• L'Andorra segueix sense arribar amb perill tot i controlar un duel de múscul

El punta tricolor Darío Isern es queixa d'una empenta del central del Vilanova Carlos, ahir a Aixovall Foto: ÀLEX LARA

El FC Andorra continua invicte a Aixovall després de quatre partits en aconseguir ahir un empat, el segon seguit a casa, davant el Vilanova i la Geltrú, rival cridat a lluitar per l'ascens que va tenir prou amb la solidesa defensiva per treure un punt.

El físic va ser la carta de presentació dels 22 protagonistes, dotats de més qualitat tècnica però decidits a fer servir el múscul; la pressió dels dos equips de mig del camp cap amunt va dificultar en gran mesura el joc per ras. Era més habitual veure construir en llarg per evitar pèrdues en terreny delicat i la primera part va acabar sent més un duel per guanyar pilotes dividides que de gols.

Les ocasions, no gaires com conviden a pensar tots aquests ingredients, naixien de segones jugades o de pilota aturada. Per això no va ser estrany veure que el primer avís tricolor, al minut 3, va ser una rematada de cap d'Emili al travesser, fruit d'un córner tret per Marc Pujol, i el primer xut a porteria del Vilanova, al minut 19, també va nàixer des de la cantonada perquè Raventós, també de cap, fes el 0-1.

No va haver-hi temps per posar a prova els nervis del FC Andorra amb l'electrònic en contra perquè quatre minuts més tard Darío va baixar una pilota que baixava del cel, va amagar l'assistència a un Moisés que el doblava per la banda i amb l'esquerra, des del vèrtex dret de l'àrea gran, va xutar ras al segon agafant el porter visitant a contrapeu.

En la represa l'Andorrava tenir molt més ritme que un Vilanova encantat de cedir la possessió, que es va dedicar a defensar l'empat. Mejías va sortir per Ayala perquè el mig del camp tricolor tingués més assistents, que era el que calia per arribar però amb el mateix estil de joc –pilotes llargues– de nou li va faltar crear perill.

Per a més informació consulti l'edició en paper.