PUBLICITAT

Preparats per menjar-se el món

  • Moisés San Nicolás i Pousa viuen un primer viatge amb la selecció que els ha arribat «com una sorpresa»
I. MOURE
ROTTERDAM

Periodic
Moisés (esquerra) i Pousa fent exercicis de control amb la pilota, ahir. Foto: SÍLVIA CASALS / FAF

Moisés San Nicolás (FC Andorra) va complir 19 anys fa menys d'un mes. Christopher Pousa (Pidasa Santa Coloma) en té 20. Són les dues cares noves de la selecció. Els futurs Òscar Sonejee i Manolo Jiménez, dos que fa poc eren la seva referència al futbol andorrà i a qui per primera vegada han guanyat la partida per poder viure un primer desplaçament en partit oficial amb la tricolor que segons van admetre els ha arribat «per sorpresa».

Ells dos es coneixen de les categories inferiors de l'Andorra, on van jugar junts, igual que en les seleccions petites de la tricolor. Companys, amics, i caràcters antagònics.

Moisés va ser suplent contra Hongria però no va jugar cap minut. És tímid i fred, l'objectiu de les bromes dels més veterans, que no deixen de mimar-los perquè s'adaptin més aviat possible a la selecció absoluta. Assegura que de vegades es pessiga per veure el que està vivint és cert. «A Van Persie el veia fa ben poquet per la tele i potser al camp el tinc davant. Això és increïble». T'ho diu amb impassibilitat i de fet assegura que aquestes coses no li treuen la son. De fet t'explica que no li faria por ni jugar d'inici. Ben al contrari, «si Koldo s'atreveix estic preparat». Té un tutor, Maneiro: «Ell m'ha explicat que de regional a això no té res a veure .Es nota sobretot en la velocitat i que tampoc no té res a veure amb la sub-21».

Tenen bons pares: Ilde, Ayala, Adri, Marc Pujol, José Antonio... «Tots ens tracten de meravella i ens cuiden. La selecció és una gran família», assegura Pousa, qui admet que el dia que li van dir que no era un dels descartats no va poder dormir. Ell es pren la convocatòria per Holanda com una meta «per la qual he treballat molts anys» i promet «donar-ho tot per la samarreta». Potser avui no juguen però aquest viatge no l'oblidaran mai perquè és el primer de molts.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT