PUBLICITAT

El procés de constitució del Partit Reformista culminarà al setembre

  • Sangrà i Saboya presenten un manifest de suport que es pot signar a partir d'avui
  • Defensen que calia fer aquest pas per preparar l'alternança als socialdemòcrates
IAGO ANDREU
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Saboya i Sangrà presenten el manifest en una roda de premsa a la seu de CR, ahir a la tarda. Foto: ANA / MARTA TORT

Després de gairebé un any de lent procés de decantació, el Partit Reformista (PRA) es constituirà formalment com a formació política el setembre vinent. La rentrée política posterior a Meritxell és la data escollida pels impulsors del nou partit per fer el pas definitiu que configuri una alternança als socialdemòcrates. Fins aleshores, aquells que es vulguin sumar al moviment podran signar el manifest que el liberal Estanislau Sangrà i el centrista Gilbert Saboya van presentar ahir a la tarda a la seu de la Coalició Reformista.

Tots dos van expressar el seu desig que la constitució formal del PRA pugui estar enllestida al setembre. Aleshores, 11 mesos després de la primera assemblea fundacional, els diferents integrants de CR --bàsicament el Partit Liberal i Nou Centre-- ja hauran tingut prou temps per fer les reflexions internes oportunes. Els militants dels dos partits que així ho desitgin podran signar el manifest en les properes setmanes i unir-se al nou partit al setembre. Sobre el futur del PLA, Sangrà va explicar que correspondrà als militants decidir què volen fer amb el partit, tot i que ell es va declarar partidari de la dissolució un cop estigui en marxa el Partit Reformista.

El manifest fet públic ahir presenta el PRA com una formació basada en les "idees reformistes, liberals i demòcrates, centrals i tolerants, àmpliament compartides en la societat andorrana". Segons va explicar Saboya, es tracta de donar veu a una "majoria social", que el centrista va qualificar com de "centredreta" i que fins ara no ha tingut una traducció política al Consell General. Les línies mestres del manifest són les pròpies d'un partit liberal o liberaldemòcrata europeu: enaltiment de l'esforç individual, el talent i la iniciativa privada amb un marc de fons en què l'Estat vetlli "per atendre i complir amb les exigències socials més fonamentals", entre les quals se citen "l'educació, la salut, la seguretat, el benestar, el medi ambient, la cultura i les infraestructures".

L'objectiu final és, segons van explicar ahir els dos polítics, disposar d'un partit d'àmbit nacional que sigui una veritable alternativa al PS i un dels requisits per aconseguir-ho, segons es desprèn del manifest, és evitar personalismes i picabaralles estèrils: "Només les nostres divisions van fer possible el que ara tenim. Tots som conscients, tots ho diem, tots ens en queixem, però ara ha arribat l'hora de ser conseqüents i de deixar-nos de personalismes excloents", diu el text presentat ahir. Sangrà va assenyalar que es tracta, en certa mesura, d'una "autocrítica" per les guerres internes que han debilitat l'espai de centredreta.

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT