"Andorra, de l'època medieval al 2.0." conté errors històrics que la fan impublicable pel Consell General
- La institució no comparteix 'valoracions' i 'interpretacions' de l'obra guanyadora de l'accèssit del premi Principat d'Andorra d'investigació històrica i diu que conté 'inexactituds' i 'inconcrecions'
- Portada del treball de Lorena Tortosa Principat d'Andorra, de l'època medieval al 2.0 guanyadora de l'accèssit al premi Principat d'Andorra la Nit Literària del 2011. Foto: ANA
El Consell General va argumentar en el seu dia que les raons per les quals no havia publicat l'obra guanyadora de l'accèssit del premi Principat d'Andorra d'investigació històrica eren perquè en el seu contingut hi ha, d'una banda, 'inexactituds' i 'inconcrecions' i, de l'altra, 'valoracions' i 'interpretacions' que la institució no comparteix. L'ANA ha tingut accés a l'obra de Lorena Tortosa que va presentar sota el títol Andorra, de l'època medieval al 2.0. Una anàlisi comunicativa entorn les eleccions del 2011 i la idiosincràsia andorrana. L'obra conté, a més de l'estudi de la campanya als comicis del 2011, una aproximació a la història i al sistema polític d'Andorra on hi surten afirmacions com que Òscar Ribas és un excap de Govern liberal, hi ha contradiccions com en la definició de DA, o es fan interpretacions que el Consell General considera poc encertades.
L'estudi de la campanya candidatura a candidatura, que va formar part del seu projecte de final de màster online de Gestió de la comunicació política i electoral a la UAB, va precedit de dos capítols que amb el títols Història política, econòmica i social d'Andorra i Aproximació al sistema polític i electoral andorrà, que serveixen de contextualització a l'estudi. És en aquests dos apartats on hi ha la discrepància més acusada del Consell General que en el seu dia va decidir no publicar per part de la institució determinades expressions que consideraven valoracions personals i interpretacions de l'autora, tant de la història del país com de la seva societat.
Algunes afirmacions com considerar 'els comuns origen dels actuals ajuntaments' o que la creació del Consell de la Terra l'any 1419 'significa l'entrada d'Andorra a l'Edat Moderna', no són compartides pel Consell General.
Igualment, va sobtar que en una obra que es presenta a un concurs literari a Andorra es defineixin contínuament les institucions o els càrrecs institucionals amb el seu equivalent a Catalunya: així, quan es parla de síndic general s'especifica que és el president del parlament, i que el Consell General és el parlament nacional.
L'obra contempla a més alguns erros destacables com el de qualificar Òscar Ribas com excap de govern liberal; que en el moment de l'aprovació de la Constitució havien passat més de vuit segles des dels Pariatges; que la llista de paradisos fiscals la fa el G-20; o, en el moment de parlar sobre l'homologació impositiva, afirmar que 'els convenis de doble imposició han eliminat aquestes retencions', quan encara no se n'ha signat cap.
Igualment, la redacció té llacunes històriques com per exemple no fer cap referència a dos fets destacats de la història recent del país: la Reformeta de l'any 1978 o l'acord Duaner signat el 1989 i rubricat el 1990.
En l'anàlisi del sistema electoral, el Consell General tampoc està d'acord en determinades interpretacions i afirmacions que fa l'autora, com per exemple la de la de dir que 'tots els andorrans majors d'edat gaudeixen del dret al sufragi quedant exclosos els residents i els treballadors que conformen les 3/4 parts de la població', afirmació de la qual se'n desprendria que els andorrans que poden votar no són treballadors.
Igualment es consideraria sense fonament considerar que les visites que fan els candidats a Barcelona o a Tolosa per presentar les seves propostes als estudiants 'compleixen una funció estratègica i és la d'aprofitar la proximitat geogràfica de ciutats a l'estranger per eludir la prohibició nacional de demanar el vot explícitament. Anticipen les seves propostes uns dies garantint-se a més la cobertura dels mitjans de comunicació andorrans'.
L'autora també erra en l'arrodoniment de la xifra que s'obté en el càlcul del quoficient electoral, i amb el qual vol exemplificar el sistema de restes per distribuir el nombre de consellers generals en funció dels vots obtinguts per cada candidatura.
La redacció del text també té contradiccions en aspectes com la definició ideològica de DA -en alguns moments la defineix de centre i en d'altres de centredreta-. o el fet de valorar la 'mobilització ciutadana' com un 'factor decisiu en el resultat electoral' i afirmar després que existia una apatia generalitzada i desconfiança en la classe política andorrana.
La redacció de l'obra també fa interpretacions que des del parer del Consell General no serien acceptables, com que el sistema electoral andorrà 'uneix la tradició de la representació proporcional del parlamentarisme espanyol i l'elecció majoritària directa pròpia del sistema semipresidencialista francès', quan es podrien posar també molts altres exemples de parlamentarisme similar, o afirmar que per ser candidat s'ha de complir dos requisits fonamentals: 'la nacionalitat i estar arrelat personal i familiar en una zona concreta del país'.
En l'apartat de valoració dels candidats, ja dins de l'estudi propi de la campanya electoral, el Consell General va considerar no publicable per part de la institució determinats adjectius i qualificatius que es fan servir per definir alguns dels líders polítics.
Algunes afirmacions com considerar 'els comuns origen dels actuals ajuntaments' o que la creació del Consell de la Terra l'any 1419 'significa l'entrada d'Andorra a l'Edat Moderna', no són compartides pel Consell General.
Igualment, va sobtar que en una obra que es presenta a un concurs literari a Andorra es defineixin contínuament les institucions o els càrrecs institucionals amb el seu equivalent a Catalunya: així, quan es parla de síndic general s'especifica que és el president del parlament, i que el Consell General és el parlament nacional.
L'obra contempla a més alguns erros destacables com el de qualificar Òscar Ribas com excap de govern liberal; que en el moment de l'aprovació de la Constitució havien passat més de vuit segles des dels Pariatges; que la llista de paradisos fiscals la fa el G-20; o, en el moment de parlar sobre l'homologació impositiva, afirmar que 'els convenis de doble imposició han eliminat aquestes retencions', quan encara no se n'ha signat cap.
Igualment, la redacció té llacunes històriques com per exemple no fer cap referència a dos fets destacats de la història recent del país: la Reformeta de l'any 1978 o l'acord Duaner signat el 1989 i rubricat el 1990.
En l'anàlisi del sistema electoral, el Consell General tampoc està d'acord en determinades interpretacions i afirmacions que fa l'autora, com per exemple la de la de dir que 'tots els andorrans majors d'edat gaudeixen del dret al sufragi quedant exclosos els residents i els treballadors que conformen les 3/4 parts de la població', afirmació de la qual se'n desprendria que els andorrans que poden votar no són treballadors.
Igualment es consideraria sense fonament considerar que les visites que fan els candidats a Barcelona o a Tolosa per presentar les seves propostes als estudiants 'compleixen una funció estratègica i és la d'aprofitar la proximitat geogràfica de ciutats a l'estranger per eludir la prohibició nacional de demanar el vot explícitament. Anticipen les seves propostes uns dies garantint-se a més la cobertura dels mitjans de comunicació andorrans'.
L'autora també erra en l'arrodoniment de la xifra que s'obté en el càlcul del quoficient electoral, i amb el qual vol exemplificar el sistema de restes per distribuir el nombre de consellers generals en funció dels vots obtinguts per cada candidatura.
La redacció del text també té contradiccions en aspectes com la definició ideològica de DA -en alguns moments la defineix de centre i en d'altres de centredreta-. o el fet de valorar la 'mobilització ciutadana' com un 'factor decisiu en el resultat electoral' i afirmar després que existia una apatia generalitzada i desconfiança en la classe política andorrana.
La redacció de l'obra també fa interpretacions que des del parer del Consell General no serien acceptables, com que el sistema electoral andorrà 'uneix la tradició de la representació proporcional del parlamentarisme espanyol i l'elecció majoritària directa pròpia del sistema semipresidencialista francès', quan es podrien posar també molts altres exemples de parlamentarisme similar, o afirmar que per ser candidat s'ha de complir dos requisits fonamentals: 'la nacionalitat i estar arrelat personal i familiar en una zona concreta del país'.
En l'apartat de valoració dels candidats, ja dins de l'estudi propi de la campanya electoral, el Consell General va considerar no publicable per part de la institució determinats adjectius i qualificatius que es fan servir per definir alguns dels líders polítics.
Per tot plegat, el Consell General va decidir no publicar-ho, tot i que no era obligat perquè es tractava d'un accèssit i no del primer premi al guardó Principat d'Andorra d'investigació històrica. La decisió va ser presa en Junta de Presidents.
Lorena Tortosa va obtenir una gratificació de 10.000 euros pel guardó que li van donar durant la Nit Literària del 2011. Des de fa dos dies ha engegat una campanya a internet per buscar fons a partir de donacions de particulars per obtenir els 2.000 euros que li costa la publicació de 150 exemplars de l'obra a través de l'Editorial Carena (Barcelona), a més dels costos de la comissió que li cobra el web on té penjat el projecte i una comissió bancària.