Moore, Roger Moore, es va posar en la pell de Bon, James Bond. Hauríem preferit la cartellera de La espía que me amó, però no es pot tenir tot. Ja hi tornarem de seguida, ja, amb l'espia de Sa Graciosa Majestat. Però fixin-se ara un moment en la resta de títols que acompanyaven la setmana del 30 de maig al 13 de juny Moonraker a la cartellera, perquè és espectacular: l'última de Bud Spencer, aquell portentós actor italià, de ressonàncies mazingerianes (¡Puños fuera!); una generosa dosi de destape a l'espanyola (Mi marido no funciona, amb... ¡Nadiuska!, mite eròtic); Toda una mujer, amb Maria Schneider, la d'El último tango en París, i Kung Fu contra los 7 vampiros de oro, que sembla una broma de Tarantino però que no, és real.

Purs anys 70, ja ho veuen, encara que siguem ja al 1980. Però perdonarà el lector la digressió. Havíem vingut aquí a parlar de Bond: ja saben, segur que sí, que avui s'estrena a Londres Skyfall, la 23a entrega d'aquesta mina cinematogràfica. I cal esperar que divendres arribi a la pantalla d'Illa Carlemany, com a la resta del món civilitzat. Diuen els que han tingut el privilegi de veure-la en rigorosa exclusiva que és amb diferència la millor de totes. Amb Daniel Craig repetint per tercera ocasió com a James, i Javier Bardem –de ros, per cert– com el dolent de torn. I direcció de Sam Mendes (ex de Kate Winslet i feliç creador d'American Beauty). Ja es veurà. És en qualsevol cas una excusa per tirar d'armari i buscar gadgets bondians. Com ara el programa de mà amb Moonraker –n'hi ha d'altres: Nunca digas nunca jamás, amb Sean Connery, que es projectava al Principat la setmana del 12 de març del 1984, o el cartell d'Alta tensión, estrenada el 1987 i amb Timothy Dalton, un dels Bonds més efímers– o aquest singular rellotge de polsera que es distribuïa com a merchandising d'El mañana nunca muere, ja amb Pierce Brosnan. N'hi ha més. A la Bauhaus, per exemple, però on ens hi caben perquè no podem de cap de les maneres marxar sense deixar constància de les proeses de l'agent secret més cèlebre de la història. Sexuals i també de les altres. Anem a pams: al llarg de les 23 aventures que ha protagonitzat, Bond ha mantingut relacions íntimes amb 46 senyores; i amb altres 52 va fer una cosa així com petting. Són moltes, probablement; però a anys llum del reguerol de morts que ha anat deixant en la seva carrera: en total, el bo de James ha liquidat exactament 354 paios –dolents, és clar–, i en tota la sèrie es compten 1.299 morts en pantalla. Per cert. moltes de les seves partenaires sexuals. Com per acostar-s'hi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.