• Ansger reconstrueix la vida de l'evangelitzador dels països escandinaus

Els normands, a la conquesta d'Anglaterra (tapís de Bayeux, s. XI). Foto: EL PERIÒDIC

Hi ha autors que mereixen un lloc de privilegi per l'originalitat dels seus plantejaments: els que encara somien que les hosts d'Hanníbal van passar per les valls d'Andorra de camí cap a la península Itàlica, o els que defensen que la desfeta de Roland no va tenir lloc a Roncesavelles sinó a la plana de la Unarde... L'últim de la llista és Mickael Ansger (Rennes, 1957), que acaba de publicar Ansgar: missionen in Wikinger Ländern, biografia profusament il.lustrada de Sant Òscar (Amiens, 801-Bremen, 865), arquebisbe d'Hamburg i evangelitzador de Dinamarca. El més curiós és, però, la contrateoria sobre l'origen dels víkings que l'autor hi defensa: per Ansger, els paisans del gran Viki que van terroritzar l'Europa occidental no eren hordes de pagans procedents dels països escandinaus, sinó una barreja de saxons i eslaus a qui l'empenta de Carlemany va anar arraconant a l'extrem nord del continent, i a qui ni danesos ni suecs veien tampoc de bons ulls. Un poble de refugiats i de víctimes, en definitiva, que té com a punt de partida l'execució, perpetrada a Verden cap al 790, de 4.500 supervivents de l'exèrcit saxó derrotat pel mateix Carlemany a Sündtal. Un episodi oblidat per la historiografia oficial per la imatge poc correcta que dóna de l'emperador franc. Una imatge de crueltat que Ansger ha volgut compensar amb la inclusió d'un capítol dedicat als orígens carolingis de la nació andorrana. Si non è vero, è ben trovato.

Per a més informació consulti l'edició en paper.