PUBLICITAT

L'Andorra necessita encaixar dos gols per reaccionar contra el Morell

  • ?Ilde' torna a ser clau perquè els tricolors neutralitzin el desavantatge en tres minuts
IVÁN MOURE
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Periodic
Xavi Gil protegeix la pilota en una acció defensiva, pressionat per un davanter i ajudat per Moisés, ahir Foto: ÀLEX LARA

El FC Andorra va salvar un punt ahir contra el Morell quan ja s'ensumava la derrota. La garra quan perdia 0-2 i una actuació colossal d'Ildefons Lima van permetre l'equip de Justo Ruiz empatar i mantenir-se invicte a Aixovall però deixa dues lectures: que amb la pilota que no s'apropa ni de lluny al que s'espera i que fins i tot amb aquesta, l'equip no ha perdut.

Les nombroses baixes van ser un dels principals motius de la pobre actuació tricolor amb la pilota als peus. A la llarga lesió de Cristian es van sumar ahir les de Mejías, Toscano, Jöel o Maneiro. El tècnic, valent, va donar l'alternativa a Leo, Moisés o el debutant Xus Rubio –germà del jugador de la UE Jordi– deixant a la banqueta jugadors de l'entitat de Ludo –tocat–, Somoza o Àlex Roca.

El Morell, ja d'entrada, va deixar clar que no volia la pilota però amb ella l'Andorra mostrava un futbol pla. Volia tocar, consigna de Ruiz. Ni un maltractament d'Emili i Ildefons Lima en la sortida de la pilota si no era necessari, tot i ser experts en les passades en llarg, però el joc de toc ahir no va donar més fruits que un xut llunyà de Sebas i una rematada de Darío. Així que a la mitja hora ja es van començar a difuminar l'estratègia inicial.

El 0-0 tampoc es veia perillar perquè el Morell pressionava i ofegava la sortida tricolor de la pilota però quan tocava donar feina a Ferran era massa previsible, buscant la velocitat per la seva banda dreta. Només ho semblava perquè en una pilota perduda al mig del camp Palanca va sortir disparat amb la sisena marxa i va habilitar a Peroni, que va batre Ferran des de la frontal amb un xut ras i col·locat.

Ludo va sortir en la segona part –al minut 52 i no al descans– com a revulsiu i també per guanyar en qualitat tècnica al mig del camp, que continuava sense carburar. Poc després, però, de nou Peroni va recollir una pilota per l'esquerra, va xutar a cama canviada, la pilota va tocar en Ilde i va sorprendre Ferran.

La realitat és que aquest gol va fer més bé que mal. L'Andorra es va veure contra les cordes i es va llençar a l'atac sense contemplacions, penjant pilotes amunt i en la majoria de vegades amb Ilde entre la línia de migcampistes i la de davanters per caçar les pilotes. La garra, més que el joc, van fer possible una remuntada que semblava impossible. Això sí, sempre a pilota aturada; mai amb combinacions.

Al minut 57 una falta de Pujol va acabar a peus del capità de la selecció tricolor, que va rematar al pal. De nou Ilde va ser protagonista en el primer gol de l'Andorra, pentitant d'esquenes la pilota arran d'un servei de banda en llarg d'Ayala que va acabar amb penal a Oriol transformat per Marc Pujol. En plena eufòria i empès per la grada Pujol va treure un córner i de nou Ilde al primer pal es va enlairar més que ningú per marcar el 2-2. Però va ser empatar i tornar a baixar les revolucions. ¿Què hauria passat si l'Andorra hagués de remuntar un 0-3, i no un 0-2? Segurament hauria caigut el tercer.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT