• Més de 400 persones vibren amb la intensitat de l'artista Silvia Pérez Cruz

La cantant Silvia Pérez Cruz, ahir en el seu concert en el marc del Festival Narciso Yepes. Foto: TONY LARA

Copla, fado, bolero, jazz i flamenc. Català, castellà, gallec i portuguès. Ritme, passió, seducció, expressió i emoció. Silvia Pérez Cruz. Somriu.

Com les sirenes que temptaven a Ulisses, la palafrugellenca de només 29 anys fa que el públic s'aturi en escoltar la seva veu; amb les primeres notes, aquell qui l'escolta desapareix, només la sent a ella, només la veu a ella, però no mor sota el mar; ella és la guia per un viatge sensitiu en el qual «ens submergim en les emocions però sortim a la superfície». Un viatge que els ahir presents a l'Auditori Nacional, tal i com els hi va succeir als assistents al concert del Liceu que li va valer el premi Terenci Moix, no oblidaran.

La cantant catalana Silvia Pérez Cruz va presentar ahir al Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà el seu primer disc en solitari 11 de novembre. L'esperaven més de 400 persones a un Auditori Nacional quasi ple; l'ocasió s'ho valia i ja se sabia que la visita de la polifacètica Pérez no passaria desapercebuda al Principat.

La cantant i els cinc músics que l'acompanyaven – Mario Mas i Raül Fernández Refree entre ells – van interpretar deu cançons del disc 11 de novembre, tot i ques sense oblidar «aquelles cançons que sempre van amb mi», i de les quals ella ja hi ha posat la seva empremta, com les Corrandes d'exili.

11 de novembre

La barreja d'estils i llengües amb la que Pérez juga còmodament fan que el seu nou disc mantingui la complexitat que tant la caracteritza. «Busco el meu propi estil. Faig fusió d'una manera inconscient. Anava composat i a mesura que ho feia utilitzava tots els recursos dels que disposo». Les seves cançons són mescles que no es poden categoritzar: «El meu objectiu és fer cançons de la Silvia».

Aquesta vegada, la intèrpret deixa de banda les cançons d'altres, que tan personalment havia cuidat, i aposta per un disc amb cançons pròpies, tant en les lletres com en les instrumentacions. Pérez Cruz és l'autora i arranjadora dels temes del treball discogràfic, i també toca en diversos la guitarra, el clarinet, el saxo i el piano. La compositora ha escrit les lletres de les cançons, on també utilitza versos de poetes catalans com Feliu Formosa, Maria Cabrera i Maria-Mercè Marçal. «És un disc profund, amb molta personalitat i que no és fàcil d'entrada. Té moltes capes i s'ha d'escoltar diverses vegades per anar descobrint-hi coses noves». És profund, però no trist. «Té llum i la seva visió és optimista».

Per a aquells que no van poder assistir al concert, recomanem que es facin amb el disc, seguin en el seu racó de món i escoltin, i gaudeixin, deixant-se transportar a on sigui que l'artista els vulgui portar. «Jo sempre dic que és un disc per escoltar un dia de pluja».

Per a més informació consulti l'edició en paper.