• L'arxiprestat celebra el 50è aniversari de Sant Esteve eliminant-ne les humitats i les esquerdes de l'absis romànic

L'absis romànic de la capella del Santíssim, amb les esquerdes causades per les voladures del Consell General ja sargides; i el rosetó, que també s'ha restaurat per evitar l'entrada d'aigua al temple Foto: àlex LARA

L'erecció de la nova seu del Consell General, estrenada l'any passat, es va cobrar una inesperada i quasi mil·lenària víctima col·lateral que havia passat fins ara desapercebuda. Recorda l'arxiprest i actual rector de l'església de Sant Esteve, mossèn Ramon Sàrries, que les vibracions produïdes per l'extracció dels 40.000 metres cúbics de roca on avui s'aixeca al parlament va produir unes inquietants esquerdes al mur de l'absis romànic del temple, l'actual capella del Santíssim. Es tracta de dues esquerdes que fan més d'un metre de ziga-zaga a la part interior de l'absis i que fins al setembre lluïen com dues cicatrius de guerra. Ja no. I aquesta és la bona notícia, perquè el sargit de totes dues esquerdes és una de les principals intervencions que l'arxiprestat havia projectat per celebrar el 50è aniversari de l'última gran reforma de Sant Esteve. Una ampliació, per cert, que va tenir lloc en temps del rector mossèn Lluís Pujol i que va canviar radicalment la fesomia del temple, afegint-hi l'actual nau central, i obrint una nova porta que dóna directament a la plaça Benlloch.

La commemoració d'aquesta ampliació, inaugurada el 30 de desembre del 1962 pel bisbe Iglesias, és la ben legítima excusa que l'arxiprestat s'ha empescat per fer-li un lífting d'urgència al temple, amb l'objectiu que arribés a l'aniversari sense cap arruga a la vista. Que 50 anys no són res. Les esquerdes ja són història, tot i que n'ha quedat entre les pedres un recordatori en forma de farcit de ciment. També s'han eliminat les humitats que proliferaven tant a l'absis central com al mur lateral que fa de contrafort a l'absis romànic, i s'ha pintat de nou la capella del Santíssim, la sagristia i també la nau principal, amb el resultat que el Crist Majestat de l'absis ha recuperat part de l'esplendor perdut. No s'acaben aquí les intervencions: també s'ha restaurat el rosetó, al qual mig segle d'intempèrie havia castigat implacablement les costures de manera que quan plovia –diu mossèn Sàrries– l'aigua penetrava al cor i amenaçava el magnífic orgue neoclàssic. L'instrument, per cert, també s'ha beneficiat del cinquantenari, i a l'agost va estrenar un revolucionari combinador electrònic –així es diu l'artefacte. Ras i curt, una aplicació informàtica que posa l'orgue de Sant Esteve tècnicament a l'altura dels grans orgues del panorama europeu: de la basílica de Montserrat i de la Sagrada Família de Barcelona, sense anar més lluny. Finalment, s'ha netejat la porta primitiva –la que dóna a la placeta del mestre Rouore– i s'hi han instal·lat proteccions metàl·liques per evitar que els coloms hi niïn, i s'han reparat i envernissat els bancs, l'única operació encara pendent i que ha disparat el pressupost fins als 40.000 euros, 10.000 més que l'inicialment previst. Un pessic considerable que l'arxiprestat espera cobrir ni que sigui parcialment amb ajudes del Govern i del Comú, així com amb aportacions de particulars.

Els temples, patrimoni de tots / Val a dir que mossèn Sàrries les veu venir i es posava ahir la bena abans de la ferida: ¿com justificar en temps de vaques magríssimes aquesta inversió diguem-ne sumptuària? «Les esglésies són patrimoni de tots; Sant Esteve és un atractiu turístic, i és a més el temple que acull els actes oficials del Govern, tret de la Missa de Meritxell. És important tenir-ho en condicions òptimes. Els mossens, en fi, passem; però les esglésies queden». I com que són patrimoni de tots, com bé diu el rector, l'arxirprestat ha organitzat un cartell musical en tres actes amb l'excusa de l'aniversari.

El tret oficial de sortida tindrà lloc el 15 de novembre amb un concert líric a càrrec del tenor català Sergi Giménez Carreras i la soprano italiana Michelle Marie Francis Cook, amb l'acompanyament al piano de Neus Devesa. La segona cita serà el 26 de desembre, amb una Missa cantada amb els Petis Cantors Lliures i la torna d'un minirecital del baríton Marc Canturri. Aquesta Missa constituirà l'acte central del cinquantenari: estarà presidida per l'arquebisbe, Joan Enric Vives, i està prevista l'assistència dels cònsols i excònsols d'Andorra la Vella de l'últim mig segle, així com dels rectors i vicaris que han desfilat al llarg d'aquests anys per la parròquia: entre els primers, Pau Vidal (1972-1990), Blai Fortuny (1990-1999), Joan Pujol (1999-2003) i el mateix Sàrries (des del 2003); entre els segons, Manel Pal,m Benigne marquès, Jaume Soy, Josep Maria Mauri, Josep Maria Solé, Melcior Querol, Ignasi Navarri, Ricard Barba i Jordi Miquel. La tercera i última data del calendari és l'últrim concert del Festival internaiconal d'orgue, el 29 de desembre amb l'organista catalana Saskia Roures. Tots els actes, gratuïts.

Per a més informació consulti l'edició en paper.