• L'equip de Carlos Sánchez remunta un gol en contra com a Cartagena i es queda amb els tres punts

Ique s'estira de manera estrambòtica per tallar una passada de Miguelín en l'Andorra-Fuconsa Jaén d'ahir al Poliesportiu d'Andorra Foto: ÀLEX LARA

El FC Andorra va treure ahir la casta per sumar la segona victòria consecutiva en un enfrontament contra el Fuconsa Jaén amb el mateix guió que la setmana passada a Cartagena: el rival s'avança i l'equip tricolor remunta per guanyar 2-1. Tres punts que saben a glòria tot i que en joc els de Carlos Sánchez encara estan a mig fer.

Aquesta vegada el Jaén va guanyar la batalla de la primera part tirant de la practicitat davant un conjunt tricolor innocent i fins i tot massa respectuós amb el rival. Els primers deu minuts van estar absents de ritme; l'Andorra movia la pilota amb massa lentitud, tenia molts problemes per desbordar en àrea aliena i en defensa va concedir ocasions com ara la del gol que va marcar Lolo Jarque al minut 11. Ureña li va posar al peu en un servei de cantonada i ell, incomprensiblement sol en el cor de l'àrea, va afusellar un Aitor que ahir va ser titular i no va cansar-se de salvar l'equip en els moments crítics.

Perquè els visitants també es van plantar davant Aitor en diverses ocasions i ni així ni amb xuts llunyans van aconseguir ampliar diferències. Cosa que hauria estat gairebé la sentència.

L'Andorra també va tenir ocasions per empatar però se'l veia un esglaó per sota, anant a remolc i sense la sensació de poder aturar el rival cada vegada que es veia amenaçat. Destacar dels primers vint minuts un mà a mà d'Antoñito amb de Pablos que va refusar el meta visitant a córner, un xut potent d'Ique des de l'esquerra i un doble penal que també va xutar Ique i que va treure el porter quan només quedaven 23 segons per al descans.

EL JAÉN S'ACOMODA / En la segona part els tricolors van treure l'amor propi per canviar una situació que, demostrant ser pitjor en la primera part, s'intuïa difícil. Però el Jaén va aportar el seu gra de sorra mostrant-se conservador, lent, volent defensar el 0-1 i en atac, massa previsible. Es va acomodar al parquet, pensant que el partit estava encarrilat, i ho va acabar pagant ben car.

Així els de Carlos Sánchez, més amb ganes que amb qualitat, van anar avisant De Pablos cada vegada amb més perill liderats per Carlinhos i Ique, els dos veterans, els que porten el pes d'un equip tricolor ple de joves inexperts que tenen qualitat però cometen errades impròpies de la segona categoria del futbol sala espanyol. Va ser precisament l'ala brasiler el que va aprofitar una assistència del jugador cedit pel Burela per fer l'empat. Ique la dóna, Carlinhos remata. Una fórmula que després de diversos intents va acabar sortint.

El panorama canviava de dimensions i el Jaén es va tornar més batallador. L'Andorra, crescut, continuava manant i buscant la porteria contrària però els visitants van deixar d'ignorar l'atac com demostra l'errada infantil de Jarque, que va xutar alt a porta buida en un contraatac dirigit per Miguelín.

EMPAT I CAOS / Eren moments d'incertesa, amb el partit en ple caos, la pilota anant d'una porteria a l'altra i ja sense molta preocupació per cobrir-se les esquenes quan tocava atacar. Qui va crescut, però, és qui acaba beneficiant-se de la situació i així l'Andorra, a tres minuts per al final, va aconseguir girar la truita, de nou amb Ique com a assistent i aquesta vegada, Castilla com a finalitzador aprofitant que el porter visitant no estava ben col·locat.

Era evident que tocava patir davant un Jaén que amb el 2-1 i el crono corrent en contra seva va haver de jugar amb Ureña de porter jugador. Els andalusos, però, ja no van poder recuperar la practicitat de la primera part davant un Andorra que ja no estava disposat a tirar per terra tot el que havia aconseguit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.