• Els comerciants critiquen que només s'afavoreixi els propietaris amb la cessió obligatòria al 0%

Una botiga al carrer Maria Pla, prop de la zona denominada Prada Ramon, a Andorra la Vella Foto: EL PERIÒDIC

La Federació d'Associacions de Comerciants (FACA) i l'Associació de Petits Comerciants d'Andorra la Vella, van criticar ahir la decisió presa pel comú de la capital de rebaixar la cessió de terreny obligatòria en sòl urbà consolidat fins el 0%, a l'hora de presentar qualsevol projecte constructiu. Per als comerciants, la iniciativa només afavoreix uns quants que «segurament no són els que més ho necessiten». Rosa Pascuet, vicepresidenta de l'Associació de Petits Comerciants, va argumentar que «davant la difícil situació que travessa el comerç, el Comú d'Andorra la Vella podria començar a plantejar-se de tornar a qualificar les zones comercials de la parròquia, perquè la qualificació actual ja no correspon a la realitat, en moltes zones».

Aquesta opinió també és compartida per Susagna Venable, presidenta de la FACA que va afegir «hi ha zones com Riberaygua i Prada Ramon que estan considerades com a primera i segona línia, quan en realitat, estan lluny d'aquesta qualificació, tan pel nombre de passants com pel nombre de comerços que ja ha posat la clau sota la porta». Altres zones fortament assotades per la crisi són la plaça i l'avinguda Benlloch també qualificades de primera línia i on els comerços tancats s'hi conten per desenes, des de la mateixa plaça fins a l'avinguda de Santa Coloma. «Hi ha carrers tant a Prada Ramon com en altres punts de la capital que haurien de ser considerats de tercera línia com a mínim» afegeix Venable. Per als comerciants la requalificació de les zones comercials de la capital és una necessitat tant o més apremiant que la cessió del 0% per reactivar l'economia. «Hem de pagar per a tot, per als metres quadrats del comerç, per la façana, pels rètols, i tot això en funció de la qualificació del carrer representa més o menys diners, però no ens garanteix que la gent ens vingui a comprar, per molt que el comú consideri que som a primera o a segona línia». A tot això, Venable argumenta que si a «les avingudes Meritxell o Carlemany no es veuen tants establiments tancats, és perquè hi ha molta rotació i això no permet adonar-te del nombre de negocis que també hi acaben tancant». I afegeix «en pocs anys moltes botigues han canviat 3 i 4 vegades d'orientació comercial».

Barri històric i Meritxell / Al centre de la capital «sort en tenim del barri històric que encara treballa però ni a l'avinguda Meritxell, que és la més cara d'Andorra, s'hi veu gent». De fet, la necessitat de remodelar l'avinguda es fa més apremiant quan els comerciants comparen l'afluència entre els eixos comercials d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Mentre el primer va perdent passants, el segon en va guanyant i l'explicació cal trobar-la en una «millor urbanització de la zona que ofereix més aparcaments i una avinguda que es presta a passejar-hi, mentre que l'avinguda Meritxell és cada dia més ingrata». Els impostos comunals no baixen com tampoc «no baixen els lloguers que cobren els propietaris, insensibles a la crisi que travessa el sector, malgrat el tancar i obrir dels seus propis locals».

Per a més informació consulti l'edició en paper.