• La majoria de comuns manté que el pressupost ja va en la direcció d'eixugar deute i reduir despesa

Jordi Mas presideix l'última reunió de cònsols al Comú d'Encamp. Foto: ÀLEX LARA

La recomanació que el ministre de Finances, Jordi Cinca, va fer dimarts passat als comuns de destinar l'augment de la partida de les transferències a eixugar deute, és ben rebuda per la majoria de les corporacions locals, tot i que amb alguna observació. Cinca va fer la recomanació durant la presentació dels pressupostos de l'Estat de l'any que ve, que preveuen més de 52 milions d'euros de transferències als comuns en lloc dels 43 milions de l'any passat.

En resposta a la recomanació del ministre, el cònsol de Canillo, Josep Mandicó, matisa que «és un pressupost i una previsió». I afegeix que «si es compleix ens anirà bé i ben entès, mirarem d'eixugar deute perquè haurem de complir amb la llei de Finances Comunals». Mandicó afirma que «en tot cas, no en contraure'm més. Ara per ara, ja fem un esforç per rebaixar la compensació financera». I conclou que el comú també està donant una sèrie de serveis en un moment atípic que «no és per fer grans obres sinó per rebaixar deute».

Aquesta opinió és compartida pel cònsol d'Encamp, Jordi Mas, que reconeix que «tots necessitem diners». I es felicita, «de tota manera, que l'import de les transferències augmenti és una bona notícia, almenys en fred, perquè per altra banda, l'activitat a tot Andorra està prou reduïda. El que és important a nivell moral, sobretot davant tot el marc impositiu que es desplega, és que els ciutadans estiguin ben servits».

Des d'Ordino, el conseller de Finances, Jordi Ordoñez, assenteix «que augmentin els ingressos del Govern i també les transferències als comuns és una bona notícia». I clarifica: «ja ens havíem reunit amb el ministre Cinca per parlar de l'endeutament i rebaixar les inversions, cosa que teníem prevista». Ordoñez també explica que «els ingressos extraordinaris que tenim només són els de la Querola i l'augment de les transferències».

El cònsol de la Massana, David Baró, ratifica: «Ja ho sabíem», referint-se a l'augment de la partida de les transferències i afegeix que «estem d'acord en que es destini a eixugar el deute». Baró explica que «el nostre pressupost de l'any que ve no inclou aquest augment de la partida perquè al final s'afegeixi al superàvit que hem previst i així poder eixugar-ne més». I recorda que la partida s'incrementa perquè ho mana la llei, «el 18% dels ingressos de l'Estat es transfereix als comuns».

La llei de Transferències també és esgrimida per la cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, que puntualitza que el Comú de la capital «continuarà gestionant les finances comunals com ho estat fent els últims quatre anys, en què els pressupostos presenten superàvit». I afegeix que «la gestió del 2013 no serà diferent». Amb tot, Ferrer emet unes quantes consideracions a favor del ciutadà. «El que em sembla més greu de tot això, és que els impostos no reverteixin en els ciutadans en serveis i infraestructures, en la forma adequada». Aquesta preocupació també es compartida per la cònsol d'Escaldes-Engordany, Trini Marin.

La cònsol de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gil, es mostra més escèptica: «Si l'augment de la partida de les transferències serà significatiu o no, tot dependrà del que ens toqui perquè va en funció del nombre d'habitants a la parròquia». I arrodoneix que «en quant a destinar el possible augment dels ingressos a eixugar deute, el Comú de Sant Julià té els comptes sanejats».

Una repartició més equilibrada / Per últim, la cònsol de la setena parròquia, Escaldes-Engordany, Trini Marin, argumenta que «pel que fa a les transferències que rebem, tots els comuns vam demanar poder eixugar deute. El què passa, i parlo pel Comú d'Escaldes-Engordany, és que m'agradaria que la repartició que ara ens marca la llei de Transferències fos un mica més equilibrada». És en aquest punt, que Marin i Ferrer coincideixen. La cònsol d'Escaldes argumenta que «ens agradaria que en lloc de destinar el 80% del paquet a inversió i reducció de deute i el 20% a despesa de funcionament, poguéssim equilibrar una mica més la balança, per fer front a la situació que travessem tots plegats, i no haver de prendre decisions dràstiques de reduir subvencions o ajudes, almenys per un temps». Marin afegeix que «estem preocupats per com s'aplicarà l'IGI als serveis comunals». I tot i la intenció expressada pel Govern d'aplicar un IGI del 0% a serveis com ara «educació, casals o guarderies», la cònsol està preocupada per com l'arribada del nou impost afectarà també els altres serveis comunals com ara els aparcaments. «No sabem si serà del 4,5%. Estem esperant que el ministre ens ho clarifiqui. Volem anar de la mà i fer el millor per al ciutadà, aplicant la llei».

Per a més informació consulti l'edició en paper.