Tomas Hampl portava un partit fosc a la mitja part, i no ho va arreglar massa al final del tercer quart, però quan el matx anava de la pitjor manera, amb Flis a la banqueta amb quatre faltes, una tècnica a Peñarroya, tot el partit sempre perdent i 74-75, el txec va posar per davant el River mentre el pavelló era una autèntica festa. Després s’hi va afegir Maresch, i el serial de tirs lliures, i al final 90-86 en un partit molt lluitat del River que li dóna la segona victòria de la temporada, davant d’una afició abocada.
La qualitat de bon equip que portava el Breogán es va demostrar de seguida. No va necessitar ni escalfament inicial, perquè amb els primers minuts ja manava al marcador, tot i que mai deixant cap sensació de por a la banqueta andorrana. Leonavicius primer i un triple de Winchester després posaven els gallecs per davant, i Ogirri, que semblava haver estudiat bé el seu marcador Blanch, situava un primer 5-10 que feia pensar. No es veia, amb tot, a Peñarroya massa nerviós, perquè era el principi, però de mica en mica el seu semblant va anar canviant segons els minuts passaven i les distàncies es mantenien. 7-10, 11-14, 11-16 amb cistella fàcil de Cobos passejant per sota el tauler, i en la següent acció, la prova dels nervis que ja venien: Schreiner dirigeix l’atac i es precipita de dos, lluny, ni tan sols un tir fàcil, i ferro.
Tot semblava entrar en una dinàmica negativa, i el River o reaccionava o començava a veure perillar el matx. Pablo Sánchez primer, i Dani Pérez després –no va ser titular, sinó que era la primera pilota que tocava: por per la lesió que arrossega– van retallar una mica, no tant en el marcador (15-19), sinó en la sensació de què es podia plantar cara. Amb tot, va ser Leonavicius qui va augmentar la distància tot seguit, però Blanch –10 punts a la mitja part, del català– i després un triple de Pérez que posava el River al partit: 20-21. Semblava tot tornar a la normalitat, però Martínez va encertar en el següent atac, des dels 6,75, i Leonavicius s’hi va afegir a 25s del final del primer quart amb un punt més: 20-25.
El segon quart va presentar un triple de Flis per animar la graderia, ahir amb bon aspecte –molt bo–, però Leonavicius i Cobos estaven per donar guerra, i de nou els gallecs van marxar als cinc punts per sobre: 27-32. No hi havia variació: Blanch, Flis i Pérez intentaven mantenir el River, amb esporàdiques aparicions de Safford, massa revolucionat... fins que van venir els minuts d’inspiració en atac després que Peñarroya demanés un temps mort d’aquells que o es demanen ipso facto, o el vaixell s’enfonsa.
I reacció. Primer va ser un triple de l’americà, després una cistella de dos de Flis, i tot seguit una altre triple, ara d’Schreiner, posava el 44-45. El River tornava a posar-se a un punt, i el Breogán va haver de demanar temps mort. Li va anar bé als gallecs, perquè Navajas la va agafar de lluny i va reduir els dubtes: 44-48. Per part andorrana, es mantenia el ritme sense mirar més enllà, fins que a punt d’acabar el quart Hampl va anar directe a esmaixar en el que va ser una acció tan descoordinada que va acabar amb el pivot per terra i la pilota rebotada pel ferro. I al descans 46-50, sense més.
En la represa, Blanch va fer un triple i va emocionar la parròquia (49-52), sobretot quan després va agafar la responsabilitat i va sumar altres dos punts, però Navajas estava ahir per fer feina de lluny, i així aconseguia que el seu equip manés com si res: 53-58. A més, Flis es carregava de faltes (quatre a 3 minuts del final del tercer quart, i a la banqueta), i Peñarroya rebia una tècnica que feia més mal encara. El 57-66 ja era massa. La força de Maresch, amb dues cistelles consecutives, no servia per molt, i amb 63-71 començava l’últim quart.
Tot semblava pel mateix camí, i de fet la inèrcia era difícil de canviar davant d’un llest i ben plantat Breogan, però quan Hampl va aparéixer per donar la volta al partit (76-75), i quan Maresch va agafar també la seva part de pastís (79-75), la cosa va canviar perquè l’afició donés a més el pas endavant per lluitar per la victòria. Tot va ser al final una comunió total amb l’avantatge adquirit, i quan es va entrar en la dinàmica dels tirs lliures, el River va tenir les de guanyar, amb tota la intensitat ben gestionada i amb una il·lusió bestial. Segona victòria.