Aquesta derrota no fa tant mal com les altres dues. Ahir tocava Holanda, el més temible, i contra el que millor resultats s’ha aconseguit fins ara en aquest Premundial. Un 3-0 marcat per dos gols en el primer quart d’hora i la bona reacció tricolor enlloc d’enfonsar-se que van acabar suavitzant la derrota.
Koldo va buscar ahir noves fórmules. Moreno i Silva van escalfar banqueta per segon partit seguit, donant alternativa una vegada més a Lorenzo per la dreta de la línia de tres i atrevint-se amb Victor Hugo per l’altra banda. Per a la sotscampiona del món, a les baixes obligades de Robben i Schnejder es va afegir la de Van Persie. Capricis de Van Gaal pensant en Romania.
El somni va esfumar-se a De Kuip en menys d’un quart d’hora. Van der Vaart va començar a difuminar-lo rebent entre línies a la frontal per batre José Antonio amb un xut ras creuat. Uns quants gols li han marcat així al meta tricolor andorrà en els tres partits que porta de Premundial. Els rivals l’estudien i ja saben que per allà, per baix i al pal, li poden treure els colors. Huntelaar també s’havia aprés bé aquest capítol i va aprofitar una centrada per l’esquerra de Lens per, després de treure’s de sobre Ilde, pentinar de cap allà, per baix, a prop del pal, on l’havia posat VdV, per fer el 2-0. Era el minut 14. La cosa començava a ser preocupant.
La premsa local havia alimentat la golejada en la prèvia, recordant les més escandaloses de la oranje. Els titulars llençaven a l’aire si el combinat de Van Gaal seria capaç de superar el rècord, un 0-11 contra San Marino el 2 de setembre de l’any passat.
Holanda feia el que havia avisat el seleccionador tricolor buscant pilotes amb els extrems. Amb paciència; ja fos en llarg o combinant la pilota acabava per arribar a Lens –amb el consentiment d’Andorra, que intentava evitar faltes que permetessin a Van der Vaart tirar de la perillosa pissarra de Van Gaal en la pilota aturada– o Schaken i buscar la centrada-rematada, el fort d’aquest equip. Una pilota teledirigida de Lens va estar a punt de convertir-se en el tercer però la volea de VdV de primeres va sortir fora. La de quilòmetres que van fer Marc Garcia i Adri...
Andorra suava sang per arrib<r a l’avançada línia de tres defenses oranje posicionada al mig del camp i plena d’escuders en la zona de tres quarts. Creuar aquesta línia ja era tot un repte per als de Koldo; Holanda signava la treva. Volia ofegar, complir els desitjos de la premsa del seu país i arran del 2-0 es va fer més gran encara. Però Andorra, amb els fantasmes a sobre de les golejades contra Romania i Hongria, va tenir l’enorme mèrit de no deixar-se intimidar. Enlloc de deixar-se anar va corregir-se ajuntant més les línies tot i que per això va haver de recular més metres.
La reacció tricolor va anar pausant a poc a poc l’huracà tulipà. Holanda va anar perdent ànsia per golejar. Ni tan sols va poder fer mes mal abans del descans quan van començar a caure els dolls d’aigua freda i fina que als Països Baixos anomenen pluja. La pilota tenia més velocitat però l’adrenalina dels holandesos ja no era la mateixa i el rellotge va acabar donant pas al descans d’una primera part que començava a fer-se embafadora.
Van Gaal va haver de recordar en els vestidors allò de buscar les bandes amb paciència però VdV ja no es movia amb tanta comoditat i Andorra tenia les bandes molt ben fixades. Només en els primers minuts de la represa va tornar a sentir-se angoixada. De Jong va demostrar que és un gran robapilotes però un nefast rematador quan va enviar fora un centre per la dreta a porta buida.  Era qüestió d’intentar-ho per l’altra banda amb Lens i va sortir bé; Vales no va poder refusar en estranya postura, en planxa, i Schaken, al punt de penal, va rematar en semierrada de nou allà, a l’esquerra, per baix.
La resposta de Koldo va ser donar entrada a Moisés, que debutava amb l’absoluta. 19 anys i passava de jugar contra el Morell en Primera Catalana fa una setmana a cobrir Lens i uns minuts més tard a Dirk Kuyt. Treure’l tot just després del 3-0 i amb tota la segona part per endavant era posar-lo en un compromís i la resposta del noi va ser fantàstica. Ben d’hora el tornarem a veure amb la samarreta dels grans segur.
Holanda no es va plantar en el 3-0 i durant uns minuts va assetjar José Antonio però amb tres intervencions de mèrit va acabar per tornar a amainar l’onada taronja. Van Gaal també va acabar per desistir, allà pel minut 70. Tres canvis que significaven la renúncia a la creativitat i a les centrades. Va ser com donar per bo el 3-0. El millor resultat fins ara de la tricolor ha estat contra la que més por feia.