• Preocupació per l'augment de casos d'assetjament a través de les xarxes socials
• Els psicòlegs recomanen als pares més control d'internet; i a les escoles, prevenció

Un jove assetjat. Foto: TONY LARA

«El bullying és un fenomen que ha existit sempre, però degut a la repercussió d'alguns casos, som actualment més conscients d'aquesta problemàtica», segons assegura la psicòloga Maria Josep Pascual, que treballa al Principat amb infants que pateixen aquest tipus d'assetjament. Però el que sí que ha augmentat, conseqüència de l'aparició i la influència que té internet entre els joves, són els casos de ciberbullyng, o el que és el mateix, «l'assetjament a través de les xarxes socials». Els psicòlegs estan preocupats per la proliferació de casos d'aquestes característiques als centres escolars del país, alguns dels quals fins i tot han acabat a la justícia.

En el ciberbullyng l'assetjament traspassa la frontera escolar i s'amplia a la comunitat virtual. Hi ha cada vegada més casos, «i són més greus», assegura Pascual, «ja que la continuïtat de l'insult és més gran». Per exemple, en aquest tipus de bullying es pengen fotografies de les víctimes amb clara voluntat de ridiculitzar, i «una cosa és que t'assetgi un alumne que saps qui és, però l'altra és que tot el món pugui veure aquest assetjament, el que és més humiliant per la víctima», exposa la psicòloga.

En qualsevol cas, i ara ja parlant del bullying en general, s'ha de distingir molt bé aquesta problemàtica, «que es dóna en tots els centres en menor o major grau», d'altres accions negatives que es poden produir en l'entorn escolar, com conflictes entre alumnes o d'indisciplina. Es parla de bullying quan «hi ha una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un alumne contra un altre –en situació d'indefensió–», al que tria com a víctima de repetits atacs.

El paper dels pares / Sigui assetjament a través de les xarxes socials, sigui al pati de l'escola, a d'altres espais del centre educatiu o també a l'exterior, és fonamental el paper dels pares per a aturar la problemàtica. En el cas del ciberbullying, Pascual recorda que les víctimes són menors d'edat i que, per tant, no haurien de tenir ni Facebook, ni Twitter ni d'altres aplicacions similars. En el cas que s'hagi decidit que en tinguin, hi ha d'haver un ampli «control patern», ja que aquests adolescents «no tenen clar el concepte d'amics» i acaben acceptant al seu perfil persones que generen desconfiança.

D'altra banda, pel i en qualsevol tipus d'assetjament, és important que la família encoratgi a parlar al seu fill i filla perquè expliqui la situació en la que es troba, mostrant sempre una actitud d'escolta sense emetre judicis ni opinions, argumenta la psicòloga. Senyals d'alerta o indicis que un fill està patint bullying són els canvis d'hàbits i d'actitud, alteracions del son o absentisme escolar. A partir d'aquí, «s'ha d'informar a l'escola» i si és necessari, acudir a suport psicològic.

El paper de l'escola també és important, i de fet ja s'estan fent en l'actualitat accions de caire preventiu emmarcades dins d'un Pla de Convivència per tal de sensibilitzar als alumnes.

Finalment, els psicòlegs treballen tant amb la víctima com amb l'agressor, ja que «tots dos necessiten ajuda especialitzada». En el cas del primer, el més important és reassegurar-li la seva autoestima per tal de pal·liar repercussions psicològiques com l'ansietat, la por i la depressió.

Per a més informació consulti l'edició en paper.