• El 44% dels que treballa creu que la tasca té relació amb la seva formació

Micó i Pepita Batalla, ahir Foto: ANA / M. C.

El Centre de Recerca Sociològica (CRES) va presentar ahir l'estudi sobre l'itinerari educatiu i la inserció laboral dels joves a Andorra en el qual s'aborda la situació dels alumnes de la promoció 2003- 2004 matriculats el darrer curs de secundària. La primera xifra que mostra el panorama dels estudiants és que el 58% dels 375 enquestats treballa, per tant, segons va confirmar el director del centre, Joan Micó, tenir estudis «ajuda molt» a entrar al mercat laboral. Un altre aspecte que en destaca és l'adequació de la feina amb els estudis que han realitzat. El 44% dels que treballa considera que la seva tasca està molt o bastant relacionada amb la seva formació, una xifra que creix a mesura que el nivell d'estudis és més elevat. L'estudi es vol dur a terme de forma continuada, cada dos anys probablement, com va indicar Micó, per veure com evoluciona la incorporació dels joves al mercat laboral i la precarietat o precarització del treball.

La hipòtesi de partida era analitzar el nivell d'estudis adquirits pels joves i l'entrada al món laboral i constatar la bona entrada al mercat de treball dels joves escolaritzats, com a element de cohesió social.

L'enquesta, realitzada els mesos de setembre i octubre del 2011, mostra que el 40,3% d'aquests estudiants treballen, mentre que un 17,6% més compagina estudis i feina. Per tant, pràcticament el 58% han accedit al mercat laboral. D'altra banda, un 31% encara s'està formant i un 10% està a l'atur.

També influeix en la situació dels joves el nivell d'estudis de la família, ja que, segons les dades del CRES, entre els alumnes que tenen un nivell de formació familiar més alt hi ha una proporció més elevada que estan estudiant, mentre que entre els que tenen un nivell d'estudis familiar més baix la majoria està treballant.

Pel que fa al nivell d'estudis, el 47% dels enquestats han acabat estudis postobligatoris com batxillerat o FP i un altre 33,6% han finalitzat estudis universitaris, mentre que un 15,2% ha superat estudis obligatoris. Aquestes dades, va recordar Micó, no volen dir que els alumnes hagin acabat la seva formació. De fet, el 57,3% dels estudiants han realitzat algun estudi o formació després d'acabar la secundària i el 42,7% no ho ha fet. Els cursos d'idiomes són els que més sovint complementen els estudis dels alumnes.

En aquest sentit, l'èxit escolar –que es calcula amb els alumnes que han obtingut el títol d'educació secundària obligatòria a l'edat esperada– se situa en el 66,7%, mentre que un 28,7% dels estudiants pateixen un retard escolar per haver obtingut el títol més tard dels 16 anys. Per últim, el fracàs escolar ronda el 5%. Els principals motius d'abandonament dels estudis són haver assolit el nivell de formació desitjat, trobar una feina o perquè no els agraden els estudis que estan cursant.

En l'àmbit laboral, les dades obtingudes apunten que el 80% dels que estan ocupats tenen feina a Andorra i el 20% a altres països, sovint perquè ho compaginen amb estudis a l'exterior, va apuntar el responsable del CRES. Tot i així, la quantitat d'alumnes que des del 2004 han tingut alguna feina remunerada arriba al 94,4%, informa l'ANA.

Assalariats / La major part dels enquestats treballa com a assalariat al sector privat (78,3%), mentre que al sector públic només s'hi troba el 14,7%. L'ocupació es dóna sobretot com a professionals, tècnics i similars o treballadors del comerç, hostaleria i serveis, amb un 35,5% i un 36,9%.

Una altra xifra remarcable és que pràcticament el 90% dels enquestats no han estat mai sense treballar ni buscar feina des del 2004, si no estaven estudiant. Del 10% restant que ha estat inactiu en alguna ocasió, el 41,2% ho ha estat de set a 12 mesos, ja sigui per prendre's un temps de descans o perquè no volien treballar.

Per últim, els que actualment treballen indiquen en un 44,9% que la seva feina està molt o bastant relacionada amb la seva formació, mentre que el 34,6% afirma que ho està poc o gens i un 21% no contesta (en la majoria de casos perquè els seus estudis encara són genèrics). En aquest àmbit, s'observa també que com més alt és el nivell d'estudis més consideren que la seva ocupació s'adequa a la formació que han rebut, un fet que Micó va destacar per la relació entre un major grau d'estudis i una sortida laboral més apropiada.

La voluntat del CRES és continuar fent l'enquesta amb futures generacions per veure l'evolució del sistema educatiu i de la inserció dels joves al mercat laboral. Per problemes de finançament no es podrà fer de forma anual i, per tant, s'aposta per realitzar-lo cada dos anys, va reconèixer. El que de moment ha constatat és un canvi de tendència en la facilitat per entrar al mercat laboral en la que caldrà aprofundir en els propers anys tenint en compte que la situació ha anat canviant des del 2004, va recordar. Així, va apuntar que caldrà estar atents no només en el temps que tarden els joves en trobar una feina sinó en el tipus d'ocupacions a les que accedeixen i si són més o menys fixes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.