• Amàlia destaca amb una gran actuació després de mig any sense competir

Joan i Amalia Vinyes celebren el triomf al podi, ahir a Montmeló Foto: FOTO ESPORT

Els germans Vinyes van tornar a formar equip ahir mig any després i de nou van compartir el somriure de ser els guanyadors. L'última vegada que van córrer junts va ser a Navarra, en la primera cita del Campionat d'Espanya de Resistència. El segon, tercer i quart míting no el van disputar i ahir de nou van ser a la graella de sortida de la cinquena cita, a Montmeló, i van rememorar vells temps. Un triomf que no permetrà revalidar el títol de campions perquè s'han perdut tres carreres, però que els referma com els millors d'aquest certamen.

Els entrenaments cronometrats van ser com sempre fan: Joan va ser el primer en seure al volant del Seat León preparat per l'equip Baporo MotorSport, en la primera volta va fer el tercer millor temps i enlloc de fer els 20 minuts restants es va retirar a boxes per conservar pneumàtics. En la segona tanda Amàlia va estar una estona més a la pista del circuit de Catalunya, però també va parar abans de temps i va obtenir el setè millor registre.

Això els col·locava en la cinquena posició de la graella de sortida –se sumen els dos temps– i Amàlia va començar fent mitja hora abans de cedir el cotxe al seu germà perquè fes una hora més i l'última mitja, de nou per a la petitat dels Vinyes.

El primer relleu va anar perfecte. Amàlia va acabar-lo en la vuitena posició, però mantenint el temps inicial amb les posicions capdavanteres, que estaven a prop d'un minut. Quan Joan va agafar el cotxe va tremolar el circuit. Per ser l'indiscutible líder en 2RM a l'Espanyol d'asfalt i ser el tercer a la general malgrat tenir un cotxe incapaç de competir amb els millors per potència del motor, s'ha de ser un superclasse. I aquesta imatge va tornar a deixar ahir. Una hora després cedia el torn de nou a Amàlia ja liderant la carrera, i la germana petita va haver d'aplicar-se al màxim per evitar quedar-se sense benzina o que l'equip perseguidor format pels francesos Pascal Destemberg Vincent Abril, –que els tenia enganxats a la roda–, l'avancessin. Un triomf que segons van coincidir a dir «té millor gust amb el condicionant de l'emoció en les darreres voltes».

Per a més informació consulti l'edició en paper.