• Escaldes rehabilita el Pont de la Tosca
• El projecte preveu netejar l'entorn, retirar les canonades, reconstruir el mur i canviar el paviment

La llera del riu Madriu i del pont de la Tosca: un espectacle denigrant Foto: ÀLEX LARA

No és l'únic ni probablement el més flagrant dels casos de deixadesa que ha de patir el nostre patrimoni monumental. Així, de patac –i s'admeten suggerències– aquest lloc de privilegi correspon ex aequo a la subestació de Feda que embelleix l'entorn immediat del pont de la Margineda, i potser a Incomunicació, el poema corpori de Brossa plantat davant de la seu de l'STA –un dels racons més transitats de la capital– que continua abandonat a la seva (pèssima) sort davant de la indiferència general. En qualsevol cas, el pont de la Tosca, datat el 1820 i declarat el 2003 bé d'interès cultural en la categoria de monument, estava a punt, però a punt de colar-se amb tots els honors al podi de la incúria nacional. Si és que no hi era ja.

Mirin si no la imatge d'aquí al costat, que és la que ha lluït el pobre monument els últims anys, per no dir decennis: un laberint de cables, canonades i desguassos a banda i banda del riu –algunes fins i tot circulen sense manies per l'ull– acaparen d'entrada l'atenció del vianant, estupefacte de trobar en estat tan lamentable un dels símbols arquitectònics de la parròquia. Ho deu ser tant, de simbòlic, que dos anys enrere l'aleshores cònsol, Toni Martí, va defenestrar Miquel Mateu del carrerer escaldenc i li va posar el nom de Pont de la Tosca a l'avinguda fins aleshores consagrada a l'artífex de l'electrificació del país. Però el pont va continuar igual de deixat. Així s'escriu la història.

Si l'hipotètic vianant encara té esma d'acostar-s'hi, comprovarà que tant a l'interior de l'arc com a les baranes del pont hi ha ostentoses clapes de ciment que, evidentment, poc tenen a veure amb els materials constructius originals. I si per una d'aquelles casualitats se li ocorre creuar-lo, caminarà també sobre paviment de ciment adornat amb inquietants esquerdes on proliferen els herbots. Però si avui en parlem aquí és perquè després d'anys de deixadesa, aquest estat d'abandonament té els dies comptats. El comú ha elaborat un pla de rehabilitació integral del monument, amb un pressupost conjunt que frega els 64.000 euros i que li ha de donar la volta com un mitjó.

El problema és que el projecte s'ha dividit per qüestions de finançament en dues fases, i que la segona no té de moment ni calendari ni partida assignats. Però no ens farem ara mala sang: la primera sí que en té, la bona notícia és que està previst que comenci com a molt tard en el termini de tres mesos i que, una vegada iniciada, se n’allargui com a molt dos més, avança Gerard Calvet, cap d’Urbamisme del Comú. Així que en mig any el pont de la Tosca pot recuperar part de l’esplendor perdut. Aquesta primera intervenció compta amb un pressupost de 33.500 euros, aportats pel comú (20.000) i el Govern (13.402). D’entrada s’eliminarà la vegetació invasora que ha colonitzat les lleres del riu; també es reconstruirà el pany del mur de contenció caigut  –mirin a la dreta i a baix de la fotografia de la pàgina anterior– i, atenció, s’actuarà sobre l’ampli repertori de canonades que ha proliferat a banda i banda del riu. Hi ha conduccions d’aigua termal, clavegueres i cablejat de FEDA. Possiblement no es podran eliminar tots aquests elements, adverteix Calvet, així que convé refrenar l’entusiasme. Com a mínim, en aquesta primera fase. L a intervenció conclourà amb el repicat d’algunes de les clapes de ciment dels murs, així com del paviment actual, en mal estat perquè és l’únic camí per accedir al garatge d’una finca veïna i, per tant, el pont ha de suportar el trànsit de vehicles. Ja que s’ha d’aixecar el paviment, es mirarà de recuperar l’empedrat original. Si és que ha subsistit, és clar; si no, se n’hi instal·larà un de nou amb material més adequat que no el ciment. Finalment, el projecte preveu la redacció d’un estudi lumínic «per revaloritzar el monument i l’entorn», diuen des del Ministeri de Cultura, i la substitució de la barana d’acer del pont nou per un material menys agressiu.
Serà un primer lífting d’urgència que ha de servir per rentar-li la cara i eliminar els lletjos més evidents. Per a una segona fase, sosté Calvet, queda l’estudi en profunditat del monument –el tipus de morter i de pedra amb què es va construir–per una rehabilitació total que inclourà la reparació de les esquerdes, la rectificació dels nyaps causats per una antiga (i defectuosa) restauració, la consolidació de l’arrebossat de la volta, i l’extermini de les herbes que proliferen entre les pedres. Per acabar, també es pretén convèncer els propietaris dels immobles veïns perquè adequïn les façanes que donen al pont. Es tracta, en fi, i com diu Calvet, d’acabar la feina feta amb la remodelació de la part alta d’Escaldes i de dignificar un monument que durant anys «hem tingut pràcticament abandonat» i que –no ho oblidem– forma part de la Vall del Madriu, del qual en determina un dels extrems. Així que uns mesos més de paciència. Per als que no hem conegut el pont de  la Tosca en un altre estat, ara no ve d’aquí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.