• Patrimoni restaura 'in situ' el retaule d'Erts A la tardor es van fixar els aixecaments de pintura, i ara s'ompliran amb una capa reversible els blancs causats pels despreniments

En acció Les restauradores, ahir a Sant Romà; a la dreta, treballant sobre la Immaculada que va a la fornícula del segon pis. Foto: TONY LARA

Per tenir tres segles de vida, que és l'edat que li calculen els tècnics de Patrimoni, el retaule de Sant Romà d'Erts feia molt bona cara. Res a veure amb el de Sant Esteve de Bissisarri, reinaugurat quinze dies enrere i que patia irreversibles pèrdues de color; i encara menys amb el del Roser d'Ordino, actualment al quiròfan per eliminar-ne els fongs que el torturaven i n'amenaçaven fatalment la supervivència: "No havia vist mai un retaule tan menjat pels xilòfags: la fusta estava tan foradada que semblava suro", diu la restauradora Mireia Tarrés. Comparat amb ells, el de Sant Romà és un cas lleu --els fongs l'han respectat de manera sorprenent-- i per això la restauració es podrà practicar in situ, sense necessitat de moure el retaule de la capella. És clar que el pas del temps es fa notar: sobretot, en les lletges arrugues que li han sortit en forma d'aixecaments de la capa pictòrica, dels forats blancs apareguts a les zones on la pintura s'ha acabat desprenent i de la brutícia acumulada al llarg de 300 anys. Sant Romà i els seus companys de retaule --Sant Antoni, Sant Francesc Xavier, la Immaculada i els evangelistes Joan i Marc-- s'han hagut d'empassar durant tots aquests anys el fum de moltes espelmes, moltes humitats i uns canvis de temperatura criminals per a un conjunt d'edat tan venerable. Una neteja facial i una injecció de Botox no els vindrà malament, sobretot si es té en compte que no s'hi té notícia de cap intervenció anterior.

L'original no es toca

La restauració va començar a a tardor, amb la fixació dels aixecaments per evitar que es continués perdent la capa exterior de pintura. També aleshores se'n va netejar la superfície. La feina de detall, la reintegració dels forats blancs que havien quedat a les zones on la pintura s'havia acabat desprenent, s'ha deixat per a la segona fase, que va començar ahir i que Tarrés i la també restauradora Mireia Vidal enllestiran previsiblement a final de mes. No es tracta, adverteixen, de repintar els buits, sinó de retocar la pintura --així es diu tècnicament. És a dir, d'aplicar una fina pel.lícula d'aquarel.la sobre els aparatosos forats blancs causats pel despreniment de la capa polícroma i que havien deixat al descobert l'anomenada capa de preparació, és a dir, la base de guix i cola de conill que l'artista aplicava sobre la fusta abans de pintar: "No repintem res ni tampoc no toquem la pintura original que queda. Només posem sobre els forats una capa molt fina del mateix to del context, amb tintes neutres que garanteixen la reversibilitat del procés: si d'aquí a uns anys es considera que s'ha de fer d'una altra manera, es podrà retirar aquesta capa sense cap problema".

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.