• Un menor assetjat des del curs passat va preferir amagar a la família el tràngol que vivia
• Els pares ja ho saben, però se senten impotents

Un grup d?adolescents a un centre escolar. Foto: TONY LARA

No arriba als 14 anys d'edat. Unpreadolescent. Però tot i la seva curta edat es troba inmers en un cúmul de sentiments contradictoris, als que s'hi afegeixen sensacions de por i d'angoixa. Tot plegat requereix d'ajuda psicològica, explica la seva mare. Són les conseqüències d'haver patit bullying, o el que més comunment s'anomena assetjament escolar.

Tot va començar el curs passat, amb insults i amenaces, i el robatori d'objectes personals. I tot aquest assetjament es va traslladar a les xarxes socials. «Li van duplicar la seva pàgina del Facebook per a continuar amb les amenaces», explica la mare, que no es va assabentar del que estava vivint el seu fill fins a final d'aquest estiu. El motiu, «els nens callen perquè pensen que és culpa seva, perden tota l'autoestima».

I aquí està una de les problemàtiques. El jove va canviar de caràcter, es va mostrar més esquerp amb els pares, antipàtic. «Nosaltres l'apretàvem, i això encara el perjudicava més». Perquè no sabien el que vivia per dins.

El que lamenta la família d'aquest jove és que l'escola no actués per aturar la situació. «Sorprèn que no fessin res quan el veien jugar sol al pati». Potser es deu a que el seu rendiment escolar no va veure's alterat, exposen els seus pares. Només al cap d'uns mesos, quan la situació va empitjorar, van decidir expulsar els joves dos dies de l'escola.

Però seguir aprovant els exàmens no és tan important com la felicitat d'un menor. Des que pateix bullying –encara ara no el deixen en pau, assegura la mare– «no vol sortir de casa, té por de relacionar-se amb d'altres nens i ha perdut els seus amics».

Finalment el seu fill va explotar, i ho va explicar tot. A partir d'aquí, els pares van buscar ajuda psicològica. Però els van sorgir dubtes. ¿Què fer amb l'escola, amb les famílies d'aquests menors que assetgen el seu fill? És complicat, «perquè el primer que et passa pel cap és anar a casa seva a dir-los quatre coses». Però són actuacions que poden acabar perjudicant al menor, més que beneficiant-lo.

¿I canviar-lo d'escola? No és la millor opció, segons la família i el que els hi han dit els psicòlegs, ja que el que provoca és una baixada encara més important de l'autoestima d'aquest menor.

Finalment, ¿anar a la justícia? És una opció, quan l'assetjament ha traspassat el límit de l'esola. Però no té perquè ser la solució. La llei de protecció del menor va en aquest cas a favor de l'assetjador. Però, «¿i el dret del meu menor? ¿On és aquest dret?», es pregunta la mare, que reclama per al seu fill una ordre d'allunyament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.