• Domini en la primera part i descomposició total en la segona per regalar els tres primers punts a casa

Carlos Sánchez es frega la cara abans del partit contra el Jumilla en el qual l'Andorra va oferir una pobre imatge defensiva, ahir al Poliesportiu. Foto: ÀLEX LARA

El FC Andorra va encaixar la primera derrota al Poliesportiu i la segona seguida en tres partits en la nova etapa a la Segona Divisió, aquesta vegada amb Carlos Sánchez liderant un equip jove –De la Rosa, que sembla que serà un seguidor més a partir d'ara, s'ho mirava des de la grada– que ahir va caure víctima de les seves pròpies errades, per cert algunes molt greus, i de la mala fortuna amb els pals. 3-8 contra un Montesinos Jumilla que tampoc no va demostrar res de l'altre món. En resum va ser un partit fluix, ple d'errades tàctiques... O el nivell de la divisió de plata del futbol sala espanyol ha donar un pas enrera o aquesta campanya tocarà patir, i molt. Tant a l'Andorra com al Jumilla.

Fins a cinc vegades va topar amb la fusta en la primera part l'equip tricolor. En cinc minuts ja n'havia fet tres, de Castilla, Ique i Carlinhos i davant un Jumilla inoperant, que encara ni s'havia dignat a creuar la seva mitja pista. Això sí, quan ho va fer per primera vegada va sorprendre tothom. Pichi va sortir de porter jugador i va marcar. A sobre els àrbitres, dignes de categoria de regional, van assenyalar una falta acumulada que era la cinquena d'equip. Quedaven 12min 38s i l'Andorra ja tenia l'amenaça del doble penal a sobre.

La desesperació per tot el que havia passat en un obrir i i tancar d'ulls va arribar fins a la llotja, on el gerent Emili Puig va esclatar i va dedicar un parell d'insults molt fora de lloc als àrbitres, que el miraven incrèduls però que després no van reflectir a l'acta.

El monòleg tricolor va continuar malgrat el 0-1. Però la pilota es resistia a entrar... Loren va salvar un tres contra dos culminat per Castilla, Alan va tornar a saludar el pal i per fi, al minut 13, Antoñito va aprofitar un rebuig a xut de Carlinhos per fer l'empat a plaer.

Una errada clamorosa d'Antoñito a porta buida i un altres xut al pal de Xuxa van impedir els tricolors fer justícia als mèrits, però quan les coses van malament poden anar pitjor i en un altre atac del Jumilla, aquest innocent, Boyis va superar un Felipe que havia pogut fer molt més per evitar que el marcador al descans reflectís un 1-2.

El desavantatge malgrat ser el clar dominador en els primers vint minuts van deixar tocat l'equip tricolor, que es va descompondre en encaixar l'1-3 a la represa. Cinc minuts nefastos van permetre el Jumilla sentenciar. Ni un dels més veterans i amb més experiència en la categoria, Ique, es va lliurar de la crema. Pichi va distanciar els visitants en aprofitar una passada de Cristian al minut 23 quan es mantenia el domini dels de Sánchez. Acte seguit Ique va fallar en el tret inicial i la pilota va arribar a peus de Pichi, que va donar el gol en safata de plata a Juandi. I al 25 Kiwi va rebre una passada en llarg del porter Loren per controlar, fer un barret i afusellar Felipe per fer l'1-5.

Sánchez no va tenir més remei que demanar temps mort, dedicar tres segons per esbroncar els seus jugadors i apostar per Carlinhos com a porter jugador. Però no es va veure cap reacció. Al contrari, dos minuts més tard Ique i Carlinhos, que entrava per Felipe en un atac de l'Andorra, no es van entendre i Kiwi els va robar la cartera i va marcar a plaer.

La golejada va continuar creixent: 1'1-7 el va fer Juandi, que va aprofitar una mala passada de Xuxa per tallar la pilota i marcar a porteria buida des de la seva pròpia pista i l'1-8 –després d'un altre xut d'Ique al travesser en la sisena fusta de l'equip tricolor– el va marcar Boyis de doble penal al minut 35.

Ja no hi havia res més a fer que intentar arreglar el resultat d'alguna manera. El Jumilla esperava tancat però ja no es va trobar cap regal més. Al contrari, Carlinhos i Xuxa van poder marcar amb xuts llunyans, ara que no era necessari. I abans de la botzina final de nou Carlinhos va enviar el setè xut al pal. La fusta, però, no compta per guanyar. Deixar-se anar sí que influeix per perdre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.