• El River comença la lliga a Osca de la millor manera, mostrant les seves cartes però també irregularitat

Flis intenta fer un tap a Sánchez, ahir al Pavelló Municipal d'Esports d'Osca, davant d'un miler d'espectadors Foto: ALTO ARAGON

El debut en una competició com LEB Or, pur espectacle –cheer-leaders incloses en el menú–, pura màgia en la pista –lluita i intensitat màxima–, va ser dur per a un River Andorra que va saber patir. Tant, que la muntanya russa en què es va convertir el duel, amb igualtat, domini altern posterior, caos intermig i un final d'infart, va acabar amb tothom esgotat i el resultat només a favor d'uns, els andorrans, que sumen una primera victòria magistral pel que significa moralment començar amb triomf, i fora de casa.

El primer quart la cara del River era de concentració, de saber el que havia de fer davant d'un rival una mica desconegut –com tots en aquest inici de lliga–, és a dir, el seu joc. I en això la defensa i el rebot tenien molt a dir, perquè el conjunt andorrà gestionava bastant bé des de darrera, tot i que en atac no hi havia l'encert desitjat. Era el bloc local el que dominava el marcador amb avantatges curts, això sí, però amb sensació de no deixar escapar un atac, tot i que la defensa s'esforçava. Les coses semblava que haurien de canviar, i de mica en mica això es va anar veient, amb la força a la pintura de senyera: Hampl i Flis batallaven bona cosa. El resultat es va anar equilibrant fins el final del primer quart, amb iguals a 22 després que el River fins i tot es posés per davant per un moment (19-22).

El segon quart va anar de més a menys. Els andorrans van començar amb cistella de Flis i manant 22-24, però els espanyols van reaccionar i el rebot defensiu va començar a fer aigua. El 31-30 va fer perdre els nervis a Peñarroya, que va demanar un temps mort a crits i va esbroncar els seus pel que acabava de veure. Els fantasmes del rebot hi tornaven.

El temps mort, però, en compte de permetre un canvi, es va quedar en nores perquè la precipitació en atac del River era evident. Tot i que Safford arriscava i encertava (9 punts al descans, igual que Blanch, pels 8 de Maresch), el partit entrava en una dinàmica de nervis que no semblava la millor. El LOBE ho va aprofitar i posava la cinquena marxa fins el 43-36 que el River va reduir a 43-39 al descans. Amb tot, els números cantaven: 11 rebots defensius dels andorrans, 16 dels locals.

El tercer quart va arrencar amb un triple de Maresch (43-42) i això va animar els de Peñaroya. El LOBE mantenia el ritme (48-47), mentre el River va començar a carburar: triple de Dani Pérez (51-56), i després les bombes de Safford, que en dos ocasions consecutives va fer molt mal (56--59, 58-62), festa a la que s'hi va afegir un Blanch ahir pletòric (12 punts en total), per posar un 58-65 impensable feia no massa.

Així el River va seguir amb el seu ritme d'inèrcia positiva després de la incertesa d'abans del descans que havia deixat aquell mal regust, i va anar sumant fins tancar el tercer quart 60-69. La cosa no es va quedar aquí, perquè en l'últim quart el River aconseguia el màxim avantatge, 12 per sobre (60-72) gràcies a un triple de Schreiner (11 punts, 8 rebots defensius, 20 de valoració, el millor del River).

Als locals no els hi quedava una altra que reaccionar, i va arribar el canvi. Pukis avisava de tres (75-79), i Costa posava el 79-81... i va arribar l'empat. El públic esperonava, els àrbitres complicaven la situació perquè animaven la graderia, molt sensible al final, com sempre que un equip va per sota, i en un final dramàtic l'errada local en atac va deixar la pilota en mans andorranes després que Maresch fes un tir lliure. 81-82 i primera victòria de la temporada.

«Les victòries són molt complicades en aquesta lliga», va dir Peñarroya al final. Ens ha de servir per millorar perquè els hem donat vida en el segon quart. En els últims cinc minuts, a partir de la tècnica del Hampl, hem pres males decisions, i ha sigut un cara a creu».

Per a més informació consulti l'edició en paper.