Prieto i Surana conversen, abans d'iniciar l'entrevista amb EL PERIÒDIC, aquest divendres Foto: ÀLEX LARA

PRESIDENTS DEL SIPA I EL CFPA. ELS DOS SINDICATS DE LA POLICIA.

Mai abans havien aparegut amb tanta assiduïtat als mitjans de comunicació. El motiu, la reforma de les pensions dels funcionaris iniciada pel Govern i una possible pèrdua dels seus drets adquirits en forma d'anys de jubilació –malgrat estar abonant a un fons un 2% mensual–. Salvador Prieto i Xavier Surana lideren els dos sindicats policials, el Col·lectiu de Funcionaris de la Policia (CFPA) i el Sindicat de la Policia d'Andora (SIPA), respectivament. Ells van impulsar la manifestació més multitudinària vista mai a Andorra, segons asseguren. I exposen a EL PERIÒDIC el perquè de tanta indignació, de desencantament amb els que governen.

–Per començar, i per aquells que encara tenen dubtes. ¿Podríeu clarificar quines són les vostres condicions de jubilació?

–Xavier Surana: A la Policia hi ha dues lleis que regulen les jubilacions. Per una banda la Llei de la funció pública del 2000 i per altra la Llei qualificada del Cos de Policia del 2004. Abans d'aquestes dues ens podíem jubilar quan arribàvem als 15 anys de servei, i ho feien amb un 30% del darrer salari. Després es va modificar la llei i es va ampliar fins als 20 anys l'opció de jubilació, i per tant ens jubilem amb un 40% del sou. Per cada any addicional treballat, sumem un 2%. Finalment, a partir de la llei del 2004, les condicions canvien i passen a ser com les de la gran majoria de funcionaris, que poden arribar als 55 anys i es jubilen amb un 60%, o poden arribar als 60 anys i es jubilen amb un 70%.

–¿I què passa quan arribeu als 65?

–X. S.: El que ha de quedar clar és que nosaltres cotitzem mensualment a una mútua de jubilació un 2% del nostre salari, i a part cotitzem a la CASS, com qualsevol treballador. És el mateix que un treballador privat que té una assegurança privada a més de cotitzar a la CASS. Per tant als 65 anys cobrem la mútua de jubilació de Govern –la qual ja estarem cobrant si ens hem jubilat abans– i li sumarem el que correspongui de la CASS pel que hem cotitzat.

–Salvador Prieto: Una altra cosa que ha de quedar clara és que si ens jubilem amb 20 anys cobrem el 40% i no s'incrementa el 2% cada any. Si estàs jubilat sempre cobres el 40, només puja el 2% si continues treballant.

–Dóna la sensació que a l'opinió pública no li ha quedat clar tot això...

–X. S.: Doncs sí. I passa el mateix amb les xifres que diuen que el Govern ha de pagar 500.000 euros de jubilació per cada Policia. Això forma part de l'estudi actuarial d'una empresa aliena. Desconeixem aquests números, com en desconeixem d'altres. Ens van treure molts números durant la presentació amb el ministre Jordi Cinca i no sabem d'on venen. Igual que la xifra dels 279 milions d'euros que el Govern diu que calen per pagar les jubilacions. Cinca va dir de manera clara –tot i que després no ho han volgut repetir– que això era en el pitjor dels casos. És a dir, en el pitjor dels casos aquesta és la quantitat que hauria d'haver-hi en cas que tots ens jubilessin amb 20 anys. Cosa que no passa. En una reunió que vam tenir posteriorment amb el ministre li vam plantejar que si en el pitjor dels casos eren 279, potser en el millor eren 50. Per tant el més realista serien 150-180 milions. I no ho va pas desmentir.

– Per tant, ¿creieu que el Govern està fent demagògia?

–S.P: Totalment. Crida més l'atenció, crea més alarmisme davant de la població, parlar de 279 milions que parlar de 150 o 180.

–X. P.: Després, s'ha de ser molt conscient que aquestes condicions de jubilació, que et permeten fer-ho amb 20 anys de professió, no afecten a tot el col·lectiu. Actualment hi ha 70 policies que a dia d'avui ja es poden acollir a la jubilació perquè han passat els 20 anys, i uns altres 86 s'hi podrien acollir perquè van entrar amb aquestes condicions. Per tant afecta a 156 policies. Arribarà un moment en què això s'aturarà. Després n'hi ha 75 que són posteriors a la llei del 2004.

–¿És habitual jubilar-se als 20 anys?

–X.S.: No, generalment la gent aguanta més.

–Anem a pams. Abans de l'estiu el ministre us diu que no hi ha diners. Diu que vol iniciar una negociació.

–X. S.: El que ens diu és que la línia de treball del Govern es basa en el model que es va ensenyar a la Plataforma. I que tenia un ample marge de maniobra sobre aquest model. Però clar, no ens ha definit aquest marge de maniobra ni ens l'ha concretat. Nosaltres entenem que això, de negociació, té poc. Quan plantegen fer un tall al sistema actual de jubilacions i que s'externalitza tot a una empresa privada ja ens estan imposant dues condicions. Condicions amb les que no estem d'acord. Una negociació ha de partir d'una fulla en blanc, on poder anar a buscar un punt comú. On potser podem cedir una part dels drets que tenim i per altra ells poden cedir en algunes contraprestacions. Això és una negociació, qualsevol altra cosa és una imposició.

–S.P.: El tema de la privatització del fons de jubilació ens preocupa bastant. Si el Govern no ha estat capaç de garantir els nostres drets jurídicament, ¿com ens hem de creure que amb el fons privat hi haurà garanties? ¿Qui ens assegura a nosaltres que quan passi un temps aquesta entitat privada no ens dirà: «això no rutlla, us quedeu sense la vostra jubilació»? El que el Govern vol fer és rentar-se les mans al respecte quan té l'obligació per llei de fer front a les nostres pensions.

–Quan el Govern proposa que sigui una empresa privada qui gestioni el fons, ¿seria començant des de zero? ¿Perdent els drets adquirits?

–X.S: Ells ens diuen que tot el que la gent que ha anat pagant es posarà en una bossa i aquesta quantia quedarà allà. Però hi ha moltes llacunes d'informació. No sabem quin serà el tant per cent que es cotitzarà, quin tant per cent es deportarà, qui cobrarà i gestionarà els possibles interessos que generi la borsa de jubilació...

–S.P.: Desconfies. Perquè ara el que ens ha donat peu el Govern és a la desconfiança total, ens generen dubtes. ¿Aportarà el Govern la seva part de tot el deute de les jubilacions? ¿O només els interessos guanyats amb els nostres diners? És que ens falta molta informació. I clar, davant la confiança que ens han demostrat, desconfiem i molt.

–¿Considereu que us falta molta informació?

–X.S, S.P.: Sí, moltíssima.

– Insisteixo. Ells al·leguen que no hi ha diners...¿Què els responeu davant d'això?

–X.S.: Partint de la base que s'han fet unes promeses que no s'han complert ja anem malament. Martí va prometre en campanya electoral que no es tocarien els salaris dels policies ni els seus drets. I ho va dir davant de més de 50 policies, acompanyat del senyor Cinca. Nosaltres tenim memòria. Ara arriba i ho fa i posa com a excusa que desconeixia com estaven les arques públiques. Això també és mentida. Tot genera un cúmul de confiança que fa posar en entredit qualsevol altra manifestació que puguin fer després. ¿S'ha pogut comprovar que no hi ha diners a les arques públiques?

–S.P.: La clau és aquesta. No hi ha els diners, però ¿per què? Per una mala gestió. Aquests diners descaradamanet s'han utilitzat per altres coses.

–X.S.: Un Govern responsable ha d'aprovisionar les pensions. Ha d'assegurar que tota la població les cobrarà. Aquí cap ciutadà li tirarà en cara que posi més diners a la CASS, li tirarà a la cara que faci megaobres grandioses que arruïnen el país. No pot ser que la ciutadania tingui el neguit de no saber si cobrarà les pensions.

–¿Vosaltres teníeu aquest neguit abans? ¿Fa un any pensàveu que no cobraríeu les pensions?

–S.P.: Nosaltres sempre hem fet confiança al Govern. Som treballadors de Govern i confiàvem que, si ho diu la llei, hi havia un pressupost. I ara diuen que no hi ha diners. Jo estic pagant una hipoteca. ¿Què passa si li dic al banc que no pago perquè estic en crisi? La responsabilitat no és nostra, és del Govern. S'ha volgut girar la truita i dir que el problema som nosaltres, però el problema són ells, que no han volgut fer la seva feina.

–Tornant al tema de les jubilacions, ¿el ministre no va garantir que aquells que estaven dins la llei dels 20 anys es podrien jubilar sense problemes?

–S. P.: El que va dir és que si treballes 20 anys et podràs jubilar amb el 40%. Però els anys següents ja no sumaràs aquest 2%. En resum, s'estan modificant les condicions. Imagina't una persona que està a 19 anys de servei i vol decidir si es jubila o no. Ja li treuen l'opció. S'ha de quedar a la Policia fins als 55-60 anys si vol rebre més del 40%. O potser fins i tot més anys, perquè tal i com estan les coses...

–¿Fins a quin punt és responsable aquest Govern i fins a quin punt ho són els anteriors?

–X.S.: Nosaltres entenem que la responsabilitat és en funció del temps que has estat governant. Desconeixem la gestió que ha fet d'aquests diners cada Govern que ha passat. Pel que fa a l'actual, sabia des del principi quina era la situació de les arques. Ara han d'assumir per responsabilitat l'herència rebuda. I s'ha de tenir en compte quan vam fer la primera reunió i se'ns va comunicar que no hi havia els diners del fons de la Policia aquest Govern ja portava un any governant. I en aquest any tampoc ells havien aprovisionat aquests diners. Va ser a demanda nostra que el ministre Cinca va demanar a Funció Pública que es comencés a aprovisionar. És a dir, anaven pel mateix camí que els Governs anteriors.

–¿Què és el que més us ha decebut del ministre?

–X.S.: La manca de claredat. Nosaltres no ens podem posar a negociar si ens posen sobre la taula un document amb unes condicions. Nosaltres vam entrar amb unes condicions i aquestes s'han de respectar.

–Amb tot, ¿quin és el sentiment que es respira al cos?

–X.S.: Ens sentim enganyats perquè en època preelectoral ens van prometre unes coses que no s'han complert. I això fa que si ens hem d'asseure a parlar ho fem en una situació de desconfiança. Se'ns van prometre moltes coses en un míting davant moltes persones. Per això venen després aquests crits a la manifestació de «mentider i mentider». ¿Qui menteix és un mentider, no?.

–Centrem-nos en la manifestació, ¿quina sensació us queda?

–X.S.: Va ser un èxit, i tenint en compte que la vam convocar en cinc dies... Crec que ha estat la manifestació més activa i important mai feta al país. Vam estar molt contents perquè vam estar acompanyats per agrupacions ciutadanes i sindicats, a més de ciutadans anònims. És important destacar que els missatges que es van passar no només eren en referència a la Policia, sinó en referència a tot el col·lectiu ciutadà. Per tant això demostra que hi ha un neguit important de la ciutadania en relació a les condicions actuals que estem vivint tots.

–Sembla que la manifestació es va acabar convertint en una reivindicació dels drets laborals en general...

–S.P.: És que aquest era el missatge. I aquest és el missatge que ha arribat.

–X.S.: Per això demanem que el Govern sigui el primer en donar exemple i defensi els drets dels seus treballadors. Per tal que el privat faci el mateix. Si no, ¿quina garantia li estem donant al privat?

–Passem ara a l'endemà. ¿Què toca fer ara? ¿Quins seran els propers passos?

–X.S.: Continuar al peu del canó. Aquest Govern ha de ser conscient que amb la manifestació s'ha obert la caixa de Pandora. I havent-ho pogut evitar. Ara d'altres col·lectius ciutadans ens agraeixen que haguem fet aquest pas, perquè han perdut la por. La Policia ha sortit al carrer i per tant ho pot fer tothom. I continuarem fent d'altres accions, iniciarem contactes amb d'altres partits polítics per explicar els nostres neguits i malestar, parlarem amb els grups parlamentaris.

–¿I asseure's a negociar?

–X.S.: Nosaltres ens asseurem a escoltar. Que ens diguin què és el que ens proposen.

–S.P.: De totes maneres, encara ens deuen una promesa. La de les simulacions. Ens assabentem pels mitjans que es va aplaçant. Esperem que el ministre almenys tingui la deferència de trucar i dir-nos: tenim les simulacions, anem a parlar. Però no ens ha dit res i per tant seguirem amb les accions que haguem de fer.

–X.S.: Unes accions referendades per tots els companys i afiliats de la Policia. Escoltarem el que ens diguin, i a partir d'aquí el cos decidirà si vol obrir una negociació. I si no hi ha res a negociar se seguiran d'altres camins, sense descartar la justícia. A més som molt conscients que la justícia no s'acaba en Andorra.

–S.P.: De fet tenim més confiança en el nostre sistema judicial que en el Govern, en les persones que hi són.

–Per asseure's a negociar caldria un full en blanc o esteu disposats a cedir en alguna condició?

–X.S.: Nosaltres no podem anar a negociar que enlloc de treure'ns un 30 ens treguin un 20%. Ningú s'asseu a negociar si no hi ha contraprestacions. Nosaltres anirem, escoltarem a veure si ens presenten un document més elaborat. Però la condició sine qua non és que no pot haver-hi res imposat des de l'inici. Han de cedir en alguna cosa perquè queda clar que són els nostres drets.

–¿Heu notat algun canvi per part del Govern, o indici, arran de la manifestació?

–S.P.: Ens arriben veus des de DA de gent que està en contra del que s'està fent, però per disciplina de partit callen.

–¿Us heu plantejat fer una altra manifestació?

–X.S.: Sí, hi tant. No descartem res. Però no només la manifestació. Com si hem d'anar un dia a la setmana a queixar-nos davant del Govern, o a Casa de la Vall. El que sempre que farem serà accions respectant la legalitat en tot moment, sense causar cap perjudici a la ciutadania. El policia seguirà al peu del canó hi hagi o no manifestació.

–¿Què li diríeu a aquesta gent que tem que si els policies es manifesten queda alterada la seguretat ciutadana?

–S.P.: Que això és mentida. El missatge és que no pateixin. Estarem al costat del ciutadà i la defensa dels nostres drets no és incompatible amb la seguretat ciutadana. Que hi hagi una manifestació convocada per la Policia no vol dir que tota la policia està manifestant-se. Ho fem fora d'hores de servei, sense l'uniforme i sense el port d'arma.

–A la manifestació hi havia bombers, duaners, agents penitenciaris, però una part del funcionariat, el SEP i l'APAAG, no van voler manifestar-se. ¿Què els diríeu?

–X.S.: Respectem totes les postures. Si ells consideren que han d'emprendre la via de la negociació, que la facin. No és cap obstacle per nosaltres i ens alegrarem si negociant aconsegueixen quelcom.

–S.P.: No entenem perquè estan molestos. Nosaltres sempre els hem respectat i els seguirem respectant.

–¿Creieu que s'ha de negociar diferent amb vosaltres que amb d'altres col·lectius?

–X.S.: Nosaltres tenim unes condicions concretes i no hi fem res en una gran sala amb tots els col·lectius. És normal que des d'un principi els dos sindicats haguem demanat tenir reunions exclusives amb el ministre de Funció Pública.

–Sou dos sindicats, però arran dels darrers esdeveniments ¿us plantegeu unir-vos en un de sol?

–X.S.: Hi ha un tema que fa que anem separats. El SIPA és un sindicat exclusivament policial, i el CFPA és un sindicat que defensa, a més dels policies, els administratius i tècnics.

–S.P.: Una fusió de sindicats podria significar que administratius i tècnics quedessin desprotegits. Ara actuem com un sol bloc però no ens plantegem una fusió ja que entenem que com estem treballant és igualment de positiu i efectiu. A més estem enviant un missatge molt clar. Quan hi ha alguna cosa de molta magnitud que afecta tots els funcionaris, anem junts.

–X.S. Anem junts perquè ens ho ha demanat el propi personal de policia, siguin o no afiliats.

–¿Creieu que la imatge del policia ha canviat arran dels darrers actes?

–X.S.: Si la imatge del policia ha canviat ho ha fet en positiu. Tenim uns drets i l'únic que hem fet ha estat defensar-los. La resta no ha canviat per res.

–S.P.: El simple fet que tinguéssim més de 500 persones a la manifestació demostra objectivament que el missatge es va entendre i que els ciutadans ens van fer costat. Senyores grans se'ns van apropar per donar-nos les gràcies perquè també havíem defensat els seus drets.

–Considereu que esteu ben pagats com a Policies?

–X.S.: Aquí hi ha moltes variables. Com quantificar que portem una arma de foc, com quantifiquem el risc per la nostra activitat física, el fet d'alterar el funcionament vital de la nostra família, la disponibilitat... Ets un policia les 24 hores, els 365 dies. El que seria una equivocació és dir que estem massa ben pagats perquè no hi ha cada dia un homicidi al carrer. Crec que des de la direcció no s'informa realment a la ciutadania dels problemes que patim i del nostre dia a dia. Part de la població té un concepte equivocat, pensen que ens dediquem a patrullar amunt i avall. D'intervencions n'hi ha cada dia, i a la setmana en són centenars. Tenim la sort que no hi ha armes de foc però d'alteració de l'ordre públic, de baralles, etc. n'hi ha moltes. És molta la feina que no es veu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.