Foto: EL PERIÒDIC

Fa uns dies una persona em va preguntar: què li diries a un polític que està a Internet sense estratègia. La meva resposta automàtica va ser que «si es vol suïcidar políticament que continuï així». I és que posats a elegir, escolliré abans aquell polític que estratègicament opti per no obrir la porta digital (perquè legítimament consideri que no li aporta un valor afegit ni a ell ni als seus seguidors) a aquell polític que com un cavall desbocat comenci a crear pàgines web, blogs, perfils a Facebook, Twitter i en tot allò nou que es creï a la xarxa. En altres paraules, prefereixo el polític que no m'obre les portes de casa seva al que fa veure que me les obrirà i després em tanca la porta a la cara.

Tal i com repeteixo de forma insistent, Internet és un canal de comunicació més que requereix d'una formació (tecnològica i, sobretot, conceptual) i estratègica pròpies. Ser-hi sense una planificació pot ser molt contraproduent. Implica assumir uns enormes riscos i perills que poden comprometre seriosament la credibilitat d'aquell que s'hi exposa. En aquest sentit, abans de consumar un suïcidi «polític», el propi polític s'ha de fer les 10 preguntes bàsiques següents:

1– ¿Estic preparat per estar a Internet?

2– ¿Sé què vull fer i què vull aconseguir a la xarxa?

3– ¿Em podré comprometre a solucionar dubtes, atendre reclamacions i proporcionar informació de valor afegit a la ciutadania?

4– ¿Tinc capacitat per adaptar-me als canvis?

5– ¿Conec bé quins són els meus rivals i què estan fent?

6– ¿Tinc clar amb què em puc diferenciar respecte als meus adversaris polítics?

7– ¿Conec el públic a qui em vull dirigir?

8– ¿Tinc previst com em comunicaré amb aquest públic?

9– ¿Disposo de recursos humans i materials que m'ajudin a desenvolupar-me a Internet?

10– ¿Sé quines eines utilitzaré per analitzar el que faré a Internet?

N'hi poden haver moltes més, però si no tens clares la majoria d'aquestes preguntes, serà millor que de moment et quedis tal i com estàs. La formació i l'estratègia són fonamentals. Com qualsevol altre mitjà de comunicació, cal conèixer les normes i les guies d'Internet. Uns codis i un llenguatge que ben apresos poden retornar al polític al camí de la confiança ciutadana. En canvi, el sentit diametralment oposat, el polític que faci el salt a la xarxa sense formació i estratègia s'estarà llançant d'un avió sense paracaigudes.

Abans d'agafar l'autopista d'Internet el polític ha d'aprendre a conduir primer i escollir on vol viatjar, després. Una vegada fet això, elegirà el cotxe que necessita i decidirà la quantitat de gasolina que faci funcionar el motor, l'equipatge , els acompanyants, els mecànics per arreglar les avaries i possibles accidents, les carreteres per arribar amb seguretat al destí, els diferents pobles i ciutats per on passarà, els dies per complir la ruta, els cotxes que porten els rivals i així successivament..... Com acostumo a dir, la correcta actuació política molt sovint és una qüestió d'aplicar el sentit que menys s'oblida: el sentit comú.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

www.dixitcomunica.com

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.